Entrevista a Jesús Rodríguez, coordinador de la 'Directa'"La sanció de l'Agència de Protecció de Dades  és clarament política; censuren el conjunt de la premsa"

Jesús Rodríguez (1974) és coordinador de la Directa, el mitjà que va destapar l'escàndol dels policies infiltrats a moviments socials i independentistes dels Països Catalans. Les investigacions Espionatge d’Estat van descobrir, entre el 2022 i el 2023, quatre agents del Cos Nacional de Policia infiltrats amb identitats falses, i a dos més posteriorment. 

L'entorn activista afectat i entitats de drets humans van interposar dues querelles contra els policies per vulneració del dret a la intimitat, a la integritat moral i a l'autonomia sexual, ja que els policies van establir relacions sexeafectives durant la infiltració. Les querelles, presentades el 2023, encara estan pendents de resoldre per part del Tribunal Constitucional. Ara l'Agència Espanyola de Protecció de Dades proposa una sanció de 7.000 euros al mitjà i l'obliga a retirar gran part de la informació publicada en la sèrie de reportatges, que van tenir impacte i ressò a nivell internacional.

Heu denunciat que la sanció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), a la pràctica, és censura informativa. Per què?

Ens obliguen a retirar de les nostres publicacions unes identitats que va ser construïdes per infiltrar agents als moviments socials, i que no corresponen a ningú, perquè no corresponen a cap persona física real.

Aquestes identitats són crucials als l'articles, perquè donen informació sobre com els agents es van desplegar i es van introduir als diferents moviments socials, a diferents entitats socials, o sobre com van tenir relacions amb persones físiques, fins i tot de caire sexeafectiu. Hem de poder explicar qui eren aquests activistes fictícis. Si no, això devalua informativament els nostres reportatges, perquè no donen elements de context i no permeten entendre com es va construir l'operació d'infiltració i fins on es va arribar a l'hora de mimetitzar aquests agents dins de l'activisme.

Ens obliguen a retirar els noms i cognoms ficticis, els DNI ficticis, els números de seguretat social ficticis. Nosaltres considerem que aquestes identitats no s'ha de protegir perquè no corresponen a cap persona física, corresponen a persones fictícies. L'Agència de Protecció de Dades considera que sí que s'han de protegir.

També ens insten, per exemple, a esborrar dels nostres articles dades que són públiques i accessibles a través del propi Bitlletí Oficial de l'Estat, com per exemple el dia en què els agents van fer la jura de la bandera com a funcionaris de policia o el lloc on van cursar els estudis. També fotografies on es podien apreciar alguns tatuatges que els agents es van fer per mimetitzar-se o per camuflar-se amb l'entorn de la seva infiltració, com per exemple un tatuatge de simbologia anarquista.

Si anem taxant i eliminant dels paràgrafs dels nostres articles totes aquestes informacions, intentem llegir l'article i, a la pràctica, veiem que la comprensió del que s'està dient és nul·la. S'acaba convertint en una mena de salts de pàgina de frases i de paraules inconexes que no tenen cap mena sentit. A la pràctica acaba sent una censura de la nostra investigació periodística.

Si s'aplica el mateix criteri sancionador al conjunt de mitjans de comunicació, s'hauria de sancionar TV3, la Sexta, The Guardian o Euronews  

Quin precedent deixa per a futures investigacions similars quant a la llibertat de premsa?

El problema fonamental és que l'Agència de Protecció de Dades fa una ponderació errònia entre el dret a la informació i la protecció de dades dels agents de la policia. Per diverses raons. La primera és que la majoria de les dades que considera que s'han de protegir són públiques. Estan en documents públics, a banda del Butlletí Oficial de l'Estat, també en comptes de les xarxes socials que els propis policies es van obrir durant el període de la seva infiltració. Durant l'exercici d'aquesta infiltració, els mateixos agents van fer públiques imatges i dades de la seva identitat falsa.

Ara ens trobem davant d'un supòsit nou, que mai s'havia vist abans. L'Agència de Protecció de Dades està protegint dades fictícies. L'Agència sanciona i ordena censurar informacions que són falses i generades pel propi Ministeri de l'Interior per tal de donar cobertura i encobriment a aquesta operació d'intel·ligència. El segon element és la realitat paral·lela que ha construït l'Agència de Protecció de Dades, dient que els policies eren agents encoberts. Això és crucial.

Quan Protecció de Dades diu que són agents encoberts, explica els fets de manera errònia o falsa

Què vols dir?

