La universitat privada frega aquest curs el 'sorpasso' impulsada pel negoci educatiu i l'ofec econòmic de la pública

Les universitats privades superaran per primera vegada les públiques en el conjunt d'Espanya durant el curs 2026/2027. Ho advertia aquest estiu el secretari d'Estat de Ciència, Innovació i Universitats Juan Cruz Cigudosa. I ho confirmen dos dels principals sindicats amb representació en el sector, CCOO i UGT. "El problema té a veure en el millor dels casos amb un desistiment de funcions per part de les administracions públiques i en el pitjor escenari amb una aposta per un model de negoci que repercuteix negativament sobre milers de famílies. La universitat s'està tornant a convertir en un recurs reservat a determinats nivells socials", denuncia Santiago Cuesta, secretari d'Universitats de la secció d'Ensenyament de Comissions Obreres.

Els centres d'ensenyament superior de titularitat pública són 50 des de 2013. I només un va obrir les portes en el que va de segle. El contrast amb la proliferació d'universitats privades és -si més no- cridaner. El Ministeri que dirigeix Diana Morant xifra en 46 el nombre de centres d'aquest tipus que oferien algun grau, màster o postgrau fins a la data. I parla d'altres tres universitats que compten amb l'autorització dels respectius parlaments autonòmics, però "no tenen de moment activitat": la IE University de Madrid, la UNINDE d'Extremadura i la Universidad de Mallorca. Público ha pogut confirmar, però, que totes elles tenen obertes matrícules per a una o diverses titulacions -presencials o online - durant el curs 2026/2027. El Registre de Centres i Títols (RUCT) del Govern parla directament de 49 institucions privades a Espanya.

Público ha constatat, a més, que el Govern d'Astúries va autoritzar el 2025 l'obertura de dos "centres adscrits" a les universidades Nebrija i Alfons X el Savi a Avilés i Oviedo. El primer ha cobert totes les places i preveu començar les classes a mitjans de setembre, segons han reconegut fonts de la mateixa universitat i de l'Executiu asturià a aquest diari. Encara que no poden comptabilitzar-se com a universitats independents —ambdues institucions ja figuren en el registre estatal—, els dos centres amplien la implantació territorial de l'ensenyament privat fins a 51 i revelen una nova via d'expansió del negoci." Les empreses utilitzaran aquesta eina per sortejar el decret i els filtres del Ministeri i agilitzar els tràmits per a la seva implantació en les comunitats. Les universitats actuaran -no obstant això- de manera independent malgrat estar adscrits a una mateixa matriu", reivindica Santiago Cuesta.

"Aquesta espècie de trapa posa una altra problemàtica damunt de la taula i és que parlem -generalment- d'universitats privades que no són d'àmbit estatal, sinó autonòmic. L'explicació és senzilla: si un centre firma un conveni amb Extremadura, per exemple, per oferir-hi tres o quatre titulacions, no té sentit que en pugui firmar un altre amb Astúries sense que el text se supervisi a nivell nacional. L'organisme competent per donar-li el vistiplau hauria de ser en aquests casos el Ministeri d'Universitats", continua Carmen Sabán, responsable d'Universitats a UGT Federal. El decret al qual fan referència les veus consultades per aquest mitjà és el conegut com a decret antixiringuitos, aprovat l'octubre de 2025. Aquesta ordenança endureix els criteris per a l'obertura de noves universitats i reforça els "mecanismes de control i supervisió" del sistema educatiu espanyol, garantint que totes les institucions mantinguin uns estàndards de qualitat.

Les privades guanyen pes en totes les regions

El repartiment per comunitats és bastant desigual. El que sí que és un fet és que l'àmplia majoria dels territoris tenen un nombre igual o superior de centres privats que d'universitats públiques: 11 de les 17 comunitats estan en aquesta situació. La palma se l'emporta la Comunitat de Madrid, amb 13 institucions privades enfront de sis de titularitat pública. Castella i Lleó, Canàries, Astúries, Cantabria i Euskadi també tenen més privades que públiques, tenint en compte en el cas asturià els "centres adscrits". La resta mantenen un temut equilibri i quatre tenen la balança inclinada a favor de l'educació pública. Castella-la Manxa és l'única que resisteix sense cap facultat en mans de fons d'inversió, xarxes empresarials o organitzacions religioses.

La conjuntura madrilenya és especialment preocupant. Isabel Díaz Ayuso va autoritzar l'obertura de tres noves universitats privades a la comunitat només entre 2019 i 2025: l'Universitat Internacional de l'Empresa, la Universitat de Disseny, Innovació i Tecnologia (UDIT) i IE University Madrid. Aquests projectes se sumen a una altra desena de centres que operen des de fa anys a la regió, com l'Alfons X el Sabio, l'Antonio de Nebrija, la CEU San Pablo, la Camilo José Cela o la Francisco de Vitoria. La meitat va començar a impartir classes en els últims vint anys. I totes elles amb governs del PP. "La Comunidad de Madrid té les universitats públiques infrafinançades i estancades, sense poder atendre l'alt nombre de sol·licituds que rebem i amb unes notes de tall cada vegada més elevades que provoquen un problema real d'accessibilitat, tot el contrari del que s'espera d'un servei públic. El que fa en lloc de destinar més recursos i crear noves titulacions o torns és fomentar la proliferació d'universitats privades. Els alumnes i les seves famílies acaben pagant quantitats desorbitades perquè l'altra opció és no estudiar", lamenta Carmen Sabán.

