Per què no s'aposta més en prevenció d'incendis quan cada euro invertit n'estalvia 100 en extinció

Un incendi forestal és, abans de res, perillós: implica persones evacuades, quan no desaparegudes, ferides o mortes. També suposa danys mediambientals, animals afectats, cases desintegrades i mitjans de vida destrossats. Però també hi ha una altra faceta: un incendi forestal és car. Les tasques d'extinció tenen un cost molt alt. Més alt que les tasques de prevenció, les quals són més rendibles i eficients en la gestió d'aquests desastres naturals. No obstant això, les partides pressupostàries es troben lluny d'aconseguir els objectius desitjables per facilitar el maneig de les flames.

Per cada euro que s'inverteix en prevenció, es redueixen 100 en la factura de l'extinció. Així ho afirma el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Forestals. Greenpeace recull també informació de l'Agenda Forestal de Navarra, que estima el cost en 10.000 euros per hectàrea quan intervenen mitjans aeris. Per la seva banda, la Conselleria de Desenvolupament Sostenible de Castella-la Manxa quantifica el cost d'un incendi en 20.000 euros de mitjana.

En el que va de 2026 s'ha cremat a l'Estat la superfície equivalent al municipi de Còrdova

Celia Ojeda, responsable de Biodiversitat a l'organització, fixa una forquilla "de 10.000 a 19.000 euros per hectàrea". Explica a Público que no tots els incendis costen el mateix perquè depenen de molts factors. En alguns casos es requereixen mitjans aeris, l'ús de maquinària, l'assistència de brigades mòbils, etc., mentre que uns altres no ho necessiten. Segons les últimes dades del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis (EFFIS), aquest 2026 s'han cremat al voltant de 130.000 hectàrees. En termes geogràfics, equival al municipi de Còrdova. En termes monetaris, equival a una despesa d'entre 1.300 i 2.470 milions d'euros.

Tenir cura del paisatge al llarg de l'any

Un informe publicat aquest mes de juliol a la revista Mediterráneo Económico –editat per CajaMar–, també avalua la importància d'invertir en polítiques de prevenció. L'estudi ha estat coordinat per Asun Cámara Obregón, professora associada de silvicultura per la Universitat d'Oviedo UniOvi) i vicepresidenta de la Societat Espanyola de Cinències Forestals. També l'ha coordinat Francisco Carreño Sandoval, professor emèrit al departament d'Economia de la Universitat de Múrcia (UMU) i president de la Confederació d'Organitzacions de Silvicultors d'Espanya COSE i de l'Associació de Certificació Espanyola de la Sostenibilitat Forestal PEFC Espanya).

"Una bioeconomia forta implica boscos més cuidats, major extracció sostenible, aprofitaments en cascada i una presència constant d'activitat humana i professional al territori", apunta l'estudi. Aquesta classe de mesures serveixen per reduir la connectivitat de la vegetació ignífuga, crear paisatges mosaic i disminuir "la probabilitat d'incendis d'alta intensitat". Tot plegat "protegeix el paisatge, preserva biodiversitat i redueix despeses públiques associades a extinció i restauració post-incendi".

Aquesta és una qüestió clau. Ojeda també reconeix que una major inversió en prevenció no vol dir que s'aconsegueixi un escenari de zero incendis. De fet, el foc forma part dels ecosistemes peninsulars –especialment al mediterrani– i ajuda al seu equilibri. No obstant, la responsable de Biodiversitat de Greenpeace també recorda que la majoria d'incendis són provocats "per negligències o badades". El veritable problema d'aquests incendis no és que succeeixin, sinó les magnituds que aconsegueixen per les transformacions socials i territorials, atiades per la crisi climàtica.

Quant s'hauria d'invertir en prevenció?

El quid de la qüestió és que les tasques preventives dificulten que les flames s'estenguin i involucrin una gran quantitat de mitjans per a la seva extinció o que fins i tot sobrepassin aquesta possibilitat. És a dir, no es tracta que no hi hagi focs, sinó que apagar-los surti substancialment més barat. En una línia semblant s'expressen els autors de l'informe de Mediterráneo Económico: "Seria un error reduir substancialment la despesa d'extinció d'un any per l'altre. Però seria també un error no iniciar una rotació d'aquesta despesa d'extinció cap a una despesa de prevenció".

Ara bé, quant més s'ha d'invertir? El catedràtic en enginyeria forestal Víctor Resco de Dios calcula que han de ser al voltant de 3.000 milions d'euros. Així ho va afirmar en una entrevista amb Onda Regional el passat mes de juny. L'expert va considerar que és una quantia "assumible" tenint en compte l'alta despesa que comporten les hectàrees arrasades.

Greenpeace estima un pressupost necessari de 1.000 milions d'euros a l'any. Es tracta d'una xifra menor a la despesa que ja han suposat els incendis del 2026 fins ara. A més, "aquesta quantitat permetria gestionar i salvar 9,9 milions d'hectàrees, una superfície similar a la de Portugal o gairebé una cinquena part d'Espanya", indica l'entitat ambientalista en una nota de premsa. D'aquesta manera, "l'estalvi estimat seria de 99.000 milions d'euros, és a dir, un retorn del 9,9%".

Xifres llunyanes al pressupost dels governs

Malgrat les recomanacions d'ecologistes i experts, la despesa pressupostada per l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes per a aquestes tasques es troba molt lluny. L'Associació Nacional d'Empreses Forestals (ASEMFO) realitzava fins a l'any 2022 un informe sobre les quanties dedicades a la prevenció d'incendis. Aquest últim any la inversió va ser de 175,8 milions. Fonts de l'organització informen a Público que des de llavors és el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) l'encarregat de recollir i publicar aquestes dades.

Les últimes dades disponibles del MITECO corresponen a l'any 2024, però no totes les comunitats autònomes van proporcionar tota la informació. El pressupost total de totes les administracions que van informar de les seves partides ascendeix a 143,8 milions d'euros. La quantitat és menor al 2022, però supera els 138,49 milions invertits el 2023.

A falta de conèixer els diners pressupostats per al 2025 i per al 2026, Celia Ojeda recalca que s'ha d'assolir un compromís polític envers la crisi climàtica, que agreuja el problema dels incendis forestals. Insisteix que aquests han de ser entesos com un símptoma de l'emergència mediambiental i advoca per l'aprovació urgent del Pacte d'Estat climàtic. D'aquesta manera, "podrem gestionar millor els focs i fer que la natura sigui més forta i resilient".