La vaga general recolzada pels sindicats i les noves acampades reforcen el front per l'habitatge

Ha estat la crisi per l'habitatge la que ha acabat precipitant l'avançament electoral. El rebuig de PP, Vox i Junts als decrets que recollien les exigències del moviment llogater ha servit al president del Govern espanyol per anunciar que el proper 29 de novembre els espanyols tornaran a les urnes. La compareixença s'ha seguit en directe des de les acampades, que han resistit el seu segon cap de setmana. La de la Puerta de Sol continua estenent-se i ja arriba als carrers veïns i les de Barcelona o València han sigut capaces de fer front al dur temporal de pluges dels últims dies. Oviedo, Bilbao, Màlaga... Milers de persones de tot l'Estat han tret les "quítxues" a les seves places.

"Ens quedarem aquí fins que ens facin fora", assegura Alejandra, que porta des del 27 de setembre dormint a la cèntrica plaça madrilenya. Les tendes on ella i alguns amics es van instal·lar han passat en pocs dies de trobar-se als marges de l'acampada a estar envoltades de desenes de "veïns". Una opinió semblant té l'Andrea, que no sap si es quedarà fins al dia de les eleccions, però de moment té previst aguantar.

Encara que part del Sindicat de Llogateres ha anunciat la seva sortida progressiva de les acampades, no sembla que les lones blaves hagin de desaparèixer del país. Els de l'armilla taronja ja han deixat clar que aquesta protesta els transcendeix i que no són ells els que han de decidir quan anar-se'n. Això sí, han sostingut des del primer minut que aquesta era només una eina de pressió més: l'estratègia ara ha canviat i centren tots els seus esforços a organitzar una vaga general.

“Els canvis històrics al nostre país s'han aconseguit gràcies a mobilitzacions massives. Caminem cap a una vaga general de manera imminent”, sentenciava aquest dilluns Carme Arcarazo, portaveu de la confederació sindical. La data amb què s'està treballant és el novembre, el mateix mes en què es decidirà el nou arc parlamentari. La petició d'una vaga ha estat pràcticament unànime en les manifestacions massives que s'han viscut aquest cap de setmana. La Confederació de Sindicats de Llogateres porta impulsant aquesta idea des de fa temps, però mai havia comptat amb un suport tan evident.

El primer dels sindicats de treballadors a confirmar el seu suport a la iniciativa va ser la Confederació General del Treball (CGT). Per la seva banda, UGT i CCOO van acordar aquest dilluns la convocatòria de l'aturada general. Els sindicats majoritaris incorporen "el conflicte de rendes en el marc de les grans mobilitzacions per l'habitatge. Els salaris no arriben per pagar l'habitatge i fer front a la inflació", expliquen en un comunicat. L'acord haurà de ser ratificat pels seus màxims òrgans de direcció.

La data definitiva de la vaga s'analitzarà amb les organitzacions socials i el Sindicat de Llogateres, amb l'objectiu de mobilitzar les persones treballadores per secundar aquesta aturada general de 24 hores, pel dret a l'habitatge i salaris dignes per pagar-la. Les manifestacions del cap de setmana passat han mostrat la força d'aquesta demanda, i la resposta ha de construir-se entre totes les organitzacions que la sostenen", expliquen en la nota que han difós UGT i CCOO aquest mateix dilluns. Per la seva banda, els llogaters també ha apel·lat a altres organitzacions socials, com les relacionades amb l'educació, el feminisme o l'ecologisme, perquè se sumen a la convocatòria.

Segons han explicat les portaveus del Sindicat de Llogateres de Madrid i Catalunya, l'objectiu de la vaga és avançar en les seves demandes legislatives, pressionant perquè es posi damunt de la taula el contracte de lloguer indefinit, els a la riquesa o mesures contra l'especulació. També pretenen aconseguir més capacitat de negociació col·lectiva i que se'ls reconegui com a sindicat. "Ara comença una campanya electoral que estarà profundament marcada per l'habitatge. No obstant això, nosaltres no estarem esperant cap calendari electoral. Les nostres cases, les nostres llars, aquesta lluita no esperarà cap calendari electoral", adverteix Alicia del Río.

