L'ofensiva del PP i Vox contra la memòria que disfressa de "concòrdia" el negacionisme de la dictadura
Les dues formacions prometen derogar la Llei de Memòria Democràtica. Vox defensa obertament el franquisme i el PP fa seu els seus postulats, materialitzats en les lleis de "concòrdia" que ha aprovat en diverses CCAA
Madrid--Actualitzat a
Fa 51 anys que va morir Franco i va començar una Transició convulsa, on la societat va jugar un paper clau en la conquesta de drets. L'arribada de la democràcia va venir condicionada pels silencis i una llei d'Amnistia que segueix dificultant als familiars de les víctimes del franquisme trobar justícia en els tribunals. No va ser fins a l'any 2001 quan es va produir la primera exhumació científica d'una fossa comuna i, desgraciadament, molts fills han mort esperant a poder donar sepultura als seus pares, executats durant la Guerra. La Llei de Memòria aprovada el 2022 reconeixia per primera vegada la responsabilitat del Govern en aquestes recerques i investigacions.
Gran part de les mesures que recull aquesta llei encara no s'han posat en marxa o no han conclòs, com els treballs que s'estan realitzant a Cuelgamuros o el desenvolupament d'un Banc d'ADN centralitzat. El seu desenvolupament, com el de molts altres projectes, depèn directament del resultat de les pròximes eleccions generals. Tant PP com Vox coincideixen en la seva intenció de derogar aquesta llei. Els antecedents no deixen lloc a dubtes. Els dos partits no han titubejat a l'hora d'arribar a acords a les comunitats autònomes on governen o han governat junts.
Alberto Núñez Feijóo, en una entrevista amb Aimar Bretos, confirmava que aquesta seria l'estratègia a seguir si arribava a la Moncloa. El programa electoral del PP promet derogar una llei, diuen, "corredactada per Bildu", argumentant que no pot haver-hi ni justícia ni reconciliació "quan es pacta amb els qui neguen el sofriment de les víctimes i pretenen reescriure la història des de la manipulació i l'enfrontament".
A més del suport dels independentistes a la norma i del suposat "enfrontament entre espanyols", el candidat criticava l'extensió de la declaració de víctima a fets succeïts en els primers anys de democràcia, per "posar en dubte" el consens sobre la Transició, un període en què hi va haver més de 500 morts a causa de la violència policial, de carrer i del terrorisme.
Els populars plantegen, en el seu lloc, aprovar una llei de concòrdia "que protegeixi la investigació històrica, la reconciliació i el llegat constitucional de la Transició". En el programa electoral especifiquen que es mantindran, amb caràcter humanitari, les recerques i identificacions de desapareguts, encara que no es detalla quins recursos es mantindran actius per a aquest fi.
El recentment publicat programa electoral de Vox per al 29-N no recull molts canvis respecte a les seves postures sobre la memòria democràtica. "Superació de les divisives lleis ideològiques que enfronten als espanyols, tals com la de Memòria Democràtica, que danyen la convivència i divideixen i enfronten als espanyols tractant d'imposar una veritat oficial", es pot llegir en el document. Pel que fa a educació, la formació planteja eliminar tots els continguts que considera ideològics dels currículums escolars.
Santiago Abascal va ser preguntat recentment per la seva postura respecte al franquisme en la seva comentada entrevista amb David Broncano. Una vegada més, va assegurar que la Llei de Memòria Democràtica busca "enfrontar als espanyols" i va evitar qualificar a Franco com un dictador –a Pedro Sánchez sí li va conferir aquest títol–. "Vox no té una postura sobre la Guerra Civil i el franquisme, però sí sobre la llibertat: els espanyols tenim el dret a interpretar el nostre passat cadascun com vulgui, sense que hagi de venir l'esquerra a dir-nos a tots com hem de fer-ho", va afirmar.
