Què se sap sobre els casos confirmats de càncer derivats de pròtesis mamàries

Des del 2004, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitàris (AEMPS) ha confirmat 111 casos —i 146 sospites— de limfoma anaplàsic de cèl·lules grans associat a implants de mama (BIA-ALCL, per les sigles en anglès). Les dades figuren en el seu sisè informe de seguiment del protocol per a la detecció del limfoma associat a implants de mama a Espanya. Només el 2025, l'últim exercici amb registres disponibles, es van notificar 10 possibles casos, nou d'ells positius.

El BIA-ALCL es tracta d'un tipus rar de limfoma no-Hodgkin que pot desenvolupar-se en dones portadores de pròtesis mamàries. Segons explica l'AEMPS, la malaltia apareix quan les cèl·lules malignes infiltren la càpsula fibrosa que l'organisme genera al voltant de l'implant o el líquid acumulat en aquesta zona. "La principal hipòtesi científica apunta que el tumor s'origina a partir dels limfòcits implicats en la resposta immunitària enfront de l'implant, considerat pel cos com un element estrany", detallen.

L'evidència fins ara, puntualitzen, assenyala una major associació amb els implants de superfície texturada, els més utilitzats en els últims anys. Dels 111 casos confirmats a Espanya, 94 estaven vinculats a pròtesis texturades, quatre a implants recoberts de poliuretà i en 12 no va ser possible determinar el tipus de coberta. Per territoris, la Comunitat de Madrid encapçala el nombre de casos detectats, amb 25 diagnòstics confirmats a partir de 36 notificacions. La segueixen Andalusia, amb 17 casos confirmats de 24 comunicats, i Catalunya, amb 16 casos confirmats després de 22 notificacions.

Per la seva banda, el Comitè Científic de Salut, Medi Ambient i Riscos Emergents (SCHEER) de la Comissió Europea va concloure el 2021, en el seu informe Final Opinion on the safety of breast implants in relation to anaplastic large cell lymphoma, que el BIA-ALCL és una malaltia poc freqüent i d'incidència molt baixa. No obstant això, el document adverteix que el risc per a les persones portadores d'implants mamaris, encara que reduït, "no és homogeni i varia en funció del tipus de superfície de l'implant, el fabricant i la qualitat dels registres disponibles".

La predisposició genètica, la contaminació bacteriana i la inflamació crònica explicarien el desenvolupament del limfoma 

Alhora, el comitè assenyala un risc relatiu elevat de desenvolupar aquest tipus de limfoma en comparació amb la població general, especialment en determinats tipus d'implants. En aquest sentit, l'informe apunta a la superfície de l'implant com el principal factor determinant: "L'associació s'estableix amb els dispositius d'acabat texturitzat o rugós, enfront dels de superfície llisa". El SCHEER indica que entre els implants texturitzats hi ha diferències. Els models amb rugositat intermèdia o alta —els denominats macrotexturitzats— presenten una major incidència de casos que els microtexturitzats. L'informe recull diverses hipòtesis sobre els mecanismes que podrien explicar el desenvolupament de la malaltia. Entre elles figuren la predisposició genètica, la contaminació bacteriana i la inflamació crònica, el despreniment de partícules del recobriment de l'implant, la fricció generada per les característiques de la superfície i la interacció amb determinats compostos reactius.

No obstant això, l'AEMPS subratlla que l'evolució clínica ha estat favorable en la majoria de les pacients. "En gran part dels casos, la retirada dels implants i de la càpsula periprotésica va resultar suficient per controlar la malaltia, encara que algunes afectades van precisar tractaments complementaris en funció del grau d'extensió del limfoma en el moment del diagnòstic".

La bretxa entre el sistema i les pacients

A coalició de l'últim informe de l'AEMPS, Begoña Barragán, presidenta del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC), assenyala en conversa amb Público que la informació sobre aquest tipus de riscos en els implants existeix i que el sistema sanitari porta anys realitzant un seguiment detallat d'aquesta patologia, però adverteix que "existir no és el mateix que arribar bé".

Begoña Barragán, GEPAC: "El consentiment informat dels implants de mames es redueix a un tràmit administratiu firmat amb pressa"

Barragán corrobora que, "en massa ocasions, el consentiment informat es redueix a un tràmit administratiu firmat amb pressa, en lloc de convertir-se en l'espai de diàleg que hauria de ser". Al seu parer, una decisió veritablement informada exigeix abordar també els aspectes menys visibles o incòmodes del procés: "Que un implant no és un dispositiu permanent, que requereix seguiment mèdic i que existeixen riscos infreqüents però reals, com el limfoma anaplàsic de cèl·lules grans associat a implants mamaris".

