El moviment per l'habitatge reclama que la gestió dels 13.000 pisos de la Sareb a Catalunya sigui "100% pública"

Crit d'alerta del moviment per l'habitatge davant la "poca transparència" del traspàs dels pisos de la Sareb en territori català -també conegut com el banc "dolent"- a Casa 47, la nova empresa estatal d'habitatge públic impulsada pel govern progressista. Una vuitantena d'activistes convocats per la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya han entrat aquest dimarts amb pancartes i banderes al Departament de Territori per exigir "claredat" i que la gestió sigui "100% pública". 

En declaracions a Públic, Marta Espriu, portaveu de la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, ha alertat del risc que els habitatges acabin sota el control d'empreses privades. "Es va dir que es pactaria un protocol per concretar com es faria aquest traspàs, però a dia d'avui encara no tenim cap notícia", ha afirmat. L'única novetat, segons Espriu, és la publicació d'un concurs de licitació per gestionar -a través de Casa 47- 4.700 pisos de la Sareb amb contractes de lloguer social vigents. "Sabem que en aquest concurs hi participen empreses privades", ha assenyalat. 

Moltes d'aquestes famílies, amb ingressos inferiors als 16.000 euros anuals, desconeixen si es mantindran els contractes actuals o si s'aplicaran criteris de "lloguer assequible", que podrien situar les quotes en fins al 30% dels ingressos segons la zona. Per això, sota el paraigües de la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, un total de 25 blocs s'han organitzant com a secció sindical per reclamar a la Generalitat que es responsabilitzi de la gestió dels 13.000 habitatges de la Sareb a Catalunya que acabaran en mans de Casa 47. El sindicat denuncia que el procés de traspàs està provocant desnonaments i les pujades de lloguer.

Pràctiques "abusives"

La Confederació assegura que han recollit denúncies de pràctiques que consideren "abusives", com increments del lloguer del 30% o el 50% sense preavís, devolucions de rebuts per deixar residents fora de contracte, deixadesa dels espais comuns i assetjament. "Tenim la sensació que la Sareb està fent una mena de neteja als blocs", ha afirmat Espriu, que reclama que en el traspàs es tingui en compte la situació de les famílies vulnerables que hi resideixen. 

La portaveu ha criticat que el model que s'entreveu "va en contra del que hauria de ser una gestió pública", i ha advertit que els actors privats que han operat fins ara al voltant de la Sareb "han acostumat a ser fons d'inversió i empreses que es dediquen a fer fora la gent de casa seva amb problemes d’habitatge". En aquest sentit, ha citat el paper d'empreses com Servihabitat, Solvia o altres companyies del sector, i ha alertat d'adjudicacions recents a escala estatal.  

Concretament, Espriu ha citat l'adjudicació que va fer la Sareb a Hipoges per l'execució de 3.700 desnonaments abans del 2027 —800 a Catalunya—, coincidint amb la data límit fixada per Europa per a la seva liquidació.

Una gestió "100% pública"

Per tot plegat, la Confederació reclama que la gestió del traspàs dels pisos de la Sareb a Casa47 sigui "100% pública", que es negociï amb el sindicat i "que s'aturin els desnonaments vinculats al procés". 

Espriu ha explicat que després de la mobilització d'aquest dilluns, representants de la Confederació han mantingut converses amb responsables del Departament de Territori. Segons la portaveu, els responsables polítics "s'han compromès a seguir tenint converses sobre la Sareb", un pas que l'entitat valora positivament. 

La Sareb va néixer el 2012 durant el Govern de Mariano Rajoy per absorbir actius tòxics vinculats a promotors immobiliaris i entitats financeres després de l'esclat de la bombolla immobiliària. Milers d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries i promocions fallides van passar a formar part del parc d'aquest organisme, que es va convertir en una de les immobiliàries més grans de l'Estat. 

L'entitat sempre ha estat una empresa mixta, amb un 45% del capital d'origen públic i el 55% restant d'entitats financeres, com Santander, CaixaBank o Sabadell; i empreses privades, com Mapfre, Mutua Madrileña o Iberdrola. El gener del 2022, el Govern espanyol va modificar el seu règim jurídic amb un Reial decret llei perquè l'Estat pogués adquirir una participació majoritària en el capital social i prendre el seu control.