És molt important com es fa la ponderació entre el dret a la informació i la protecció de dades dels agents. Quan l'AEPD diu que són agents encoberts, explica els fets de manera errònia o falsa, depenent de si pensem que ho ha fet amb mala fe o perquè s'està confonent. Un agent encobert té cobertura del marc legal espanyol, ja que té una supervisió i una ordre per part d'un jutjat, i també un control per part de la fiscalia. Però aquests agents no eren encoberts, eren agents d'intel·ligència.

Això no és una afirmació nostra, és del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en declaracions al Congrés, i per escrit en resposta a preguntes parlamentàries. Més d'una trentena de preguntes entre el Congrés i el Senat confirmen, amb fons oficials i amb el segell del ministeri, que estem davant d'agents d'intel·ligència i no pas d'agents encoberts.

No és comprensible que ara l'Agència de Protecció de Dades faci una relectura de la realitat per defensar una resolució sancionadora. L'Agència la justifica en base a què nosaltres hem posat en risc, suposadament, una operació d'uns agents encoberts, que per tant tenien una ordre judicial, i una cobertura judicial per fer la seva actuació. Això és clarament fals.

A banda de la Directa, l’AEPD també ha sancionat a Vilaweb. ¿Hi ha més mitjans afectats?

A banda de les informacions de la Directa hi ha quatre casos més que van ser investigats i publicats pel diari El Salto. Aquest mitjà ja ha rebut una reclamació d'informació en relació a les seves publicacions. És un pas previ a imposar la proposta sancionadora que hem rebut com a Directa i com a Vilaweb. A banda d'El Salto, també han rebut reclamacions d'informació altres dos mitjans de comunicació, el Diari de Balears, que ho va rebre ara fa uns mesos, i el portal informatiu Izquierda Diario.

La gran majoria de mitjans estatals també van publicar dades dels agents quan la Directa va destapar les infiltracions, però de moment se sanciona a alguns i a altres no. S'envia així un missatge a la premsa, a la vegada que s'evita que la polèmica elevi d'escala?

Si s'apliqués el criteri sancionador que s'aplica a la Directa, també al conjunt de mitjans de comunicació, ara mateix s'hauria de sancionar, per exemple, TV3, la Sexta, el diari britànic The Guardian, el diari italià La Repubblica, gran part de la premsa francesa i alemanya, o a canals de televisió com Euronews. Fins on arribaran? Això és un missatge per a navegants amb l'objectiu de generar por a la premsa per parlar d'aquests temes? Això és el que ens preguntem. El que està clar és que el que ells consideren que s'ha de sancionar i censurar, afecta al conjunt de la premsa, no només la Directa i Vilaweb.

Portarem aquesta denúncia al camp de la justícia europea i a organismes internacionals que han de vetllar per la llibertat de premsa

En 24 hores heu rebut més de 1.000 firmes de suport d'entitats i particulars al vostre comunicat. Hi demaneu que l’Estat espanyol faci un canvi legislatiu en la normativa de protecció de dades per tal que no s'utilitzi "per emmordassar i censurar els mitjans de comunicació". Quin canvi legislatiu demaneu?

La transposició de la normativa europea al marc legal espanyol es va fer sense incorporar una ponderació de respecte a la llibertat d'informació i premsa sobre la protecció de dades. No s'ha fet de manera correcta i no preserva correctament el dret a la informació i la llibertat de premsa.

Això és el que instem el Govern espanyol: a fer una transposició clara d'aquesta normativa europea que protegeix la llibertat d'informació i la llibertat de premsa en relació a la protecció de dades. Específicament, un dels articles no es va transposar a la legislació de l'Estat espanyol.

Aquest fet ha donat marge d'interpretació i discrecionalitat a l'Agència de Protecció de Dades (AEPD), i no pot quedar a mercè de la interpretació del president de l'AEPD, ha d'estar clarament traspassat del marc normatiu europeu al marc estatal.

A banda del recurs judicial que presentareu a l'AEPD, hi ha alguna estratègia més per defensar la llibertat de premsa en aquest cas?

Portar aquesta denúncia als àmbits del camp de la justícia europea, com també a organismes internacionals que han de vetllar per la llibertat de premsa i la llibertat d'informació. Tenim constància que diversos relators de Nacions Unides, tant del dret a la informació com del dret a la lliure reunió i associació, ja tenen coneixement i estan rebent informació d'aquestes actuacions de l'Agència de Protecció de Dades, i entenem que des de fora de l'Estat espanyol algú haurà de donar el toc d'atenció, ja sigui des de Nacions Unides o des d'organismes de la justícia europea. S'haurà de donar el toc d'atenció i s'haurà de fer rectificar a l'Agència de Protecció de Dades.