Des del partit han intentat evitar una condemna pública al Règim o als seus dirigents, de fet, el propi Abascal va arribar a dir al Congrés dels Diputats dient que el Govern actual era "el pitjor en 80 anys". És habitual també entre els seus líders posar en dubte el cop d'estat del 36 i defensar que República no va ser un període democràtic. L'exsecretari general de Vox, Javier Ortega Smith, va arribar a titllar les Tretze Roses de "torturadores i assassines", rebaixant les conseqüències de la seva execució pel Règim el 1939.
Respecte a la Llei de Memòria, el partit d'ultradreta ha estat molt combatiu des que va veure la llum. El gener del 2023 la formació va presentar un recurs d'inconstitucionalitat per intentar anul·lar-la, que va ser admès a tràmit. Tres anys abans l'eurodiputat Hermann Tertsch va enviar una carta als europarlamentaris mostrant la seva preocupació pel futur de la creu del Valle de los Caídos (actualment Cuelgamuros) i denunciant la "profanació" de la tomba de Franco, les restes del qual ja havien estat exhumades i traslladades a un cementiri proper.
La historiadora Ana Martínez Rus (Universitat Complutense) assenyala que el PP de Feijóo pretén "anar més enllà del que va fer Rajoy": "Durant la seva legislatura, amb l'anterior normativa, el que va fer va ser invertir zero euros. Ara van més lluny, però sempre han estat molt clars, no es pot dir que menteixin. Vox és un partit que defensa obertament el franquisme i el PP segueix tenint un problema amb Franco".
Rus recorda algunes declaracions polèmiques de líders populars. El 2019, Esther Muñoz, va criticar que es destinessin milers d'euros a "desenterrar uns ossos", en lloc de millorar els salaris dels jutges i fiscals. Més tard va matisar que es referia a les restes de Franco i no als de les víctimes de la Guerra. Rafael Hernando, sent portaveu adjunt, va arribar a dir que "alguns s'han recordat del seu pare sembla ser quan hi havia subvencions per trobar-los".
Les lleis autonòmiques de "concòrdia"
Allà on el PP i Vox han arribat a acords de govern, s'han intentat derogar les mesures recollides en la llei de Memòria i s'han aprovat altres lleis anomenades de "concòrdia". Amb aquest nom, dreta i ultradreta recullen una de les seves crítiques més freqüents al moviment memorialista al qual acusen de voler "remoure les ferides del passat" o d'animar l'"enfrontament entre germans".
Aragó va ser la primera comunitat autònoma que va seguir aquesta via a principis de 2024. En decaure la llei de memòria, van desaparèixer les subvencions a associacions memorialistes, el cens de llocs de memòria i els mapes de les fosses comunes que permeten conèixer la magnitud de l'horror de la Guerra Civil. També es va suprimir el Centre d'Investigació de la Memòria Democràtica. La va seguir el País Valencià, que va aprovar una nova normativa que es refereix a la II República com "un període convuls".
A Castella i Lleó, encara que PP i Vox van arribar a registrar una Proposició de León de Concòrdia en 2024, la ruptura dels pactes autonòmics va fer decaure la seva tramitació. També a Extremadura les dues formacions van aprovar una normativa centrada en la "concòrdia", que va ser paralitzada recentment pel Constitucional mentre estudia si la normativa rebaixa la protecció a les víctimes reconegudes per la llei estatal. El Govern ha presentat recursos davant aquest òrgan en tots els casos en què s'ha aprovat una norma derogatòria de la legislació sobre memòria democràtica.
A les Illes Balears, encara que no s'ha aprovat una llei de concòrdia, sí que es va derogar la de Memòria, que finalment estarà en vigor mentre el Constitucional mantingui aquesta iniciativa paralitzada. Per la seva banda, a Andalusia, l'Executiu de Juanma Moreno va pactar amb Vox el juliol passat tombar la Llei de Memòria i aprovar un nou text basat en la "concòrdia". Si es compleix amb els terminis previstos, a finals d'any es registrarà la nova iniciativa legislativa, de la qual es desconeixen detalls.
