El sector social de Catalunya, al límit: "Més del 90% dels serveis estan externalitzats i els sous són precaris"

El sector social de Catalunya, que inclou des de serveis d'atenció a persones sense llar i dones que pateixen violència masclista a centres residencials d'infància i adolescència, està cridat a la vaga aquest dijous per reclamar millores salarials i laborals per a un sector que consideren estructuralment precaritzat. Els principals sindicats -CCOO, UGT, CNT, CGT i algunes plataformes del sector social- denuncien que la patronal està bloquejant la negociació d'un nou conveni col·lectiu. "Ha d'incloure millores en conciliació, estabilitat de les plantilles i condicions laborals dignes", afirma Mila Fernández, d'Acció Social del sindicat UGT, en declaracions Públic.

Es tracta del Conveni d'Acció Social, que regula les condicions laborals de milers de professionals que treballen en serveis externalitzats o concertats amb l'administració: centres residencials d'infància i adolescència, serveis d'atenció a persones sense llar, dispositius d'atenció a dones que pateixen violència masclista o recursos per a persones amb discapacitat, entre d’altres. El conveni actual, signat el 2008, es va començar a renegociar el 2019. Tot i diversos intents d'acord, les negociacions no han arribat a bon port. 

El març de l'any passat es va signar un acord parcial que fixava el desembre del mateix any com a data límit per tancar el nou conveni, un termini que finalment no s'ha complert. Segons denuncia Mila, la patronal ha bloquejat la signatura amb una proposta que consideren insuficient: un increment salarial del 3,5% per al 2026 i pujades similars els anys següents. Per als sindicats majoritaris, aquesta oferta "perpetua la precarietat" i contradiu el discurs d'equiparació amb el sector públic "que la mateixa patronal defensa públicament".

​Pèrdua de poder adquisitiu i precarietat estructural 

Els sindicats denuncien que els salaris del sector porten anys perdent poder adquisitiu i que les condicions laborals no s’han adaptat a l'actualitat. "Els nostres salaris continuen perdent poder adquisitiu, no s’han corregit les desigualtats amb el sector públic i la precarietat s'ha cronificat en un sector essencial per a la societat", han afirmat CCOO i UGT en un comunicat conjunt.

Entre les reivindicacions principals hi ha un increment salarial real i sostingut d'almenys el 5% anual per recuperar poder adquisitiu, així com millores en complements salarials, permisos, excedències, incapacitat temporal, promoció interna i reconeixement professional. Fernández subratlla que el conflicte no només és salarial, sinó també de dignitat laboral: "Hauríem de poder signar un acord amb unes condicions dignes per a tot el sector, que ens permeti recuperar poder adquisitiu i avançar cap a l'equiparació amb el sector públic".

Es tracta d'un sector amb molts serveis externalitzats. Segons dades del Departament de Drets Socials corresponents a gener de 2026, el sistema residencial de protecció de menors a Catalunya està majoritàriament externalitzat: el 93% dels CRAE, el 92% dels centres d’acolliment, el 71% dels CREI i el 100% de les Cases d'Infants, SPAAI, SPE i pisos assistits són gestionats per entitats o empreses privades.

Aquesta externalització és precisament una de les qüestions que expliquen les diferències amb el sector públic. "Els diners els posa l'administració, però més del 90% dels serveis estan externalitzats i els sous són molts inferiors als dels treballadors públics, i fem la mateixa feina”, explica Fernández, que assegura que les diferències no es limiten als salaris, també afecten les ràtios de professionals per usuari, els recursos disponibles o l'organització dels centres.

Per als sindicats, l'equiparació amb el sector públic ha de ser un objectiu central del nou conveni. De fet, l'administració catalana va reconèixer recentment aquesta bretxa i es va comprometre a avançar cap a una equiparació progressiva en els pròxims anys, un gest que el sector considera positiu però insuficient si no es tradueix en millores immediates.

Crítiques a l'externalització

La CGT, per la seva banda, posa el focus en el model de gestió dels serveis socials. Segons el sindicat, més de dues dècades de privatitzacions i externalitzacions han introduït una lògica mercantil que ha degradat tant les condicions laborals com la qualitat de l'atenció.

"Les licitacions a la baixa afecten tant els drets de les treballadores com l’atenció als usuaris", denuncia el sindicat. Segons la CGT, empreses que gestionen serveis socials amb diners públics prioritzen la reducció de costos, cosa que es tradueix en sous baixos, plantilles inestables i una elevada càrrega emocional per a les professionals.

Un sector amb desgast i rotació

Aquesta situació també preocupa les entitats professionals. L'Associació de Professionals del Sector per a la Millora del Sistema de Protecció a la Infància a Catalunya (AMPICAT) ha expressat el seu suport a la vaga i ha advertit que el bloqueig del conveni pot tenir conseqüències greus per al sistema.

Segons l'entitat, la falta d’acord pot consolidar dinàmiques de rotació laboral, dificultar la cobertura de places qualificades i augmentar els riscos psicosocials entre els professionals. Aquestes dinàmiques impacten directament en la continuïtat dels referents educatius per als infants tutelats, un element clau del model residencial. 

Per això, AMPICAT reclama que la Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) exerceixi el lideratge per impulsar una solució. "La protecció real dels infants comença per garantir estabilitat als equips que els acompanyen cada dia", defensa l'associació.

El conveni, als tribunals

Fernández insisteix que l'objectiu és forçar la patronal a apostar realment pel sector. "Han d'assumir que valem molt més que el que ens estan oferint", afirma. Segons explica, el conflicte podria acabar als tribunals si no hi ha acord, amb un judici previst a finals de mes. Però els sindicats insisteixen que aquesta no és la via desitjada. "El que volem és signar un conveni digne", conclou.

Més enllà de la negociació del conveni, el conflicte posa sobre la taula un debat més ampli sobre el model de gestió dels serveis socials. La mateixa portaveu sindical reconeix que, a llarg termini, molts professionals voldrien un sistema menys dependent de l'externalització. "L'ideal seria que els serveis no estiguessin externalitzats. Però sabem que això no pot passar d'un dia per l'altre", afirma. Mentrestant, insisteix, la prioritat és millorar el conveni col·lectiu: "Ara mateix, la nostra eina és el conveni", conclou.