El PP va promoure lleis per facilitar els desnonaments i endurir la condició de llogater vulnerable

Alberto Núñez Feijóo va definir la situació de la Maricarmen, la madrilenya de 87 anys desnonada del seu pis per la compra de la societat Urbagestión, com a "descoratjadora". En un primer moment, el líder popular es va abstenir de fer comentaris, però el clima d'enuig social que ha provocat el desnonament l'ha obligat, finalment, a pronunciar-se. Feijóo va reconèixer que casos com el de la Maricarmen obliguen a buscar "respostes excepcionals". No obstant, l'activitat legislativa del PP aquesta legislatura ha anat en direcció contrària. Així, els populars han registrat lleis al Congrés per agilitzar els desnonaments i restringir la condició de vulnerabilitat dels inquilins, un dels elements legals per retardar els llançaments.

Hi ha dues lleis particularment importants en aquest sentit. Cap de les dues ha prosperat de moment, malgrat que una d'elles va ser admesa a tràmit gràcies al vot favorable d'ells mateixos, Vox Junts per Catalunya i Unió del Poble Navarrès (UPN). L'altra va arribar a la Cambra Baixa des del Senat de la mà del Grup Popular i es troba en tramitació. Són dues lleis —ambdues impulsades pel PP— molt semblants.

La que van votar a favor les dretes parlamentàries —a excepció del PNV, que es va abstenir— és la Proposició de Llei de mesures administratives i processals per a la seguretat jurídica de l'ordenació territorial i urbanística, l'impuls del desenvolupament urbà i l'habitatge (122/000253), registrada el 13 de febrer d'aquest any. Què proposa el PP en aquest text? Entre moltes altres mesures, algunes que afecten els desnonaments.

D'una banda, l'article 4 d'aquesta proposta de llei proposa modificar els punts 6 i 7 de l'article 441 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC). Concretament, els de Feijóo proposen retocar el punt 6 perquè el temps de possible suspensió d'un desnonament per fer efectives les mesures de protecció de persones vulnerables sigui d'un mes —i no dos, com diu ara la llei— en el cas que l'arrendatari sigui una persona física i de tres mesos —i no quatre, com diu ara la llei— en els casos de les persones jurídiques.

Però la modificació que proposa el PP de l'article 7 del mateix article de la mateixa llei té també fins i tot més força perquè busca modificar directament els criteris de vulnerabilitat. Actualment, la LEC, en els desnonaments per manca de pagament, diu que "per apreciar la situació de vulnerabilitat econòmica", el tribunal en qüestió "podrà considerar el fet que l'import de la renda" que es pagui per l'immoble, sumat als "subministraments d'electricitat, gas, aigua i telecomunicacions", suposi més del 30% dels ingressos de la unitat familiar. El PP no toca aquest paràmetre en concret.

No obstant això, la mateixa llei afegeix una sèrie de condicions. Una d'elles és que, perquè la unitat familiar sigui considerada vulnerable, el conjunt d'aquests ingressos no ha de superar el límit de 3 vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples mensual (IPREM), és a dir, 1.800 euros. Aquí és on entra el PP. En la seva proposició, els populars endureixen el criteri de vulnerabilitat rebaixant aquest límit a 1,5 vegades l'IPREM. En altres paraules, el rebaixa a 900 euros. La meitat. En el mateix apartat de la norma que està en vigor s'afegeixen una sèrie de supòsits en què aquest límit augmentaria: 0,3% per cada fill de la unitat familiar (sent 0,35% en cas de família monoparental o que el fill presenti una discapacitat del 33%), 0,2% per cada persona més gran de 65 anys i cinc vegades l'IPREM en cas que alguna de les persones de la unitat familiar tingui un 33% de discapacitat o més. En la seva proposta, el PP manté tots aquests percentatges excepte l'últim. En lloc d'augmentar el límit a cinc vegades l'IPREM per cada persona dependent, l'incrementaria només a tres vegades.

Res de vulnerabilitat com a criteri per a pròrrogues

En la mateixa llei, el PP proposa una nova redacció de l'article 10 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). I no és trivial la reforma que projecta. Aquest article de la LAU concreta els supòsits en els quals es poden prorrogar els contractes de lloguer. El primer punt —i aquest no el toca el PP— és el que diu que, un cop transcorreguts cinc anys de contracte (en cas que l'arrendador sigui una persona física) i set (si és una persona PP, és a dir, una empresa), els contractes de lloguer es prorroguen automàticament, de forma anual, fins a un màxim de tres anys si cap de les dues parts avisa del contrari.

Això quedaria igual fins i tot encara que s'aprovés la proposta popular. Però canviaria tota la resta. En el seu article 10.2, la LAU inclou la pròrroga obligatòria d'un any en cas que l'inquilí aporti "l'acreditació per part de l'arrendatari d'una situació de vulnerabilitat social i econòmica sobre la base d'un informe o certificat emès en l'últim any pels serveis socials d'àmbit municipal o autonòmic" i sempre que l'arrendador sigui un gran tenidor. En la iniciativa del PP, aquest punt desapareix. I tampoc queda rastre del 10.3, que és el que habilita a una pròrroga de fins a tres anys en els casos en què l'immoble s'ubiqui en una zona tensionada.

Amb tot, tant en la llei analitzada com en una altra molt similar que va arribar al Congrés remesa pel Grup Popular del Senat, el PP introdueix canvis més o menys quirúrgics en la legislació per endurir els requisits d'accés a la situació de vulnerabilitat i perquè aquesta situació de vulnerabilitat tingui menor pes a l'hora de suspendre o retardar desnonaments.

Però aquest és només un flanc pel qual les dretes han intentat incidir en la situació de l'habitatge des del Congrés. A més, aquestes i altres lleis que han registrat els populars —i també Junts per Catalunya— a la cambra inclouen l'enduriment de la legislació contra l'okupació, mesures per eliminar les zones tensionades al mercat immobiliari o beneficis per als propietaris. També han promogut iniciatives per agilitzar la construcció. En aquest cas, també ho ha fet el PNV. De totes maneres, l'acció de les dretes ha tingut més impacte en el seu torpedinament a les lleis promogudes per les esquerres. Tal com va explicar Público, fins a vuit iniciatives legislatives van ser bloquejades per l'entesa que conformen PP, Vox i Junts. Una majoria alternativa de 176 diputats acompanyats gairebé sempre per UPN i de vegades pel PNB.