La reforma de la llei de dependència obre la porta a més atencions, més drets i menys esperes

La reforma de les lleis de dependència i discapacitat ha superat la seva última barrera parlamentària al Congrés amb 179 vots a favor, 33 en contra (de Vox) i 137 abstencions (del PP). El Ple de la Cambra Baixa va donar llum verda aquest dimarts al projecte impulsat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 sota la batuta de Pablo Bustinduy. "És la reforma social més important al nostre país del que portem de segle", va dir el ministre. "Suposa una revolució i una transformació profunda del sistema públic de cures i respon a les necessitats tant de les persones que reben cures com de les que cuiden", va afegir.

En la mateixa sessió, el Congrés va convalidar també el reial decret llei que reforça el finançament del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SAAD) amb 317 vots a favor i 33 en contra (també de Vox). La norma duplica les quanties que l'Estat transfereix a les comunitats autònomes per cada persona amb un grau de dependència reconegut i mobilitza 6.200 milions d'euros addicionals entre 2026 i 2027. Des de la cartera de Bustinduy incideixen que aquest increment suposa "un esforç rècord" i destaquen que, únicament en el denominat nivell mínim de finançament, les comunitats rebran de mitjana un 98,7% més de recursos procedents de l'Administració. "El Govern d'Espanya ha complert el seu compromís d'assumir el 50% del finançament global del sistema, aconseguint un total de 7.239,4 milions d'euros el 2027, incloent les pujades en el nivell acordat i el nivell mínim", recalquen.

Els nous drets de les persones dependents

Amb la reforma ja aprovada, les persones en situació de dependència veuran ampliats els seus drets i el catàleg de prestacions. Una de les principals novetats és l'eliminació del règim d'incompatibilitats entre ajudes, cosa que permetrà combinar diferents serveis que fins ara no es podien percebre al mateix temps. Així, una persona que romangui al seu domicili podrà compatibilitzar, per exemple, l'atenció en un centre de dia amb la prestació de cures en l'entorn familiar o amb el servei de teleassistència. El text també amplia i redefineix l'assistència personal, que passa a formar part del catàleg de serveis. L'assistent ja no només podrà donar suport dins del domicili, sinó també acompanyar la persona dependent en activitats com acudir a una consulta mèdica, realitzar compres o efectuar gestions fora de casa.

Un altre dels canvis afecta la figura dels cuidadors no professionals. La reforma amplia el concepte de persona cuidadora per incloure no només familiars, sinó també persones de l'entorn relacional o convivencial. D'aquesta manera, podran exercir aquest paper els qui mantinguin una relació estable amb la persona dependent, encara que no existeixi un vincle familiar, com ara parelles no casades o persones que comparteixen habitatge.

El termini habilitat a les autonomies per resoldre una prestació per dependència es redueix a la meitat: passa de sis a tres mesos

La teleassistència passa, a més, a reconèixer-se com un dret subjectiu garantit per llei. D'acord amb el text, el servei permetrà realitzar un seguiment permanent de l'estat de la persona usuària i incorporar dispositius tecnològics de suport, com sistemes de geolocalització o polseres per a persones amb deteriorament cognitiu. Per impulsar aquesta prestació, l'Executiu ha destinat 304 milions d'euros a les comunitats autònomes. La reforma també limita l'ús de subjeccions físiques i farmacològiques en centres i serveis d'atenció. "Aquestes pràctiques només podran aplicar-se de forma excepcional, quan no existeixi una altra alternativa i sempre sota criteris estrictament justificats", segons el Ministeri. Finalment, el termini habilitat a les autonomies per resoldre una prestació per dependència es redueix a la meitat: passa de sis a tres mesos.

Què canvia per a les persones amb discapacitat

El projecte també trenca la barrera que invisibilitza la realitat dels drets de les persones amb discapacitat. Entre les novetats figura el reconeixement de l'accessibilitat universal com un dret exigible, de manera que qualsevol persona amb discapacitat podrà reclamar l'eliminació de barreres en edificis i serveis públics. Per fer-ho efectiu, la norma preveu la creació d'un Programa Estatal de Promoció de l'Accessibilitat Universal, "destinat a finançar actuacions com la instal·lació de rampes, sistemes d'audiodescripció o altres adaptacions".

Les persones amb un grau I de dependència obtindran automàticament un 33% de discapacitat

L'escrit també facilita les obres d'accessibilitat en edificis residencials mitjançant una modificació de la Llei de Propietat Horitzontal. Així, les comunitats de propietaris estaran obligades a sol·licitar aquestes ajudes quan algun veí les requereixi. A més, es flexibilitzen els requisits econòmics per accedir-hi en reduir del 75% al 70% l'aportació que ha d'assumir la comunitat de propietaris. Un altre dels canvis és el reconeixement automàtic de determinats graus de discapacitat en funció de la situació de dependència. Les persones amb un grau I de dependència obtindran automàticament un 33% de discapacitat, mentre que els qui tinguin reconegut un grau II o III podran accedir al reconeixement d'un 65%.

La reforma incorpora també una prohibició expressa de discriminar per raó de discapacitat en les assegurances de vida i de salut, impedint que les asseguradores puguin encarir les pòlisses o establir condicions desfavorables per aquest motiu. En l'àmbit judicial, el projecte crea per primera vegada la figura del facilitador processal, un professional especialitzat que actuarà com a pont entre les persones amb discapacitat i els operadors jurídics. "La seva missió serà garantir que els qui necessitin suports puguin comprendre el procediment, participar-hi en igualtat de condicions i evitar situacions d'indefensió durant el procés judicial", aclareixen.

L'altra pota de la reforma: el finançament

Des de Drets Socials sostenen que el desplegament de totes aquestes mesures requereix un finançament suficient perquè puguin aplicar-se de forma efectiva. Amb aquest objectiu, el Consell de Ministres va aprovar també dimarts la transferència de 904 milions d'euros a les comunitats autònomes per finançar el denominat nivell acordat del SAAD. L'Executiu calcula que aquesta xifra arribarà als 970 milions d'euros una vegada s'incorporin els recursos corresponents al càlcul de la quota basca i de l'aportació de Navarra.

Segons el departament de Bustinduy, aquesta injecció econòmica permetrà al departament de Bustinduy avançar en alguns dels principals reptes del sistema, com reduir les llistes d'espera, millorar les condicions laborals de les professionals de les cures, ampliar i reforçar els serveis destinats a les persones en situació de dependència, impulsar la incorporació de noves tecnologies i estendre prestacions com la teleassistència o l'atenció domiciliària. Amb l'aval del Congrés, la reforma haurà de passar ara pel Senat abans de la seva publicació al BOE i la seva entrada en vigor.