Sorpresa per un fogar d'entre 38.000 i 40.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià ha suposat la descoberta per sorpresa d'un fogar -on es feia el foc- que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent als "darrers neandertals". "No ens ho esperàvem", ha dit a l'ACN l'investigador principal, Jordi Rosell. Situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però "al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més", puntualitza. 

La campanya "de transició" que encapçala amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins aquest dimecres 23. Durant les jornades d'excavacions de l'any passat es va fer una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat on va aparèixer una "acumulació faunística insòlita", segons diu Rosell. En concret es van trobar restes d'animals molt grans, com ara rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ús de les cavernes. 

Enguany s'ha rebaixat una zona propera fins a l'estrat on es van descobrir tots aquests animals i s'ha deixat a punt per a la campanya de l'any vinent. Això fa pensar als investigadors que serà "molt prolífica", ha dit Rosell. De fet, gràcies als treballs, ja s'albira el que podria ser un tros de mandíbula d'un animal de grans dimensions. Aquestes troballes han situat la cronologia de la cova entre els 230.000 anys amb una estratigrafia que arriba fins als trenta-cinc mil anys. 

"Es podria constatar que la cova de les Teixoneres conté pràcticament tota la història dels neandertals del Moianès", ha destacat Rosell. "Això ens dona molts avantatges de cara a poder estudiar no només com es movien, sinó també com va evolucionar el seu comportament, però també com va canviant el paisatge, i com els canvis de comportament es relacionen amb els canvis de paisatge o de clima", afegeix.

El treball a les Teixoneres no s'ha centrat només al fons de la cova, sinó que també hi ha un grup d'arqueòlegs focalitzat a l'entrada, el lloc on es va descobrir les dents i restes de neandertals a partir del 2016. Els investigadors són conscients que, tot i ser difícil perquè els ossos estaven molt fragmentats, "es podrien trobar més restes". Segons ha explicat Rosell, "afortunadament" ja hi ha tècniques que permetran identificar els ossos "amb molta més claredat".

Pel que fa a la Cova del Toll, els arqueòlegs han centrat els seus esforços a continuar excavant la zona exterior de la cavitat, un espai que es va començar a excavar l'any passat. Tot i que de moment no ha aparegut res rellevant, l'objectiu és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on processaven els ossos de les cavernes. La Cova del Toll és un lloc d'hibernació de l'os de les cavernes i algun exemplar d'aquest animal moria o bé se'l menjaven altres carnívors.

Els nostres cosins germans  

Rosell defensa que és important conèixer com vivien i com eren els neandertals "perquè no deixen de ser els nostres cosins germans i formen part del nostre origen". A més, ha afegit, "com a Homo sapiens sempre hem pensat que som el final d'una evolució i pensem que aquí s'acaba tot". I convida a reflexionar sobre el fet que si els neandertals van desaparèixer i tenien un cervell més gran que el dels sàpiens i dominaven una tecnologia "gairebé tan sofisticada", "per què ells van desaparèixer i nosaltres no?".