Tres morts per suïcidi en menys d'un mes a les presons catalanes encenen les alarmes de les entitats de drets humans

El 20 de febrer un intern moria per suïcidi a la presó Puig de les Basses, a Figueres (Alt Empordà). Onze dies més tard, ho feia un altre pres al mateix centre penitenciari, segons ha pogut saber Públic i han confirmat fonts del Departament de Justícia. Aquest diari també ha tingut coneixement d'una tercera mort per suicïdi recentment -també aquest mes de març- a la presó Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), segons informen entitats de drets humans i confirmen fonts del Departament.

La segona i la tercera mort van tenir lloc en règim d'aïllament, al Departament Especial de Règim Tancat (DERT), segons ha pogut saber Públic. Almenys en dos dels casos, els presos haurien utilitzat els cordills de les sabates lligats als barrots de la finestra de la cel·la per escanyar-se, segons fonts coneixedores dels casos, tot i que el Departament de Justícia no ha volgut donar detalls de la situació en què s'han produït les morts.

El Departament de Justícia "lamenta profundament les morts". "Qualsevol suïcidi en un centre penitenciari és un fracàs", assenyalen fonts del departament a Públic, que no ha donat més detalls. Aquesta manca d'informació és precisament una de les qüestions que més preocupa les entitats de defensa dels drets humans. 

L'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans denuncia una "manca de transparència absoluta" per part del Govern quan es produeix una mort a les presons catalanes: "Hauria de ser una cosa clara i transparent: què ha passat i quines són les causes", lamenta el director de l'Observatori i expert en dret penitenciari Iñaki Rivera, que denuncia una dinàmica habitual d'opacitat en aquests casos. "Quan hi ha morts en altres espais de la vida —escoles, hospitals— immediatament hi ha informació i explicacions. A la presó, en canvi, tot queda en una opacitat estranya", critica Rivera.

Aquestes morts per suïcidi no s'han fet públics fins que aquest mitjà ha fet la petició d'informació després d'haver-se assabentat per diverses fonts coneixedores dels tres casos. A aquesta manca de transparència se suma l'elevada taxa de suïcidis a les presons catalanes, que és dues vegades superior a l'espanyola i l'europea. 16,8 presos de cada 10.000 es van treure la vida el 2022, segons l'informe anual sobre l'estat de les presons del Consell d'Europa de 2023. A Espanya aquesta taxa se situava en el 7,3, i a la resta d'Europa, en el 7,1. Encara que les dades van millorar el 2023, el 2024 van tornar a pujar: 11 presos es van suïcidar. "Les dades són brutals, esfereïdores", lamenta Rivera, que denuncia que el sistema penitenciari català "s'estaria movent cap a un model de màxima duresa en la gestió dels interns". 

El Departament de Justícia va posar en marxa un pla de xoc a l'octubre del 2024 "per assolir l'objectiu de que no hi hagi cap suïcidi en els centres penitenciaris". El pla, recorda el departament, contempla la creació d'una taula permanent de prevenció a cada presó per revisar dades i proposar solucions; la sensibilització i formació de tots els agents implicats; l'establiment d'un sistema d'alerta per esdeveniments crítics; la participació activa dels interns amb una bústia d'avís, la figura de l'intern de suport; restringir l'accés a estris letals, habilitar espais alternatius menys restrictius amb videovigilància; intensificar la intervenció en departaments especials, garantir la connectivitat i el registre compartit de la informació.

El Departament de Justícia ha confirmat que "no hi ha cap relació" entre els dos morts per suicïdi de Puig de les Basses. No obstant, l'entitat insisteix que "no es poden analitzar només de manera individual". "Cal contextualitzar-los dins d'un marc més ampli que inclou l'augment de mesures coercitives, com les contencions mecàniques o l'aïllament prolongat", apunta Rivera, que posa el focus en els perills i riscos de l'abús del règim d'aïllament penitenciari, que suposa passar entre 18 i 22 hores en una cel·la. 

Rivera assegura que "hi ha una relació clara entre d'aïllament i l'augment del risc de suïcidi". El Departament de Justícia va publicar fa uns mesos una investigació que analitzava els 54 casos de morts per suïcidi que van succeir a les seves presons entre 2018 i 2023 i les dades eren esgarrifoses: el 80% dels presos que es van treure la vida havien passat pel Departament Especial de Règim Tancat (DERT) en els sis mesos previs.

El diputat dels Comuns i president de la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica al Parlament, Andrés García Berrio, també assenyala l'aïllament com un dels principals causants: "Genera uns patiments psicològics que poden ser determinants", ha dit en declaracions a Públic. García lamenta que sigui un mecanisme "normalitzat a les presons catalanes" i que la seva utilització sigui "desorbitada". Per tot plegat, exigeix al Govern "qüestionar-se l'aïllament com un mecanisme normalitzat", aplicar de manera "efectiva" el pla de xoc i millorar la coordinació entre el Departament de Justícia i de Salut per evitar més morts per suïcidi.

Per la seva banda, les organitzacions han demanat al Parlament de Catalunya la creació d'un grup de treball específic per investigar la relació entre salut mental, règim d'aïllament, contencions mecàniques i morts per suïcidi dins de les presons. La proposta ja s'ha posat sobre la taula anteriorment, però va ser rebutjada amb els vots en contra de diverses formacions -PSC, Junts, PP i Vox-. Ara s'ha tornat a presentar i està pendent d'una nova votació.

El RisCanvi dificulta processos de reinserció

Públic ha pogut tenir accés a aquesta informació de tres interns morts per suïcidi, que afecta a les garanties de seguretat a les presons catalanes, després que dissabte passat també publiqués una àmplia investigació en exclusiva sobre com Catalunya utilitza des de fa anys RisCanvi, un programa informàtic que la Generalitat va introduir a les seves presons amb un algoritme que avalua el risc de reincidència dels presos. Però també mesura el risc de violència autoinduïda. De les 54 morts per suïcidi que van succeir entre 2018 i 2023, el 60,5% es van valorar amb un risc alt en els sis mesos previs. Aquest sistema, que incorpora models predictius basats en dades, porta anys en el punt de mira d'organitzacions de defensa dels drets dels presos.

"El RisCanvi ha suposat una absoluta estandardització o automatització a través d'una màquina que atempta contra els drets fonamentals de les persones preses", afirma Rivera. Segons el jurista, aquest tipus d'eines poden acabar condicionant decisions clau sobre el futur dels interns sense tenir en compte la complexitat real de cada cas. "Aquestes eines poden reforçar desigualtats i dificultar processos de reinserció", denuncia. Unes sospites que ha confirmat una investigació de Público, que revela que la forma en què jutges i fiscals fan servir els resultats de RisCanvi estaria impactant negativament en els drets dels presos més vulnerables que avui compleixen condemna a Catalunya.