Prohibir sí, educar també: què diuen els experts sobre expulsar de les xarxes els menors de 16 anys

"[Les xarxes socials] s'han convertit en un Estat fallit, on s'ignoren les lleis, es toleren els delictes i la desinformació val més que la veritat". Pedro Sánchez ha anunciat aquest dimarts un paquet de mesures per garantir la "protecció" dels usuaris en entorns digitals. El Govern vol penalitzar la manipulació dels algoritmes i vigilar de prop la polarització i els discursos d'odi a Internet. La proposta que més interès ha generat és la que té a veure amb vetar l'accés dels menors de 16 anys a xarxes socials com Instagram, X, YouTube o TikTok. Aquest assumpte porta mesos damunt de la taula i troba parangó en altres països, com Austràlia o França. Quin impacte pot tenir la iniciativa? Com es durà a terme? Qui vigilarà que es compleixi el reglament?

Sánchez ha avançat que les plataformes digitals hauran d'"implementar sistemes de verificació" d'edat que "vagin més enllà de simples declaracions formals", és a dir, "barreres reals i eficaces" contra l'entrada d'adolescents i menors en espais online. Aquesta és una mesura que contempla paral·lelament la llei de protecció dels menors en entorns digitals que s'està tramitant al Congrés dels Diputats de la mà del Ministeri de Joventut i Infància. Sumar, de fet, ha confirmat que ha d'"estudiar" la proposta del cap de l'Executiu. El PP, per la seva banda, va plantejar al desembre una esmena al mateix text que demanava explícitament "prohibir l'entrada a xarxes socials dels menors de 16 anys" i establir "un horari de descans digital".

"La presència dels menors en entorns digitals preocupa des de fa molt temps. Aquesta prohibició és una bona manera de començar a regular-la, per molt que soni, en certa manera, dràstica. El que passa és que no servirà de res si només es queda en una prohibició, ha d'anar més enllà: regular, conscienciar i formar estudiants, famílies i docents", assenyala Paula Marcelo, educadora i investigadora Juan de la Cierva al grup Àgora de la Universitat de Huelva, on estudia l'alfabetització mediàtica i informacional i treballa en una guia per a les famílies. Pedro Sánchez també aspira a acabar amb la impunitat dels directius perquè siguin "legalment responsables" de les infraccions que es cometin en les seves plataformes.

El Govern té previst aprovar aquest paquet de mesures la setmana que ve al Consell de Ministres. Ho farà, insisteixen des de Moncloa, per "fer de les plataformes digitals un espai saludable". El pla d'acció i els serrells de la proposta encara són una incògnita. "L'important no és tant l'edat que s'estableixi, sinó el fet que per fi s'ha assentat -a nivell internacional- un consens: tenim un problema sistèmic i estructural amb les xarxes socials i per fi s'està movent la responsabilitat cap al sistema", deixa anar Álvaro San Román, investigador al programa de Doctorat de Filosofia de la UNED. "L'anunci és important, però no es podrà materialitzar sense la complicitat de les grans companyies digitals, tant per verificar l'edat dels usuaris com per posar límits ètics i línies vermelles en el seu funcionament", insisteix Jorge García Marín, professor de sociologia a la Universidade de Santiago de Compostel·la.

Què fan altres països?

España no és el primer país que posa el dret a la desconnexió tecnològica dels menors damunt de la taula. Austràlia va ser pionera en aquest sentit. La primera norma per fixar una "edat mínima" es va aprovar ara fa dos anys. I va entrar en vigor el mes de desembre passat. El text és similar al que proposa Espanya. Els usuaris han d'acreditar que tenen 16 anys per obrir-se un perfil a Instagram, Snapchat o TikTok. Les companyies, per la seva banda, han d'acreditar que no s'infringeix el reglament. Això no afecta a totes les empreses, només a les que entren en el llistat de plataformes age-restricted, un llistat que s'actualitza a més de manera rutinària i sense necessitat de reformar la legislació.

