Es pot 'tiktokitzar' la televisió? La polèmica de Pogačar revela els límits de fitxar 'influencers' per atraure els joves

La televisió busca en influencers i creadors digitals una via per atraure els públics més joves, amb fórmules que han funcionat en alguns casos i generat polèmica en d'altres. L'episodi recent més polèmic ha estat la cobertura de La Vuelta 2026 per part de la creadora de contingut Erola Jons. Amb més de 6 milions de seguidors en total –3,2 milions a Instagram i 2,9 milions a TikTok–, va saltar a la fama gràcies als seus vídeos virals de càmera oculta, en els quals fingeix lligar amb desconeguts en llocs públics.

El seu contingut es basa principalment en l'entreteniment de carrer i la comèdia situacional, així que no és d'estranyar que el seu comentari més sonat en la cobertura de la competició fos un "Per què hiperventiles cada vegada que em veus?" al ciclista més dominant del món, Tadej Pogačar.

Les reaccions no van trigar a arribar: el narrador de ciclisme de RTVE, Carlos d'Andrés, va criticar durament la influencer, així com l'equip organitzador de La Vuelta per comentaris que ha considerat "ridículs": "Em sembla bé que vulguin contractar una influencer, però han d'anar amb compte", va asseverar l'expert en ciclisme.

Un error de perspectiva

RTVE ha volgut arribar a públics que potser no estiguin entre els qui s'asseuen cada tarda a seguir una retransmissió ciclista, per això l'organització va contractar a Erola Jons per cobrir la retransmissió en plataformes digitals. Però la fórmula de les seves xarxes es va trobar amb un context que no funciona amb les mateixes regles.

La influencer va traslladar el seu registre habitual a les seves trobades amb els esportistes i va protagonitzar diverses escenes que van acabar generant crítiques: la polèmica va anar a més fins que Unipublic va modificar el protocol perquè Jons hagués de demanar autorització prèvia dels equips per interactuar amb els ciclistes. Per la seva banda, l'organització ha defensat que la seva funció és la de crear entreteniment i no substituir els periodistes.

En aquest punt, apareix una qüestió bastant més interessant que decidir si una influencer té o no lloc a La Vuelta, i és que tenir milions de seguidors no converteix automàticament en algú amb el perfil adequat per a qualsevol escenari. Per tant, la pregunta no és "per què una creadora de contingut?", sinó "per què aquesta creadora de contingut?".

És un error de perspectiva que s'ha repetit en altres grans esdeveniments i que també ha generat grans polèmiques —i tot sigui dit, també grans números—.

L'encaix editorial

En els Goya 2024, RTVE va apostar per Inés Hernand per seguir la catifa vermella a les plataformes digitals i la selecció va causar una gran polèmica: tant, que el Consell de la Coorporació va censurar l'actitud de la influencer assenyalant la seva "falta de professionalitat" i "decòrum institucional" en un comunicat oficial.

La creadora va barrejar el tipus d'humor irreverent que la va fer famosa a Internet amb la cobertura de l'esdeveniment en un entorn digital, deslligant crítiques per l'aparent desconeixement de la indústria que va mostrar en certs moments, com la molt comentada confusió al no reconèixer a l'actriu María León.

A més, hi ha altres casos que mostren els riscos de fitxar creadors per la seva tirada digital sense tenir en compte el seu encaix amb el contingut: Marina Rivers, incorporada per la pública a la seva cobertura digital del Mundial 2026, va generar crítiques per la seva falta d'especialització esportiva. Al costat d'ella, en l'especial Comenta, que sales —el format de Playz per seguir la competició— hi havia altres creadors com Darío Eme Hache, Lucía Borro, La Sotanita o Javier Nácher.

En tots aquests esdeveniments de gran abast —des dels Goya, fins a La Vuelta, passant pel Mundial— s'observa un mateix problema: tenir milions de seguidors no equival automàticament a tenir autoritat, experiència o capacitat per funcionar en qualsevol context televisiu. En altres paraules, una audiència gran no resol per si sola la qüestió de l'encaix editorial.