Les Canàries (5) i Castella i Lleó (5) són les altres dues regions amb major nombre de centres privats. L'arxipèlag té en les seves set illes facultats de la Fernando Pessoa (UFP-C), la Universidad Europea, la Tecnológica de Canarias (TECH), la Universidad del Atlántico Medio i la de Las Hespérides. Els alumnes castellanolleonesos per la seva banda disposen de la Pontificia de Salamanca, la IE University, la Isabel I de Castilla, la Santa Teresa de Jesús d'Avila i la Universidad Europea Miguel de Cervantes. El cens és el mateix a Catalunya, però les públiques tenen aquí més pes que les privades, amb set centres davant cinc que no són de titularitat autonòmica. El País Valencià per la seva banda compta amb cinc institucions públiques enfront de quatre privades: la Cardenal Herrera, l'Europea de València, la Sant Vicent Màrtir i la Internacional Valenciana.

"La justificació que solen donar les comunitats autònomes per autoritzar aquest tipus de projectes és que l'alta demanda social no l'aconsegueixen atendre les universitats públiques. I per això se suposa que es necessiten les privades. La realitat és que les universitats públiques no poden atendre aquesta demanda perquè la falta de finançament els ho impedeix. El deteriorament és en molts casos intencionat. I les conseqüències a llarg termini són un seriós problema d'endeutament per a milers de famílies", destaca Santiago Cuesta. Comissions Obreres té identificades una quinzena de sol·licituds per posar en marxa centres d'ensenyament privats que segueixen -de moment- pendents d'autorització, molts, previs al decret que va aprovar l'any passat el Ministeri d'Universitats. El creixent interès pel negoci dels graus i postgraus va en la línia del ritme al qual s'han multiplicat les universitats privades a Espanya: de les 51 que tenen activitat -actualment- al nostre país, 33 han estat autoritzades en els últims 25 anys. La Universitat Internacional d'Andalusia és l'única pública que ha obert les seves portes en el mateix període.

Mentrestant, els fons d'inversió fa anys que busquen fer-se un lloc en aquest sector. Portobello Capital va entrar recentment en l'accionariat de la Universitat Internacional de La Rioja, CVC va comprar el 70% de l'Alfonso X El Sabio –CVC va vendre després la seva participació majoritària a Cinven en una operació en la qual també va participar Mubadala, el fons sobirà d'Abu Dhabi– i el fons suec EQT va adquirir el 2024 el 60% de l'Europea de Madrid.

El negoci darrere de les universitats privades

L'altre gran problema que enfronta el sector és el del boom de les universitats privades amb ànim de lucre, un fenomen que tampoc és intranscendent, sobretot a partir dels 2000. La Universitat de Deusto va ser la primera privada que va iniciar el seu camí a Espanya, el 1886. La van seguir quatre centres, tots ells vinculats a l'Església catòlica: la Pontifícia de Salamanca, la Pontifícia de Comillas, la Universidad de Navarra i la Ramon Llull. Les cinc segueixen funcionant, segueixen sent privades i segueixen estant lligades a organitzacions religioses, però cap d'elles té ànim de lucre, segons el RUCT. Els campus d'aquestes característiques tenen formalment un fi social i se suposa que han de destinar els seus beneficis a la contractació de més professorat, la millora de les instal·lacions o els programes de beques i recerca. Aquesta situació és la que tenen les universitats privades que depenen de fundacions o de la mateixa Església, entre elles, la San Vicente Mártir, la Loyola de Andalucía, la Francisco de Vitoria, la Cardenal Herrera, CEU San Pablo o la UOC. El nombre d'universitats privades sense ànim de lucre de cara al curs que està a punt de començar és -ara mateix- de 24, segons xifres de CCOO.

Les que tenen ànim de lucre i busquen maximitzar beneficis han crescut fins a les 27, superant així les no mercantils. La primera universitat d'aquest tipus a obrir les portes a Espanya va ser l'Alfonso X el Sabio, ara fa trenta anys. El campus se situa a Villanueva de la Cañada (Madrid) i les matrícules -anuals- oscil·len entre els 8.000 i els 20.000 euros. El llistat el completen altres centres com la Universidad Europea (en totes les comunitats on té presència), la Tecnològica Atlàntic-Mediterrani, l'Antonio de Nebrija, la Fernando Pessoa-Canàries, la IE University o la Camilo José Cela. Les tarifes en aquests casos poden arribar als 30.000 euros per curs, sense comptar les taxes que han de pagar -moltes vegades- els alumnes per les proves d'admissió o la reserva de plaça.

Les últimes universitats a rebre l'autorització dels respectius parlaments autonòmics aposten -clarament- per aquest model de l'ànim de lucre, un model segons el qual poden fer negoci i disparar els seus guanys sense complicacions. Aquest és el cas dels "centres adscrits" de la Nebrija i l'Alfonso X El Sabio a Astúries, però també de la Universitat de Mallorca o la UNINDE d'Extremadura. L'Acadèmia Dental de Mallorca està darrere del primer dels centres i una societat de capital xilè controla majoritàriament el segon.

El Grup Planeta, paral·lelament, va posar en marxa la seva pròpia universitat a la capital i un segon campus a València, a més de tenir projectes pendents d'autorització en altres comunitats com Extremadura, generalment de la mà del PP. Les veus consultades per aquest mitjà adverteixen en conseqüència dels riscos de privatitzar i fer negoci amb un "servei públic essencial" com l'ensenyament superior: "Les administracions han de donar resposta i satisfer el dret a l'educació de milers d'estudiants en universitats públiques, perquè en cas contrari seguirem el mateix camí de desmantellament que han seguit la sanitat o les residències i només podran cursar un grau o un màster els qui tinguin diners per pagar-ho".