Austràlia contempla a més sancions contra les tecnològiques que no apliquin o incompleixin els mecanismes de verificació. "El problema no només es redueix a l'esfera educativa, com veníem detectant en actuacions prèvies. Espanya sembla que vol imitar aquest model: sortir del veto escolar i abordar el problema com una cosa social i estructural", continua Paula Marcelo. Els primers resultats apunten en la bona direcció. Les fonts consultades per aquest diari, no obstant, demanen "esperar" per "veure'n els efectes a mitjà i llarg termini". De moment, les principals companyies van reportar a les autoritats australianes un esborrat d'aproximadament 4,7 milions de comptes pertanyents a menors de 16 anys. I això només en la primera meitat de desembre, és a dir, dues setmanes després de l'entrada en vigor de la norma.

França també ha intervingut en l'assumpte. Assemblea Nacional va aprovar la setmana passada l'article central d'un projecte de llei que busca protegir els menors dels danys de les xarxes socials. El text ha tirat endavant amb una aclaparadora majoria: 116 vots a favor i 23 en contra. Els nos han arribat de la mà de la França Insubmisa. La coalició d'esquerres advoca per impulsar els recursos educatius i fugir de les polítiques prohibicionistes. "El millor és plantejar aquestes qüestions des de la positivitat i no des del càstig, és a dir, premiant als qui fan un ús correcte de les xarxes socials. L'alfabetització és aquí fonamental. El carnet de conduir te'l pots treure perquè t'ensenyen abans com utilitzar el cotxe, però amb el mòbil no passa: qui t'ensenya a moure't per Internet?", compara Ana María Ruiz-Ruano, professora de psicologia evolutiva i de l'educació a la Universitat de Granada.

Emmanuel Macron proposa d'una banda un sistema de verificació d'edat i de l'altra la prohibició simultània de l'ús de telèfons mòbils als centres educatius. El límit per accedir a les xarxes socials en el supòsit francès és més reduït: 15 anys. Irlanda, Dinamarca, Grècia, Italia o el Regne Unit debaten ara mesures similars. "La regulació hauria d'anar més enllà d'Espanya, França o Austràlia, necessitem un consens a nivell europeu", proposa el sociòleg Jorge García Marín.

La prohibició, pot quedar-se curta?

Les veus consultades per aquest diari creuen que la iniciativa per regular l'accés dels menors a les plataformes digitals és "a grans trets positiva", però recalquen la necessitat d'anar més enllà. "L'èxit de la proposta no estarà en què un xaval no pugui tocar el mòbil fins que compleixi 16 anys, sinó en acompanyar i prestar atenció a les famílies perquè eduquin els nens i nenes en un ús sa i crític de les xarxes socials. Les mesures resultaran efectives a llarg termini si són flexibles i es van adaptant als avenços tecnològics, com la intel·ligència artificial", insisteix Paula Marcelo. "La regulació ha de pensar també en les conseqüències del que es regula. Els telèfons mòbils ocupen moltes hores en la rutina de milers d'adolescents. Com els diràs que d'un dia per l'altre els treus l'accés? Tots els xavals que tenen xarxes socials fan coses dolentes?", recalca la professora Ana María Ruíz-Ruano. "És una qüestió complicada. Ho veiem amb l'accés a casinos o amb el consum d'alcohol: feta la llei, feta la trampa", insisteix.

Aquesta és una qüestió en la qual també repara el filòsof Álvaro San Román. "Els arguments que està donant la gent que està enfadadíssima [amb aquesta proposta] és que se'ls prohibirà la seva manera de vida, diuen que són molts els que depenen de les xarxes socials per entaular relacions socials. Ho diuen com si fos obvi, com si fos natural. Aquest és un dels punts de fons: com suplim les mancances d'una societat, mitjançant relacions interpersonals reals o mitjançant relacions intervingudes per la digitalització", sosté. L'abast de la mesura encara sembla difús, però les valoracions inicials són "positives" i apunten en la bona direcció. Així ho resumeix el sociòleg Jorge García Marín: "No cal que [la prohibició] funcioni al 100%, n'hi ha prou que situï l'accés a les xarxes com un problema i posi el focus en els riscos que porta associats, com l'augment dels casos de ciberassetjament, els trastorns de conducta alimentària i la manca d'atenció a les escoles".