La taronja valenciana es juga la seva supervivència

Han estat setmanes de mobilitzacions al llarg de tot el territori valencià. Els productors de cítrics han dit prou i han sortit al carrer. De fet, la Plataforma per la Dignitat del Llaurador, que ha sumat sinergies reivindicatives en diferents comarques, ha anunciat noves manifestacions pel pròxim 25 de febrer en defensa de la citricultura. L'objectiu: continuar fent visible la problemàtica del sector davant les diferents institucions i reclamar un canvi normatiu en el context europeu davant els tractats internacionals que faciliten la importació de taronja de tercers països sense una reciprocitat amb les regles comercials comunitàries.

Les organitzacions agràries no donen crèdit a les respostes proporcionades per la Comissió de l'Agricultura europea

De fet, la campanya citrícola d'aquest any ha estat descrita pel mateix sector com la de la tempesta perfecta. Davant el fred tardà i les pluges torrencials, s'ha fet irrebatible que la competència de la taronja sud-africana ha desplaçat al cítric valencià en els lineals dels supermercats europeus. Com a conseqüència, s'ha produït una baixada dels preus al voltant del 23% de mitjana en relació amb la campanya anterior. Milers de tones de satsumas i clementines es tiren pel terra del camp valencià. L'agricultor de la zona més important pel que fa a la producció i comercialització de l'Estat abandona davant la falta de rendibilitat. Ja al desembre, la campanya arribava als 130 milions d'euros de pèrdues.

Des de les organitzacions agràries no donen crèdit a les respostes proporcionades per la Comissió d'Agricultura europea, que el passat 25 de gener va llançar pilotes fora i va adduir condicions organitzatives internes espanyoles com a causants de la problemàtica. Un dels representants de la delegació valenciana desplaçada a Brussel·les va ser Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors, qui insisteix que hi ha dades suficients que demostren l'impacte negatiu sobre els productors europeus. Des de l'aplicació del tractat en 2016, les exportacions sud-africanes han crescut més d'un 40% fins a arribar a una xifra de més de 800.000 tones. Per a Peris, és fonamental renegociar els tractats internacionals i, mentrestant, aplicar la clàusula de salvaguarda.

"Competència deslleial"

Des de la Unió de Llauradors posen l'accent en la "competència deslleial" que l'acord amb tercers països suposa en matèria fitosanitària, mediambiental i laboral. "No té sentit que Europa promocioni una agricultura sostenible i segura per al consumidor, i només l'exigeixi als productors europeus. S'hauria de preocupar de les matèries actives que estan produint en països tercers", sosté Peris. Va ser la Unió de Llauradors, de fet, qui va emetre recentment un primer estudi sobre la importació de cítrics de Sud-àfrica que determina que s'han trobat més de cinquanta matèries actives de productes fitosanitaris prohibits a la Unió Europea.

Un altre dels elements és l'aplicació del tractament en fred per garantir la no introducció de plagues. Peris apunta que, de les últimes onze plagues introduïdes a la citricultura estatal, quatre han provingut de Sud-àfrica, com a conseqüència de no aplicar un control unificat als ports d'entrada de tot el continent. "Les administracions públiques estan destinant uns recursos de tots per a la recerca en sanitat vegetal i control d'aquestes noves plagues, pel simple fet de no fer un control eficient", diu el secretari de l'organització.

Segons els estudis realitzats per les principals organitzacions del sector, la producció de cítrics a Sud-àfrica costa entre deu i dotze cèntims d'euro el quilo. El preu mitjà a l'Estat se situa entre els 22 i els 24 cèntims. S'apunta que un recol·lector sud-africà cobra fins a deu vegades menys del que cobra un al camp valencià. Una dada sorprenent, tenint en compte la ja situació de precarització que pateix el mercat de la recol·lecció de la taronja al País Valencià, on algunes empreses han estat expedientades per contractar collidors pagant-los la meitat del sou que estableix el conveni. Per això, alguns col·lectius posen èmfasis en el fet que la crisi dels preus no pot convertir-se en una excusa per a no avançar en els drets laborals dels treballadors assalariats del camp.

Acords de tints colonials

El futur del camp valencià està en joc. Malgrat les crítiques abocades aquests dies per una suposada atomització del sector —que s'explica, en part, pel caràcter minifundista del camp valencià—, o la reivindicació d'infraestructures necessàries com el Corredor Mediterrani per optimitzar la distribució, la veritat és que el focus està posat a Brussel·les i les polítiques comercials. Uns acords plantejats en termes de perjudici tant per als països comunitaris com per als tercers països. Ho explica Jordi Sebastià, eurodiputat de Compromís: "Són tractats indecents. La idea és ajudar també aquells països però casualment sempre els ajudem deixant que exportin el sector primari i enviant-los producte elaborat. A això sempre se li ha dit colonialisme".

De conformitat amb les dades llançades per un informe del Institute for Poverty, Land and Agrarian Studies sud-africà, un percentatge molt majoritari de les produccions a Sud-àfrica es troben en mans d'agricultors blancs. "Al final es premia un determinat model, el dels latifundistes blancs que ocupaven aquestes propietats durant l'apartheid. A Sud-àfrica no s'està potenciant l'agricultura familiar. Per això hem d'aconseguir llevar el paquet agropecuari de les negociacions dels tractats comercials", raona Sebastià. L'eurodiputat recorda que el tractat amb Sud-àfrica, així com amb altres països, va indissolublement lligat a l'acord de lliure comerç entre el Canadà i la Unió Europea, el CETA.

La clàusula de salvaguarda per l'arrós del mercat de la Unió Europea va ser presentada per Itàlia

Sebastià recalca que aconseguir la clàusula de salvaguarda suposaria una brisa d'autoestima important en un col·lectiu que té molt a veure en la gestió del territori. "El dia que aquests llauradors abandonin definitivament, estarem davant un territori mort, i haurem de conviure amb plagues, incendis, malalties...", subratlla. Hi ha un precedent que juga a favor: la clàusula de salvaguarda per a l'arròs, un altre sector afectat per les importacions de Cambodja i Myanmar. En la teoria, l'acord beneficiava totes dues parts econòmicament i tenia com a objectiu l'aplicació de polítiques de protecció dels drets humans. Un propòsit com a mínim cridaner per a Sebastià, a la vista dels esdeveniments a la crisi dels rohingya, que ha suposat un èxode massiu de població. De moment, l'únic avenç de la Comissió d'Agricultura europea és l'aprovació imminent d'una directiva que persegueix frenar els abusos dels comercialitzadors sobre els productors a la cadena agroalimentària. Al repartiment d'aquest circuit, l'agricultor rep el 19% del que genera.

La clàusula de salvaguarda per a l'arròs del mercat de la Unió Europea va ser presentada per Itàlia. Tant Sebastià com Peris coincideixen en assenyalar que el govern espanyol sempre li ha costat molt defensar la seva agricultura. De fet, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, va arribar a assenyalar al desembre que aquesta crisi del sector citrícola no suposava un problema seriós i que no era necessari adoptar mesures. Aquestes declaracions es van fer mentre al mercat es trepitjaven les produccions europea i sud-africana gràcies a un acord que preveu exportacions sud-africanes durant tot l'any pel 2026. Mentrestant, Iberdrola i altres empreses d'energia renovable continuen expandint la seva presència a Sud-àfrica. "El tractat amb Sud-àfrica podria ser beneficiós per a Espanya, però pels valencians és una catàstrofe", conclou Sebastià.