Contra tot pronòstic

Malgrat les crítiques, RTVE va seguir comptant amb Inés Hernand pels Goya i, després de la seva polèmica cobertura del 2024, va tornar a encarregar-se de la catifa vermella i el backstage el 2025 i, el 2026, va repetir al costat de Núria Marín i Marina Rivers a La noche de los Goya. La decisió pot resultar paradoxal, però les dades ajuden a entendre-la: l'especial del 2026 va arribar 79.908 espectadors —un 43% més que el 2025 i un 60% més que el 2024—, mentre que el directe des del backstageals va reunir 43.382 usuaris: un 63% més que l'any anterior.

La dada no converteix automàticament l'elecció de Hernand en un èxit ni invalida les crítiques que va rebre, però sí que demostra que la polèmica sobre una figura i el rendiment d'un format poden conviure. La televisió pot qüestionar l'encaix d'una creadora i, al mateix temps, comprovar que la seva presència contribueix al fet que un espai digital tingui públic: aquest és un dels grisos d'aquesta nova relació entre televisió i xarxes.

En aquest sentit, el Mundial ofereix una altra lectura interessant: Comenta, que sales va reunir 336.946 visitants únics a la semifinal entre Espanya i França i 292.532 a la final. En el conjunt de la cobertura digital, RTVE va registrar més d'1,9 milions de visitants únics en els directes de Play vinculats al Mundial.

I encara que aquests números tampoc permeten concloure que cadascun dels seus protagonistes hagi estat un encert, sí que demostra que l'èxit d'un espai i el seu encaix amb la crítica són dues qüestions diferents.

L'altra cara de la moneda

En contraposició, hi ha casos de creadors que sí que han servit per impulsar les audiències i tenir bones crítiques en paral·lel, quan el seu contingut està en harmonia amb el públic al qual es dirigeixen i l'espai en el qual s'inclouen. En altres paraules i perquè no tot surt malament, hi ha influencers que funcionen perquè la televisió no intenta convertir-los en una altra cosa, sinó que encaixa allò que ja saben fer, en un espai que necessita exactament això.

Un cas clar és Lalachús: Laura Yustres va començar a construir la seva comunitat a les xarxes amb vídeos d'humor, però la seva arribada a la televisió no es va produir de cop ni per un simple fitxatge. Va passar primer per espais com Estirando el chicle i Cuerpos especiales i va tenir fins i tot papers com actriu abans d'incorporar-se a l'univers de David Broncano. Va començar a aparèixer a La Resistencia el 2023 i, amb el salt del programa a RTVE, es va convertir en col·laboradora habitual de La Revuelta.

La diferència amb altres casos està precisament en què no va haver d'inventar-se un personatge televisiu diferent al d'Internet. El seu humor, la seva forma de parlar i la seva naturalitat davant de la càmera eren precisament les bases de la seva comunitat: la televisió no va haver de traduir-la massa perquè va trobar un espai en el qual aquest llenguatge ja encaixava.

Un altre exemple clar és el de Mañaneros 360: el programa de La 1 ha incorporat l'humorista i creador de TikTok Marc Biarnés —conegut en xarxes com Nosoloviernes com a col·laborador en la seva nova etapa amb Jesús Cintora.

La idea del fitxatge no és posar un creador digital a fer de periodista o presentador, sinó a aprofitar la seva capacitat per l'humor dins d'un programa que busca ampliar els seus registres.

Mirant cap a Internet

La televisió fa anys que mira cap a Internet a la recerca d'espectadors joves, però una comunitat digital no funciona com un audímetre, i que algú tingui milions de seguidors no significa que tothom el segueixi quan canviï de plataforma.

El que sí que pot aportar un creador és una cosa que la televisió tradicional necessita cada vegada més: una forma diferent de parlar, una comunitat pròpia i un coneixement molt concret de com es consumeix contingut fora de la petita pantalla. En aquest sentit, potser l'èxit de l'operació no depèn de quant s'assembla un programa de televisió a TikTok, sinó què sap fer la televisió amb algú que ja ha après a captar l'atenció lluny d'ella.

La Vuelta ha tornat el debat al centre de la conversa, però també ha deixat una pista: que el futur no passa necessàriament per portar qualsevol creador amb milions de seguidors a qualsevol plató sinó per trobar quin creador, en quin espai i per a què.