Hi ha una qüestió crucial que té a veure amb l'extensió. A qui afecta aquesta censura i sancions i si això és aplicable o no fora de l'àmbit territorial de l'Estat espanyol. La majoria de les publicacions que parlen d'aquests agents infiltrats estan publicades per mitjans de comunicació que no tenen seu social ni fiscal en territori de l'estat espanyol. L'Agència de Protecció de Dades es dedicarà a perseguir aquests mitjans? 

Avui en dia, la informació pots intentar limitar-la, ocultar-la, censurar-la en un territori físic on tenen la seu els mitjans de comunicació, però tu no pots aturar la informació. Això ens dona una mica de pistes de quina ha estat la voluntat d'aquesta agència i quines són les nostres possibilitats de denunciar aquesta actuació que entenem molt política i no pas de protecció de dades. Entenem que l'actuació de l'Agència és clarament política.

Al Regne Unit es va sancionar els policies infiltrats, un portaveu d'Scotland Yard va demanar disculpes públiques, es va indemnitzar les víctimes i van ser reparades

L'entorn activista i dels moviments socials va denunciar dos dels policies infiltrats per haver tingut relacions sexeafectives amb l’objectiu d’extreure informació, però de moment la justicia espanyola no les ha admès. Com s’han resolt al Regne Unit casos similars?

La comparativa amb el Regne Unit és extraordinària. Nosaltres, com a Directa, o qualsevol altre mitjà de comunicació, podem publicar els noms i cognoms i fins i tot les cares sense pixelar dels agents de la policia britànica. Podem publicar-ho i no passarà res, perquè cap organisme institucional ni cap agència de protecció del Regne Unit ens perseguirà com a mitjans de comunicació.

A dia d'avui podeu entrar i consultar al nostre web aquesta informacions. Allà hi veureu que la reacció que es va produir per part del poder executiu, legislatiu i també judicial al Regne Unit és oposada a la que s'ha produït aquí. Es va investigar el que havia passat, es va sancionar els policies que havien fet aquestes infiltracions, es va demanar disculpes públiques a través d'un portaveu d'Scotland Yard, es va indemnitzar les víctimes arrel d'una mobilització social, i les víctimes van ser reparades i se'ls hi va entregar tota la informació que s'havia recopilat a través de l'espionatge il·lícit.

Per contra veiem que, el que està passant aquí és que no només no s'investiga, sinó que es sanciona i es censura aquells que investiguen el que havia fet il·legalment la policia. És un sense sentit des del meu punt de vista. L'única investigació que ha obert el govern espanyol en relació a tota aquesta polèmica és contra els periodistes que vam investigar i que van publicar la informació.

L’Agència de Protecció de Dades inicialment no va admetre les denúncies dels quatre policies infiltrats. Per què finalment el seu president la va admetre?

No tenim molts elements per saber què ha passat, podem fer suposicions. Podem confirmar que quatre policies van decidir presentar una sèrie de requeriments a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. No sabem si a iniciativa personal acompanyats d'algun sindicat de la policia o d'alguna recomanació que van rebre per part de la Direcció General de la Policia. Sí que sabem tots quatre ho presenten en la mateixa forquilla de temps i, per tant, entenem que no va ser una casualitat que cadascú presentés aquest requeriment individualment.

Inicialment és arxivat, es decreta la inadmissió a tràmit, precisament perquè es fa una ponderació entre la llibertat d'informació, la llibertat de premsa i la preservació de les dades personals, i, per tant, s'arxiva i no s'admet a tràmit. Es presenten unes al·legacions, i aquesta carpeta puja a la taula de presidència de l'Agència de Protecció de Dades, qui agafa el timó d'aquests requeriments i signa la proposta sancionadora contra la Directa i Vilaweb. Cal recordar que l'agència és un estatment que penja políticament del ministre de la Presidència, de Justícia i de Relacions amb les Corts, Fèlix Bolaños. Per tant, estem davant d'una decisió que en últim terme té responsabilitats en càrrecs polítics del mateix govern espanyol.

Quants policies infiltrats a moviments socials s’han destapat en mitjans de comunicació des que vau iniciar la investigació?

En el conjunt de l'Estat espanyol hi ha hagut 12 infiltracions que han estat destapades al llarg dels últims quatre anys. Nosaltres vam investigar sis agents de la policia que es van infiltrar, en diferents organitzacions, moviments socials i entorns activistes, entre els anys 2022 i 2025. A banda dels de la Directa, hi ha quatre més que va destapar El Salto, un altre cas que va ser publicat pel mitjà de comunicació elDiario, i un altre que van publicar conjuntament El Salto i elDiario.