Per què crisis com la de l'hantavirus seran cada vegada més freqüents: "Haurem d'estar preparats"

Les aigües es van apaivagant amb l'hantavirus. Després de la marea de crítiques per part d'instàncies polítiques a la gestió de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Govern central, els passatgers es troben en observació a les unitats de vigilància pertinents. Durant tot l'episodi, el missatge enviat a la població general tant del Ministeri de Sanitat com dels epidemiòlegs, immunòlegs i altres científics independents ha estat el mateix: calma. El risc de transmissió és baix i res té a veure amb la covid-19. I fins i tot si ara veiem un degoteig de positius, no és res fora del comú.

Quan es parla d'hantavirus, aquest ha de ser el mantra. Però cada crisi és diferent, i cal tenir en compte que aquestes seran més freqüents. "És evident que seran més freqüents", apunta a Público Javier Padilla, secretari d'Estat de Sanitat. Un còctel de motius, agitats per la globalització i la crisi climàtica, fan que hàgim vist diversos brots en els últims temps. La grip aviària va colpejar les gallines dels Estats Units i va provocar una escassetat d'ous. Una expansió posterior a Espanya també va portar al confinament de totes les aus de corral per evitar el contagi als humans. La dermatosi nodular va obligar al sacrifici de desenes de vaques la tardor passada. I, en ocasions, també pot saltar a l'ésser humà i facilitar el contagi entre persones, com va succeir amb la pandèmia de la covid-19.

Per què són més freqüents les crisis sanitàries?

Amb el desenvolupament dels antibiòtics, "es pensava que es controlarien les malalties infeccioses, però això ha estat una complaença falsa per part dels humans", analitza en declaracions a aquest diari Rafael Bengoa, exconseller de Sanitat de l'Eusko Jaurlaritza i expert en salut pública que ha treballat per a l'OMS. Per la seva banda, Padilla assenyala que “hi ha hagut en les últimes dècades una intensificació del contacte entre humans i ecosistemes”. Això ha provocat “una major probabilitat de risc zoonòtic”, afegeix. És a dir, el salt d'una malaltia d'una espècie a la humana pot ser més fàcil ara que abans.

Bengoa també posa el focus en la zoonosi i posa en relleu la contínua invasió de nous territoris i hàbitats. La influència antropogènica pot repercutir sobre el medi físic, però també sobre la salut pública. "El que fem els humans és envair a poc a poc els territoris i hàbitats d'animals, que són el reservori natural d'aquests virus i que en la major part dels casos no els afecta", aclareix. Assenyala com, per exemple, les rates no emmalalteixen per tenir hantavirus, però sí que ho fan les persones contagiades. "Seguir envaint els hàbitats naturals de tots aquests animals, que són reservori de virus, òbviament és un enorme problema".

La proliferació de malalties en aquests termes "té a veure amb una forma d'organització econòmica i social actual dels éssers humans, sense cap mena de dubte", assegura Padilla. Això es deu als "moviments de persones, animals i el comerç, la invasió cada vegada més gran d'ecosistemes propis d'animals per part de l'home i el risc de transmissió de malalties zoonòtiques", declara a la plataforma divulgativa SMC Espanya Consuelo Giménez Pardo, professora titular de la Universitat d'Alcalá i vocal de Gestió del Coneixement i Investigació de Metges del Món. Així, el secretari d'Estat adverteix que "molt probablement estiguem parlant d'un dels principals riscos per a la salut pública i la salut global de les pròximes dècades".

El paper de la crisi climàtica

Aquest fenomen, que té un caràcter ambiental, es veu agreujat en un context de crisi climàtica. Per a Padilla, és el peix que es mossega la cua: "S'estableix una espècie de procediment circular en el qual una major invasió d'ecosistemes afavoreix la crisi climàtica, i aquesta, al seu torn, genera alteracions dels ecosistemes que afavoreixen aquesta major invasió". Els ecologismes es fan càrrec d'aquesta interrelació i per això busquen posar en primera línia com la relació de l'ésser humà amb el seu entorn és també una relació social.

Eduardo Satué, expert en salut pública: "L'ésser humà no és una bombolla respecte a la resta del planeta, estem en una relació directa"

Eduardo Satué, president sortint de la Societat Espanyola de Salut Pública i d'Administració Sanitària (SESPAS), assenyala a aquest mitjà que s'ha popularitzat el terme "una sola salut" o one health. Es tracta d'un enfocament integrat que reconeix la interdependència entre la salut humana, animal i ambiental. "L'ésser humà no és una bombolla respecte a la resta del planeta, estem en una relació directa", indica. L'expert descriu el concepte com un triangle que uneix humans, animals i entorn físic.

"El que tenim ara és un circuit de viatgers respecte a les infeccions", declara. Satué expressa que encara que no sigui l'única, "les infeccions són una part important" quan parlem d'aquesta classe de malalties. Així, remarca que l'augment de la mobilització incrementa també el risc de contagi. "Això ja venia passant, però en els últims anys ha canviat amb la crisi climàtica". El canvi qualitatiu consisteix en el fet que les malalties no tenen per què ser "importades", apunta. El membre de SESPAS es refereix en aquest cas als insectes que funcionen com a vectors de transmissió de malalties infeccioses. "L'augment de les temperatures facilita que puguin sobreviure als hiverns en certes parts d'Espanya", exemplifica.

Preparar-se davant els pròxims escenaris

El vector de transmissió en el cas de l'hantavirus són els rosegadors, per la qual cosa l'augment de temperatures no ha estat un factor present. Sí que ho ha estat l'augment de les interconnexions i de la mobilitat, en tractar-se d'un viatge a bord d'una embarcació de luxe capaç de creuar l'oceà Atlàntic en menys del que es triga a incubar la malaltia. En aquesta ocasió, el risc per a la població ha estat baix, però circumstàncies similars es poden donar amb altres infeccions amb conseqüències més greus. "Això, sens dubte, tornarà a passar amb altres organismes, és clar que sí, i haurem d'estar preparats", recalca Consuelo Giménez.

"El fenomen és global i als virus no els importa la política ni les fronteres", expressa Rafael Bengoa. Per aquest motiu, "és evident que necessitem una organització global del tipus de l'OMS, però ultraespecialitzada en aquest tema", defensa. D'igual manera, advoca per la creació de l'Agència de Salut Pública, encara pendent, a nivell estatal. Aquesta serviria “perquè hi hagi una veu central científica independent, amb credibilitat i molts experts que estiguin damunt d'aquests temes contínuament i sàpien contestar en temps real sobre els diferents virus”.

Giménez afegeix que aquests escenaris s'han d'afrontar "invertint en vigilància epidemiològica" i "aplicant els protocols que existeixen i es revisen periòdicament davant les diferents situacions d'emergència". Coincideix amb Bengoa en "la necessitat bàsica de treballar de manera coordinada amb afany constructiu entre tots: polítics, científics, organitzacions no governamentals i societat civil, entenent que aquesta 'guerra' contra les malalties infeccioses és llarga i serà dura". Així mateix, conclou que, si bé hi haurà "petits èxits en algunes batalles", haurem de igualment "mantenir-nos sempre en guàrdia. Ens va la supervivència com a espècie en això".