La supressió dels privilegis fiscals al joc, el penúltim capítol del Hard Rock?

Mai se n'ha arribat a posar ni una sola pedra, ni tan sols se n'ha aprovat el pla urbanístic, però no hi ha cap dubte que el Hard Rock és un dels macroprojectes que més ha influenciat la política catalana durant la darrera dècada. Ha estat clau a l'hora de negociar investidures i pressupostos i, fins i tot, va jugar un paper fonamental en l'avançament electoral aprovat per l'aleshores president del Govern, Pere Aragonès, el passat febrer, que suposaria el final anticipat de la legislatura i, després de les eleccions al Parlament del 13 de maig, desencadenaria l'arribada al capdavant de la Generalitat de Salvador Illa i el PSC. 

Aquest enorme impacte polític pot esvair-se a partir d'aquest dimecres, després que el Parlament hagi aprovat la proposició de llei d'ERC i els Comuns per revertir els privilegis fiscals al Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, el Hard Rock. El canvi legislatiu, que ha tirat endavant amb el suport també del PSC i de la CUP, suposa modificar alguns dels articles de la Llei 6/2014, validada per la cambra el maig del 2014 i que suposava rebaixar del 55% al 10% els impostos als ingressos provinents dels casinos.

La modificació s'havia de votar al ple de desembre, però es va endarrerir perquè Junts la va portar al Consell de Garanties Estatutàries, que l'ha avalat. Tant ERC com els Comuns consideren que la nova tributació torpedina la rendibilitat del complex i el fa inviable, però ni el Govern ni els alcaldes dels principals municipis afectats el volen enterrar. De fet, l'executiu d'Illa està decidit a continuar amb la tramitació del pla urbanístic (PDU). 

Els acords d'investidura fan moure el PSC

El més significatiu dels darrers mesos ha estat el canvi del PSC, que sempre havia defensat el projecte i fa un parell d'anys va exigir-ne el desenvolupament per avalar els pressupostos d'ERC. L'actual aritmètica parlamentària, però, i la necessitat que el Govern d'Illa té dels vots dels republicans i dels Comuns per tirar endavant les principals lleis l'han portat a moure's i, de fet, tirar enrere la rebaixa fiscal als casinos ja figurava als respectius acords d'investidura. 

Amb tot, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha manifestat que no creu que el canvi de fiscalitat suposi "un impediment" per construir el complex, si bé entén que això ho decidirà Hard Rock. Al seu torn, la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va declarar fa unes setmanes que "nosaltres donem compliment a l'acord per la fiscalitat del joc i donem continuïtat a un PDU que s'ha de tramitar. I el promotor és qui ha de comunicar, quan arribi el moment, què vol fer".

A partir d'ara, es torna a la situació prèvia, de manera que un casino de les dimensions del previst al Hard Rock -amb una facturació que sens dubte superaria els 4,5 milions anuals- tindrà un tipus impositiu del 55% sobre els seus ingressos. A l'espera que la companyia promotora, que compta amb centenars de restaurants i desenes d'hotels i casinos arreu del món, es manifesti sobre les seves intencions, repassem algunes de les dates clau que han marcat la petjada del Hard Rock a Catalunya.

7 de setembre de 2012, la rèplica a Eurovegas

Aquell dia, enmig d'una enorme crisi econòmica, el Govern de la Generalitat que presidia Artur Mas -aleshores al capdavant de CiU- va presentar en roda de premsa un macroprojecte anomenat BCN World, que s'havia d'ubicar en uns terrenys entre Vila-seca i Salou propietat de Caixabank i a tocar de Port Aventura. Ho va fer acompanyat d'Isidre Fainé, el factòtum de l'entitat financera, i de l'empresari valencià Enrique Bañuelos, aleshores líder de l'empresa Veremonte i conegut per la monumental fallida que uns anys enrere havia protagonitzat la immobiliària Astroc, un grup que s'havia inflat enormement en l'època de la bombolla del totxo.

El BCN World era la rèplica a Eurovegas, el projecte que el magnat estatunidenc Sheldon Adelson volia impulsar a l'Estat espanyol, després que aquest finalment es decantés per Madrid en detriment de Barcelona -el volia construir al delta del Llobregat-. El temps convertiria Eurovegas en fum, però això ja és una altra història.