El 2024, les Nacionss Unides va emetre un informe advertint que aquestes lleis de concòrdia vulneraven els estàndards de drets humans, entre altres motius, per invisibilitzar les desaparicions forçades i els crims de la dictadura. Els tres relators signants del document van advertir que les normes suprimien entitats, projectes, webs i activitats que permetien conèixer "greus violacions de drets humans" comeses en territori espanyol, podent obstaculitzar "el dret a la llibertat d'associació".
En què han consistit aquestes normes? En aspectes generals han diluït el focus en la Guerra Civil i el Franquisme ampliant el marc temporal fins al començament de la II República i incloent, al seu torn, mesures de reparació per a víctimes del terrorisme. En cap dels casos apareix una condemna expressa a la dictadura. També han desaparegut censos i organismes relacionats amb la memòria històrica, així com les declaracions de lloc de memòria i altres recursos similars.
La historiadora Ana Martínez Rus qualifica aquest intent d'equiparar els anys republicans amb els del Règim com "una aberració". "S'està comparant la primera experiència democràtica d'aquest país amb una dictadura, en contra del punt de vista de la Història, la Ciència Política o la Sociologia. No hi ha color, la dictadura neix d'un cop d'Estat i d'una guerra, mentre que la República comptava amb una Constitució molt avançada", sosté.
Per a l'experta, el problema és que els populars han assumit completament el discurs de Vox, en aquesta i altres matèries. "Hi ha en joc molts drets i moltes llibertats. Un Govern de les dretes pot ser molt negatiu per a totes les polítiques de memòria democràtica i per a tota la tasca d'investigació i reparació de les víctimes que s'ha posat en marxa", conclou.
Les conseqüències de derogar la Llei
Fins ara, amb independència dels obstacles que poguessin trobar a les seves autonomies, els familiars i supervivents de la violència de la Transició i el franquisme podien recórrer a la normativa estatal. L'activista antifranquista Rosa María García Alcón puntualitza que, entre altres coses, aquesta llei específica que és obligació del Govern recuperar restes de víctimes i realitzar identificacions, seguint uns plans específics. El risc si desapareix aquesta obligació directa és que puguin reduir-se o eliminar-se partides pressupostàries i equips destinats a aquest efecte, o que els processos es dilueixin en el temps.
García Alcón, que va ser víctima de Billy El Niño (el policia Antonio Pacheco) durant la Transició, és molt crítica amb el desenvolupament de les polítiques memorialistes en els últims anys i creu que es podria haver fet molt més. A més, recorda que la majoria de qüestions encara estaven per tramitar-se." Per exemple, hi ha el cas del banc d'ADN estatal, que encara ha de posar-se en marxa, queda molta reglamentació per davant. Si a sobre la deroguen, es quedarà tot en foc d'encenalls", adverteix.
Malgrat les crítiques, recorda que la llei presenta avenços respecte a la normativa anterior i que va ser un triomf de centenars d'activistes que porten dècades buscant justícia. Per exemple, creu que el text actual va suposar un pas més en el reconeixement de les víctimes dels nadons robats. També recorda que, si decau la llei, desapareixeria la condemna de Estado al franquisme i les il·legalitat dels tribunals d'excepció franquistes (i la nul·litat de les seves condemnes) o les declaracions de llocs de memòria, als quals s'ha oposat reiteradament la dreta.
"S'han reconegut bastants llocs de memòria, tot i que, per exemple, a Madrid ens hem trobat amb una oposició brutal, tant d'Ayuso com de l'Audiència Nacional, i no s'ha pogut posar una placa a la Real Casa de Correos, recordant les tortures que va practicar en els seus soterranis la Direcció General de Seguretat", afegeix.
Malgrat tot, García, que és membre de CEAQUA (Coordinadora estatal de suport a la Querella García) adverteix que, independentment del resultat que surti de les urnes, seguiran lluitant, especialment, perquè no hi hagi impunitat per als crims de la dictadura i la Transició: Hem posat més de 130 querelles a Espanya des de 2017 i la major part han estat inadmeses. La impunitat ha seguit malgrat els governs progressistes, per això seguirem intentant que es faci justícia indiferentment del resultat de les urnes".
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.