La sanitat privada es dispara a Espanya amb 1,8 milions d'assegurats més des de la pandèmia

Més i més pòlisses. Des de la pandèmia, la sanitat privada compta amb 1,8 milions de persones més assegurades —incloent-hi el mutualisme administratiu— a Espanya i ha passat de cobrir el 23% de la població el 2020 al 26% el 2025, l'últim any del qual hi ha dades. En tot just cinc anys, el nombre d'usuaris ha escalat d'11 a 12,8 milions, segons les dades difoses en els observatoris del sector sanitari privat elaborats per la Fundació Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS). Només en l'últim exercici, el sistema privat va sumar 200.000 nous clients i va créixer un 1,7%.

La tendència es manté a l'alça any rere any: 11 milions d'assegurats el 2020; 11,5 milions el 2021; 12 milions el 2022; 12,4 milions el 2023; 12,6 milions el 2024 i, ja el 2025, 12,8 milions. Un creixement que es tradueix en un major pes assistencial: actualment, el sector privat assumeix entre el 30% i el 40% de l'activitat sanitària, concentra el 42% de les intervencions quirúrgiques i gestiona més del 32,3% de les urgències. Quins factors expliquen aquest transvasament? S'està consolidant un sistema en el qual l'accés i la qualitat depenen cada vegada més de la capacitat de pagament? Què hi ha darrere d'aquestes xifres?

Per a Sergio Fernández, portaveu de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), la lectura és clara. "Aquest creixement reflecteix el deteriorament progressiu de la sanitat pública després d'anys d'infrafinançament i polítiques de privatització encoberta", afirma contundent. Sota la seva mirada, la projecció de l'assegurança privada no respon a una elecció lliure, sinó a una necessitat: "Qui vol ser atès amb rapidesa acaba pagant dues vegades: via impostos i via pòlissa". Fernández apunta a les administracions com a motor d'aquesta expansió. "La privada creix perquè s'ha afavorit deliberadament aquest model, derivant recursos i activitat des del sistema públic. No és un creixement altruista: rep grans quantitats de diners públics a través de concerts i externalitzacions", corrobora.

Sergio Fernández, FADSP: "Es deteriora l'àmbit públic, creix el negoci privat i aquest creixement s'utilitza com a argument per seguir privatitzant"

L'últim informe de la Fundació IDIS emfatitza també el pes assistencial del sector. Amb les dades més recents del Ministeri de Sanitat, corresponents a 2023, la sanitat privada va dur a terme més de 35,7 milions de consultes —gairebé el 30% del total—, va atendre 10,7 milions d'urgències i va realitzar 2,28 milions d'intervencions quirúrgiques. En paral·lel, la despesa sanitària privada va ascendir a 37.048 milions d'euros, la qual cosa representa el 26,8% de la despesa total i el 2,47% del PIB. Més de la meitat dels hospitals privats mantenien algun tipus de concert amb el Sistema Nacional de Salut (SNS).

Malgrat el seu creixement, Fernández incideix en una contradicció estructural: "Fins i tot els que tenen assegurança privada recorren a la sanitat pública per a tractaments complexos o d'alt cost. La privada selecciona el rendible, mentre el sistema públic assumeix el més car i difícil". Les conseqüències? Diu que van més enllà dels números: pèrdua de professionals a la xarxa pública, fragmentació de l'atenció i una dependència creixent del sector privat. "Es genera un cercle pervers: es deteriora el públic, creix el negoci privat i aquest creixement s'usa com a argument per seguir privatitzant", atalla. Mentrestant, l'expansió avança de forma silenciosa. "Es presenta com a inevitable, quan en realitat el que falta és voluntat política per reforçar la sanitat pública".

D'acord amb l'anàlisi més recent de la Fundació IDIS, per territoris, Madrid (37,3%), Catalunya (31%) i les Illes Balears (30,9%) lideren la penetració de l'assegurança privada, molt per sobre de la mitjana estatal (26,2%).

