Una qüestió de "dignitat davant d'un passat infame": dubtes i certeses sobre la nova Comissió de la Veritat

El "soroll polític i mediàtic" generat per la designació de Baltasar Garzón com a president de la Comissió de la Veritat no sorprèn l'historiador Julián Casanova, convençut que ja és hora que Espanya afronti la violació dels drets humans durant la guerra civil i el franquisme.

"És una qüestió de dignitat de la democràcia respecte a un passat infame", explica el membre de la Comissió, integrada per Helen Duffy, Araceli Manjón-Cabeza Olmedo, Manuel de la Rocha Rubí, María Alejandra Vicente, Silvina María Romano, Sebastián Martín, Francisco Erice i Cristina Monge, així com per deu vocals.

Julián Casanova recorda que els vencedors de la Guerra Civil van ser "aclaparadorament reconeguts", mentre que els vençuts han estat "ocults, perduts i els cossos de molts encara no han estat recuperats". Segons ell, "és evident que la troballa de les restes de les víctimes és un tema pendent".

Arriba tard, amb els victimaris morts, sense possibilitat ja de demanar perdó? "La Comissió de la Veritat mai va asseure a ningú a la banqueta", com va succeir a l'Argentina, deixa clar l'autor d'Espanya partida en dos. "Possiblement ha trigat molt", reflexiona, encara que la inhabilitació de Garzón va bloquejar el seu intent d'investigar els crims del franquisme.

Casanova entén que és necessària una "millor gestió pública del passat", a partir del material acumulat per historiadors, activistes i experts. La Comissió, segons el Ministeri de Memòria Democràtica, busca aclarir les violacions de drets humans "en coherència amb els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició".

Entre els eixos temàtics figuren "la violència letal i les desaparicions, el sistema repressiu, la repressió econòmica, les violències de gènere, l'exili, la repressió cultural i les conseqüències actuals de la dictadura". A més, una subcomissió abordarà els abusos comesos al Patronato de Protección a la Mujer.

Consell de la Memòria Democràtica

La composició de la Comissió de la Veritat ha estat aprovada pel Consell de la Memòria Democràtica, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica, i la seva creació s'emmarca en el desenvolupament del Reial Decret 265/2025. "Neix amb un problema de legitimitat per no haver passat pel Congrés", creu Emilio Silva.

El president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) afegeix que, a més de no comptar amb entitats de llarga trajectòria com la seva, aquesta legitimitat emanaria de la "sobirania popular" encarnada al Parlament, on hauria d'obtenir el suport de la majoria dels diputats.

"En tot cas, dependrem del resultat de les eleccions generals del 2027, perquè potser a partir de llavors no té gaire futur", lamenta Emilio Silva, que critica que el Govern de Pedro Sánchez hagi esperat fins al final de la legislatura, després de gairebé vuit anys al poder.

Segons el president de l'ARMH, "no és el més apropiat, suposa un risc i pot ser que respongui a un interès polític". Quin? Trobar una "batalla" en el cas que un nou Govern de dretes eliminés la Comissió de la Veritat. Sigui com sigui, a parer seu la seva vulnerabilitat seria responsabilitat de l'Executiu per haver-se demorat tant.

Julián Casanova adverteix que un Govern conservador podria anul·lar-la, encara que no li causaria cap sorpresa amb l'historial de Vox i les lleis de memòria democràtica. "I, evidentment, si arriben al poder, avançarem molt poc", conclou l'historiador, que insisteix que reconèixer les víctimes és una obligació moral de la democràcia.

Tant ell com altres membres de la Comissió es mostren prudents a causa de la manca d'informació. Així, la politòloga Cristina Monge valora la creació del comitè i es mostra "encantada de participar", tot i que reconeix que encara no sap "res". Tot i que ho desconeix, Julián Casanova entén que la Comissió buscarà ordenar i registrar el coneixement històric acumulat, així com millorar la gestió pública del passat.