"Es tracta de respectar la dona proporcionant-li tots els elements per decidir, sense pressa i sense pressió", apunta, defensant que l'autonomia real només és possible quan la informació és completa i el temps per assimilar-la suficient. En el cas de les pacients sotmeses a una reconstrucció mamària després d'una mastectomia, Barragán adverteix que notícies com la recollida en l'últim informe "poden reobrir ferides que moltes consideraven tancades i reactivar pors ja travessades". Per això, incideix en la importància que la informació arribi de manera directa, proactiva i acompanyada per part del sistema sanitari. "La informació tranquil·litza quan arriba acompanyada; quan arriba sola, espanta", resumeix.

El pes dels estàndards sobre el cos femení

L'informe d'AEMPS detalla també el motiu pel qual les pacients portaven implants mamaris en els casos confirmats. En 23 dels 111 diagnòstics registrats des del 2004, les pròtesis s'havien col·locat en el marc d'una reconstrucció mamària després d'una mastectomia. No obstant això, la majoria dels casos amb informació disponible —45 en total— corresponen a intervencions de caràcter estètic. En la resta de notificacions analitzades, l'agència assenyala que no consta o no està disponible el motiu pel qual es van implantar les pròtesis.

Julene Illarramendi, de l'associació Iñurri: "La decisió sobre els implants ha de ser realment lliure i no estar condicionada pels estàndards socials"

Julene Illarramendi, fundadora d'Iñurri, associació amb seu a Euskadi que treballa per visibilitzar el càncer de mama des d'una perspectiva feminista, subratlla en declaracions a Público la importància que la decisió sobre els implants mamaris "sigui realment lliure i no estigui condicionada pels estàndards socials sobre el cos femení". Per Illarramendi, l'experiència de la mastectomia segueix sent un tabú social: "És una cosa que la societat avui dia no pot veure", afirma. Opina que la pressió estètica i social sobre les dones mastectomitzades varia en funció de l'edat. Segons explica, a partir dels 50 o 60 anys la recomanació o insistència en la reconstrucció sembla ser menor, mentre que entre dones de 35 a 40 anys s'observa una major pressió cap a la col·locació d'implants.

La portaveu de l'associació també adverteix de situacions de desconeixement entre les pacients. En molts casos, assenyala, no s'explicita amb claredat que hi ha l'opció de no sotmetre's a una reconstrucció i conviure amb una sola mama. Per això, insisteix que una decisió veritablement lliure només pot donar-se quan s'ofereix informació completa i no centrada exclusivament en la reconstrucció com a única alternativa.

Elena Crespi, psicòloga: "Les nenes són les que reben de forma més intensa una sexualitat inapropiada"

En la mateixa línia, el llibre Alimentar a la bestia. Presión estética y orden patriarcal, de l'autora Elena Crespi (Belaterra Edicions), parla de l'impacte de la pressió estètica en la infància i, en particular, en les nenes. En un dels seus capítols, dedicat als missatges que reben durant la seva socialització, l'autora sosté —a partir de dades de l'enquesta Bienestar Subjetivo de la Infancia a Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2021)— que aquesta pressió deixa una empremta molt dolorosa. Segons Crespi, les nenes són les que pateixen de forma més intensa el que denomina una "sexualitat inapropiada", que pot portar-les a percebre's com a majors o sexualitzades abans d'estar preparades per a això, tant emocional com cognitivament.

L'autora adverteix també que aquesta hipersexualització ha canviat d'escenari. Si abans es concentrava en determinats espais mediàtics tradicionals, avui s'ha traslladat a les xarxes socials, especialment plataformes com Instagram o TikTok, on proliferen imatges de nenes encaixades en models extremadament normatius i associats a codis adults. En aquest context, Crespi subratlla la necessitat d'evitar que les nenes es converteixin en la principal diana de la pressió estètica i planteja diferents línies d'actuació per a famílies i centres educatius. Entre elles, promoure la diversitat corporal, reforçar l'autoestima més enllà de l'aparença física, desplaçar el focus de la imatge cap a altres àmbits del desenvolupament, fomentar la comunicació emocional i el pensament crític sobre el contingut de les xarxes socials, així com limitar el seu ús i reduir la dependència de la validació externa a través de likes.