El Suprem estudia retardar l'arrencada del judici de l'1-O fins a la setmana del 12 de febrer

El Tribunal Suprem no descarta que l'inici del judici contra els exdirigents catalans encausats pel Procés arrenqui la setmana del 12 de febrer, el que suposaria un cert retard respecte a la primera data que s'estudiava, que era "al voltant del 5 de febrer" segons l'ofici remès pel president del tribunal, Manuel Marchena, al Ministeri de l'Interior per ordenar el trasllat a Madrid dels nou acusats en presó preventiva. De fet, els presos seran traslladats aquest mateix divendres.

Així ho han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques, que indiquen que en tot cas la data de inici no s'ha fixat formalment i que el retard d'una setmana és "probable". Inicialment, l'arrencada estava prevista per a finals del mes de gener, sense concretar. Cal tenir en compte que encara està pendent la notificació de la interlocutòria que ha de fixar la prova i establir, entre d'altres extrems, quins testimonis són cridats finalment a la vista, a més de determinar si finalment s'accepta l'assistència a la sala dels observadors internacionals que han sol·licitat les defenses.

Els set magistrats de la sala estan ultimant l'esmentada interlocutòria, per a la qual han hagut de tenir en compte argumentacions expressades per les defenses dels dotze encausats en escrits que s'estenen per més de 1.800 folis i els més de 300 que tenen els de les acusacions exercides per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida per Vox.

A més, les defenses tant de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras com del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han demanat recentment al tribunal que respecti un termini entre el dia en què es conegui la data del judici i l'arrencada de la vista, que segons el primer ha de ser d'almenys tres setmanes. D'altra banda, l'últim que se sap del trasllat dels presos és que Interior havia comunicat al tribunal que aquest es produiria aquest divendres, perquè els encausats a la presó poguessin estar a disposició de la sala ja el dissabte dia 2.

Lesmes promet transparència

El president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha reconegut en conversa informal amb periodista el "repte" que suposa aquest macrojudici: s'espera que hi hagi sessions de matí i tarda de dimarts a dijous, al llarg de fins a tres mesos, i per al seu seguiment hi ha acreditats més de 600 periodistes de 150 mitjans de comunicació, dels quals mig centenar són internacionals. Serà retransmès en directe a la televisió, així com per streaming a través del web del CGPJ.

Segons informa Alejandro López de Miguel, en un context en què considera que s'intenta "posar en dubte" la "qualitat de l'Estat de dret i de la democràcia", a més de la "Justícia espanyola", Lesmes ven un esforç especial del Tribunal per contrarestar-ho: "La millor campanya de comunicació per al Suprem és la transparència i les garanties de les parts", ha apuntat. Seguint la mateixa línia, la segona prioritat que ha volgut remarcar en la seva intervenció, és "que es respecti al màxim la dignitat dels processats", tant pel que fa als trasllats des de presó dels nou que estan privats de llibertat de forma provisional, com a l'estada de tots ells en les dependències del tribunal.

Lesmes no veu necessaris els observadors

Respecte a altres temes, Lesmes ha assenyalat el tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena com a responsable de decidir sobre diverses qüestions. Una d'elles és què passarà si el judici encara no ha conclòs quan arribin les eleccions europees, autonòmiques i municipals de maig, i per tant si seria viable suspendre les sessions per no interferir en els comicis. Referent a això, ha recordat que "no hi ha norma legal" que "obligui a la suspensió" de la causa per coincidir amb un procés electoral, si bé ha recordat que habitualment s'ha actuat sobre la base del "criteri de prudència". També ha dit que serà el president del jutjat, Manuel Marchena, l'encarregat de marcar les regles en qüestions com ara si algú llueix llaços grocs, si els presos polítics han d'estar esposats a la sala i quin idioma poden emprar els acusats durant el judici. 

Lesmes també ha afirmat que "qualsevol autoritat pública espanyola" tindrà "el tracte i la deferència que correspongui" per seguir aquest procés des de la sala . Tot i això, el president del Suprem també ha precisat que, de moment, el Tribunal només té constància de la petició d'una "única" institució ", en referència al Parlament Basc.

Tampoc li consten les sol·licituds de reserva de places a la sala de vistes dels que volen exercir el paper d'observadors internacionals, com Amnistia Internacional i la plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case, creada ad hoc per a aquesta ocasió. Això sí, ha deixat clar que no veu necessària la presència d'observadors: "Caldran observadors quan hi hagi una certa opacitat", o "quan hi hagi determinats dubtes". "El desenvolupament del procés es farà a la vista de tot el món" i "tothom  que vulgui observar podrà fer-ho sense cap tipus de limitació", ha assegurt.