Panys bloquejats i grafits que assenyalen els culpables, la nova estratègia en la lluita contra la turistificació

Aquest diumenge, milers de persones van omplir els carrers de Palma per deixar clar el seu rebuig a la massificació turística que pateix l'illa de Mallorca. La marxa, a la qual van assistir entre 25.000 i 70.000 persones (segons la Delegació del Govern i els convocants, respectivament), va acabar amb aldarulls entre manifestants i la policia. El balanç final va ser d'almenys vuit ferits i un detingut. Els fets han generat un gran enrenou i el delegat del Govern ha anunciat que s'investigarà l'actuació policial.

L'ambient previ a la convocatòria del 26 de juliol ja estava caldejat. Fa dues setmanes, la plataforma Menys Turisme, Més Vida (MTMV), organitzadora de la manifestació, va publicar un "manual d'acció contra la turistificació", en què es donaven consells per dur a terme "accions de protesta menys violenta" amb seguretat; és a dir, evitant ser reconeguts i denunciats. A quin tipus d'actes fa referència? Van des de llançar pintura a façanes de "negocis gentrificadors" fins a inutilitzar caixetins per a claus de pisos turístics o col·locar cartells de l'agrupació en espais clau.

El conseller de Turisme, Jaume Bauzá, ha expressat immediatament la seva "condemna absoluta" davant aquest manual, que ha qualificat de "kale borroka turística". Per la seva banda, la Delegació del Govern va advertir en un comunicat que les forces i cossos de seguretat investigarien qualsevol fet que pogués ser constitutiu de delicte i va fer una crida a la protesta pacífica.

Des de MTMV consideren que aquestes actuacions, si bé voregen la llei —pel qual recomanen en el seu manual evitar càmeres o tapar-se la cara—, no impliquen mai violència. A més, recorda un dels seus representants en conversa amb Público, que ells "no han descobert res de nou" perquè l'acció directa "ha estat i és part dels moviments socials". "Són coses que estan succeint i que la gent vol replicar. Ho hem notat en les assemblees. A més, creiem que és un tipus d'acció legítima i l'únic que hem fet és donar unes nocions de seguretat a la gent que vulgui fer-ho", defensa.

Precisament el 15 de juliol passat, dues activistes mallorquines van ser detingudes després d'actuar contra cinc immobiliàries al barri de Santa Maria del Camí, un dels més gentrificats de l'illa. Encara que unes hores més tard van ser posades en llibertat, se les investiga per un delicte de grup criminal. Les dues joves van intervenir durant la marxa de diumenge per donar les gràcies pel suport rebut. Segons van relatar, creuen que el seu arrest pretenia "fer por" i "desmobilitzar". Aquestes detencions van ser durament criticades per les entitats vinculades al dret a l'habitatge a l'illa, així com pel GOB (el principal grup ecologista de l'illa) i l'agrupació Més per Mallorca, que ha demanat explicacions al ministre de l'Interior.

Una de les inspiracions d'aquesta plataforma són els col·lectius que, durant la Transició, van lluitar per preservar la natura de l'arxipèlag evitant la construcció d'urbanitzacions i infraestructures destructives. A més, recorden el cas de Sa Dragonera, on, gràcies a milers d'activistes, es va aconseguir evitar la construcció d'un gran resort per a estrangers adinerats.

Madrid, València o Granada

Tot i que aquests dies s'està posant el focus en Balears, els boicots a establiments turístics són un degoteig que es repeteix periòdicament a tot l'Estat. En general, es concentren en els caixetins de seguretat o lectors de codi dels lloguers vacacionals, situats en barris on la pressió turística està fent efecte. Poques vegades es coneix els seus autors i els actes es difonen ràpidament a les xarxes socials.

A principis de juny, a Madrid, van aparèixer més d'un centenar d'aquests dispositius sabotejats, acompanyats d'alguna pintada. Latina, Carabanchel o Tetuán van ser alguns dels barris on va deixar rastre aquesta protesta organitzada en plena nit i de forma anònima. Va ser la segona que es va registrar des de començament d'any. En aquests barris és cada vegada més freqüent trobar cartells assenyalant on es troba un pis turístic il·legal.

El mateix va succeir el 12 de març a València, on 450 panys de baixos turístics de Malva-rosa, Natzaret, el Cabanyal o el Carme van aparèixer bloquejats. En aquest cas també es van realitzar alguns grafits amb missatges en contra del model turístic. Per la seva banda, a Granada, a finals de febrer, van ser sabotejats més de 500 dispositius per guardar claus d'apartaments. Al costat s'hi va col·locar un adhesiu on es podia llegir "contra el negoci de l'habitatge".

Més enllà dels codis i claus d'accés, MTMV va paralitzar fa uns mesos un autocar turístic per denunciar la massificació que pateix l'illa. "Portem tres anys sortint als carrers al juliol i la situació va a pitjor. Tot això afecta l'habitatge, els preus, els locals on comprem...", subratllen des de la plataforma.

Veïns que no poden més

Darrere d'aquest tipus d'actes o de la manifestació massiva del diumenge a Palma hi ha els veïns que s'enfronten a les conseqüències del turisme de masses. A l'illa cada vegada és més freqüent trobar treballadors i residents que es veuen obligats a compartir pis, viure en autocaravanes o en els seus propis cotxes. El preu mitjà del metre quadrat d'habitatge de lloguer a Palma el juny se situava, segons les dades d'Idealista, en 19,1 euros.

Més d'un centenar d'entitats que es van sumar a aquesta última marxa denuncien que gran part del problema es troba en els allotjaments turístics i les segones residències. Davant aquesta situació, han anunciat una altra protesta el 8 d'agost a Sóller, un dels municipis més afectats. A més, dimarts han convocat una concentració d'urgència per denunciar les càrregues policials de diumenge passat.