Guillén del Barrio, sanitari a la Comunitat de Madrid: "La sanitat privada funciona com un sistema d'extracció de rendes"

Guillén del Barrio, infermer d'Urgències a l'Hospital Universitari La Paz i una de les veus més reconeixibles del personal sanitari madrileny, llegeix aquestes dades des de la trinxera. "Els hospitals ja estaven al límit i ara atenem pacients més greus. Les llistes d'espera empitjoren i també els temps a urgències. Que més gent contracti una assegurança privada respon, en gran mesura, al fet que el sistema els està expulsant”, diu a l'altre costat del telèfon.

Segons el sanitari, l'augment de les pòlisses amaga una realitat menys visible. "Ningú explica que quan et jubiles, moltes vegades ja no pots assumir el cost de l'assegurança", deixa caure. I apunta a la lògica econòmica del sector: “La sanitat privada funciona com un sistema d'extracció de rendes. Una pòlissa pot costar 40 euros als 30 anys, però als 70 puja a 350. Hi ha casos de persones que, després d'anys pagant, veuen com la seva quota es dispara després d'una malaltia greu".

Des de la seva experiència, el problema no és només d'accés, sinó de model. "Primer s'afebleix la sanitat pública i s'empeny a les classes mitjanes cap al privat. Però quan arriben els problemes seriosos, acaben tornant al sistema públic. Aquesta és la imatge que veiem diàriament als hospitals", descriu. Del Barrio valora que el deteriorament no és accidental. "La precarietat i la mala atenció són el motor que alimenta la privatització. Perquè algú pagui dues vegades per la sanitat, la pública ha de fallar. Si funcionés bé, ningú contractaria una assegurança".

En aquest escenari, el sanitari rebutja que es tracti simplement d'una sanitat "a dues velocitats". "Anem cap a una cosa pitjor: un sistema en què només una minoria molt acomodada pot sostenir l'accés privat a llarg termini", diu. Es pot revertir aquesta tendència? Com a sortida, l'infermer aposta per un gir en les polítiques públiques. "Cal reforçar el finançament i fer-ho amb criteris redistributius: que els qui més tenen aportin més. Això no només enforteix el sistema, també redueix desigualtats i amplia oportunitats per als que tenen menys recursos”.

Fundació IDIS: "La complementarietat entre el públic i el privat és indispensable. Apostem per un sistema integrat, amb un marc estable"

Marta Villanueva, directora general de la Fundació IDIS, sosté en declaracions a Público que "les dificultats d'accés i les llistes d'espera en el SNS estan afavorint el transvasament de pacients cap a la sanitat privada", encara que matisa que aquest fenomen també respon a una decisió individual. "Al voltant de 13 milions de persones paguen la seva assegurança de forma voluntària", diu. La patronal posa l'accent en el paper que, al seu judici, juga el sector en el conjunt del sistema. "Que entre el 30% i el 40% de l'activitat assistencial es realitzi en centres privats evidencia l'alliberament de recursos que suposa per a la sanitat pública", argumenta. En aquesta línia, defensa que l'atenció a milions de pacients a la xarxa privada "contribueix a reduir els temps d'accés a diagnòstics i tractaments per al conjunt de la població".

Sobre la fiabilitat de les dades, la portaveu assenyala que el seu informe es recolza en fonts oficials com l'OCDE, l'Estadística de Despesa Sanitària Pública (EGSP) o ICEA. No obstant això, reconeix limitacions metodològiques derivades de les diferències de càlcul entre organismes. "La EGSP no inclou partides d'atenció sociosanitària, com les cures de llarga durada, que sí que contempla l'OCDE, la qual cosa dificulta la comparació", precisa. Amb tot, des de la fundació reivindiquen un model basat en la col·laboració. "La complementarietat entre el públic i el privat és indispensable. Apostem per un sistema integrat, amb un marc estable i predictible que garanteixi seguretat jurídica i confiança", acaba Villanueva.