La plataforma ha insistit que, en només uns dies, "han aconseguit canviar tota l'agenda política del país". L'assistència a la manifestació de dissabte a Madrid va ser de 70.000 persones, segons la Delegació del Govern, i de 500.000, d'acord amb els convocants. Aquestes xifres tripliquen l'assistència registrada en l'anterior marxa per l'habitatge, la del 24 de maig: 22.000 persones per a la Delegació del Govern i 150.000 per als organitzadors. "La gent ha iniciat la legislatura de l'habitatge", afirma Arcarazo.

Encara que l'anomenat "decret Maricarmen", ideat per aquests activistes, va acabar arribant al Congrés "trossejat" i va decaure amb la negativa de les forces de dreta, sembla que ara tenen una segona oportunitat. Amb les Cortes dissoltes, s'obre la possibilitat que les mesures siguin aprovades a la Diputació Permanent, sense la necessitat que Junts hi voti a favor o s'abstingui.

Una vaga per l'habitatge en campanya electoral

En els vuit anys que porta governant Pedro Sánchez, aquesta podria ser la seva primera gran vaga general. Inevitablement, la convocatòria es produiria en precampanya o campanya electoral, cosa que no havia passat fins ara. "No és una cosa habitual, però no hi ha cap norma que impedeixi que es convoqui una vaga abans d'unes eleccions", afirma l'advocat laboralista Juan Rubiño. "Seria estrany si fos el mateix dia que es votarà o durant la jornada de reflexió, potser aquí col·lisionarien drets", afegeix.

L'última vaga general convocada pels sindicats majoritaris a Espanya es va produir el 8 de març de 2018, amb aturades parcials per la igualtat de gènere i contra la bretxa salarial. Per Rubiño, aquest podria ser un bon precedent de com un tema social pot derivar a una vaga general. Sota el seu punt de vista, igual que en aquell moment es va justificar que la desigualtat de gènere tenia conseqüències en l'àmbit laboral, ara podria justificar-se que la crisi de l'habitatge afecta de forma directa a la classe treballadora.

“No cal que sigui un tema estrictament laboral, sinó tenir-hi alguna relació indirecta, per exemple, el fet que s'està produint un transvasament del sou dels treballadors als rendistes”, defensa, i insisteix que hi ha jurisprudència del Constitucional al respecte. Un altre exemple podrien ser les vagues contra la guerra de l'Iraq, on també va ser necessari trobar una vinculació amb els drets dels treballadors.

Silvia Arribas, lletrada del Gabinet Jurídic Confederal de CGT, ha estat redactora, entre d'altres, de les vagues generals del 8- M (2018 i 2019) i de les vagues generals per Palestina. "L'accés a l'habitatge té una clara vinculació amb les condicions laborals perquè el salari mínim actual no permet accedir a un habitatge ni, en general, assumir el cost de la vida. Les prestacions i subsidis de la Seguretat Social i de l'Estat tampoc són suficients i ni tan sols hi ha una obligació per part dels negociadors dels convenis col·lectius d'oferir ajudes a l'habitatge", defensa.

En contra d'aquesta postura es troba la patronal. Aquest cap de setmana, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, des del Fòrum La Toja Vínculo Atlántico, ha defensat que la crisi de l'habitatge "no és un conflicte laboral" i no veu "dins de la legalitat" que es CEOE una vaga general per aquest motiu.

En aquest sentit, Arribas recorda que encara no s'ha registrat cap convocatòria de vaga, per la qual cosa no pot fer-se una valoració del seu encaix legal. A més, afirma que tant Garamendi com la patronal "saben de sobres quina és la doctrina del Constitucional, quina és la jurisprudència del Suprem i què diuen els convenis de la OIT, i tots ells recolzen aquelles vagues que tinguin incidència en les condicions de treball, encara que es critiquin polítiques més generals". "Per descomptat, si estan intentant pressionar les treballadores d'aquesta forma és perquè temen que hi hagi un seguiment de la vaga", conclou.