Entre els impulsors de BCN World, el precedent del Hard Rock, hi havia Enrique Bañuelos i Caixabank

Les dimensions de l'aposta de Bañuelos comprada pel Govern de Mas eren colossals: un complex amb sis parcs temàtics, en cadascun dels quals hi hauria un centre comercial, un centre de convencions, un casino, un teatre i un hotel. En total, una superfície d'1,5 milions de metres quadrats, 12.000 habitacions, la promesa de crear 20.000 llocs de treball i una inversió prevista de 4.700 milions.

Aquell setembre de 2012, Bañuelos confiava en posar la primera pedra en un termini d'entre "12 i 18 mesos" i que el complex estigués enllestit el 2016. Per tal de facilitar la posada en marxa del projecte, dos anys després, el 29 de maig de 2014, el Parlament va aprovar una llei que rebaixava la fiscalitat als casinos, pedra angular del complex. Just la que s'ha modificat aquest dimecres. 

10 de juliol del 2017, l'entrada de Hard Rock

L'estiu del 2017, tot just abans dels mesos més intensos del Procés independentista, l'estatunidenca Hard Rock faria la seva entrada com a nou inversor per desenvolupar el projecte. Veremonte -l'empresa de Bañuelos- n'havia sortit a principis de 2015. L'any anterior, el Parlament havia aprovat la llei del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou i el 2016 la Comissió d'Urbanisme del Camp de Tarragona va donar la llum verda inicial al pla urbanístic, el PDU.

La multinacional nord-americana seria, finalment, l'única interessada a gestionar el complex i en va rebre la llicència el juliol del 2017. Això va suposar el canvi de nom, s'abandonava definitivament BCN World i passava a anomenar-se Hard Rock Entertainment World -popularment només Hard Rock-. Des del 2012, les magnituds del projecte ja s'havien reduït substancialment i el PDU limitava el conjunt del complex a 700.000 metres quadrats, a edificis amb una alçada màxima de 75 metres -en comptes de 90-, i es passava de sis a un sol casino.

Del 2012 al 2017 es van reduir les dimensions del projecte, que va passar de sis a un sol casino

En concret, el projecte de Hard Rock contemplava dos hotels -un amb 600 habitacions i un altre amb 500-, un casino amb 1.200 màquines escurabutxaques i 100 taules de joc, una piscina de 6.000 metres quadrats, una zona comercial amb fins a 75 botigues i un recinte amb capacitat per a 15.000 persones per a concerts i espectacles.

La inversió inicial prevista baixaria a uns 700 milions i la generació d'ocupació seria d'11.500 llocs de treballs, això sí sumant-hi els directes i indirectes. Tot i la reducció de les magnituds -aprovades sota la presidència de Carles Puigdemont i amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a vicepresident i conseller d'Economia-, si tirés endavant tal com estava plantejat el casino del Hard Rock seria un dels més grans d'Europa.

30 de setembre del 2020, cop judicial

La tramitació del Hard Rock va aturar-se el 30 de setembre del 2020, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar parcialment nul el pla director urbanístic (PDU). En una sentència que seria ratificada tres mesos després -la Generalitat no va presentar-hi recurs- el tribunal va tombar el pla pel "risc d'accidents químics" a causa de la proximitat d'una part dels terrenys del complex amb el polígon químic de Tarragona. El TSJC va resoldre a favor del recurs contenciós administratiu presentat per la plataforma Aturem Hard Rock i l'entitat ecologista Gepec.

La sentència obligava a refer el PDU i a portar-lo novament a aprovació de la comissió d'urbanisme, però des d'aleshores el procés s'ha complicat i s'ha anat ajornant, amb diversos informes desfavorables. L'octubre del 2022, el Departament d'Acció Climàtica va emetre un informe desfavorable sobre el projecte que va aturar-ne la tramitació. En concret, el document indicava que no es complien els criteris de sostenibilitat ambientals requerits, en faltar concreció en les "compensacions ambientals i de garantia de connectivitat ecològica".

L'informe ambiental favorable és necessari perquè la comissió d'Urbanisme pugui validar definitivament el PDU i el pla s'ha sotmès a diversos canvis a l'espera que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica s'hi torni a pronunciar. En paral·lel, el Departament d'Empresa, a través de la direcció general d'Indústria, també va alertar el setembre del 2023 que el projecte seguia sense complir els requisits per evitar riscos en cas d'accident químic.

Precisament el passat desembre, el ple del Parlament va aprovar amb els vots de PP i Junts una moció del primer partit que insta el Govern a aprovar el pla director urbanístic (PDU) per permetre el Hard Rock. El PSC s'hi va abstenir -com Vox-, mentre que ERC, Comuns i CUP hi van votar en contra. El text també instava a l'executiu que resolgui l'informe d'impacte ambiental. En tot cas, el Govern ja ha manifestat que continuarà amb la tramitació del PDU. 

4 de març del 2023, milers de persones s'hi oposen

Mentre que partits com Junts -prèviament CiU-, PP i, fins l'actual gir, el PSC sempre han defensat el macrocomplex d'oci i del joc, la CUP i els Comuns sempre l'han refusat. A nivell social, el teixit empresarial tarragoní també s'hi ha mostrat favorable, i l'oposició l'ha liderat la plataforma Aturem Hard Rock -prèviament Aturem BCN World. En la darrera dècada ha impulsat múltiples accions de protesta contra el macrocomplex, amb mobilitzacions com la que es va fer el 4 de març del 2023 a Barcelona i que va reunir milers de persones. La manifestació també refusava el Quart Cinturó i l'ampliació de l'aeroport del Prat.

Aturem  Hard Rock ha liderat l'oposició al projecte, amb mobilitzacions i també amb recursos judicials

A banda, Aturem Hard Rock també ha plantejat batalla judicial i, per exemple, ha denunciat que ja "no era vigent" el contracte de compravenda dels terrenys on està plantejat el projecte, perquè "s'han incomplert les clàusules temporals". El contracte establia que en un primer moment Caixabank traspassaria els terrenys al Govern -a través de l'Institut Català del Sòl (Incasòl)- per uns 120 milions i, posteriorment, aquest els vendria a Hard Rock. La plataforma també ha qüestionat la vigència de la llicència de casino, concedida pel Departament d'Economia el 2017 i que per a Aturem Hard Rock està caducada.

A nivell d'argumentari, l'entitat considera que el Hard Rock és un projecte "especulatiu" i el veu "insostenible" a nivell ambiental, un fet que s'ha accentuat en l'actual context de sequera. De fet, segons va reconèixer el Govern, el complex tindria un consum de gairebé 1,1 milions de metres cúbics d'aigua anuals, el que equival al d'una ciutat com Reus, de més de 100.000 habitants.

13 de març del 2024, l'avançament electoral

El desacord al voltant del Hard Rock va ser l'element esgrimit pels Comuns per tombar els pressupostos del 2024 del Govern, situació que va portar l'aleshores president, Pere Aragonès, a convocar eleccions anticipades pel 12 de maig. La formació liderada al Parlament per Jéssica Albiach reclamava que s'aturés el pla director urbanístic (PDU) del Hard Rock, mentre que l'executiu s'havia compromès a revertir la rebaixa fiscal als casinos.

Finalment no hi va haver entesa -ERC i el PSC ja havien tancat un acord pressupostari, que necessitava el "sí" dels Comuns per assolir la majoria absoluta de la cambra-, i el final anticipat de la legislatura desencadenaria un avançament dels comicis que aprofundiria la davallada a les urnes de republicans i Comuns i que enlairaria el PSC. Nou mesos després, però, les tornes han canviat i els socialistes s'han mogut de la seva defensa a ultrança del macroprojecte a acceptar revertir la rebaixa fiscal.

7 de gener de 2025, indemnitzacions a Hard Rock?

Després de la reunió del Consell Executiu celebrada aquell dia, la portaveu, Sílvia Paneque, va subratllar que el Govern no contemplava haver d'indemnitzar Hard Rock si finalment el projecte no tirava endavant. La raó esgrimida és que l'executiu tenia la voluntat de complir el "marc normatiu" i, per tant, completar la tramitació urbanística i que, en tot cas, seria la corporació privada la que decidirà continuar o no amb el complex. 

Les paraules de la consellera arribaven després que transcendís un informe -que va avançar El País- realitzat pel Gabinet Jurídic de la Generalitat el 2023 -al final de la presidència d'Aragonès-, segons el qual l'executiu podria afrontar-se a compensacions de fins a 50 milions si el complex no es materialitzava. La realitat, però, és que les hipotètiques indemnitzacions estarien vinculades a la no aprovació del PDU o que a Hard Rock se li retirés la llicència per operar el casino.

Paral·lelament, les darreres setmanes els alcaldes de Vila-seca i Salou (Tarragonès) han insistit que el complex és viable encara que s'hagi quedat sense la rebaixa fiscal, tot i admetre que el canvi el fa més difícil. Mentrestant qui no s'ha pronunciat sobre la qüestió és justament la companyia estatunidenca. En última instància, serà Hard Rock qui haurà d'escriure l'epitafi del macroprojecte, però ara mateix tot sembla encaminar-se a què la ruleta no arribarà a girar-hi mai.