Mor Carles Solà, exrector de la UAB i conseller d'Universitats en el primer tripartit

L'exrector de la UAB i conseller d'Universitats en el primer tripartit, Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera), ha mort als 80 anys, segons ha confirmat aquest dissabte la UAB. Catedràtic d'enginyeria química i referent del valencianisme d'esquerres, Solà va ser un dels impulsors de la Xarxa Vives d'Universitats i de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). Durant el seu mandat com a rector de la Universitat Autònoma -del 1994 al 2002- es va crear l'Escola d'Enginyeria, es va iniciar l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior i es van inaugurar la Plaça Cívica i les columnes de la UAB. Posicionat favorablement a l'independentisme, va tancar la llista de Solidaritat Catalana per la Independència a Barcelona el 2010.

Carles Solà es va llicenciar i doctorar en ciències químiques a la Universitat de València abans de desenvolupar la seva carrera acadèmica a la UAB, on va impulsar la creació d'un departament d'enginyeria química i els estudis de grau en biotecnologia, pioners a l'Estat. Durant el mandat de Solà a la Universitat Autònoma es van crear nous centres acadèmics i de recerca com l'Escola d'Enginyeria, l'Escola de Doctorat i Formació Continuada, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals o el Port d'Informació Científica, i la universitat va començar l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Va ser també en aquell període quan es van inaugurar la Plaça Cívica (1996) i les quatre columnes de la UAB (1999), monument d'Andreu Alfaro i emblema de l'Autònoma.

Càrrega policial a la UAB amb una visita d'Aznar

A més, el període de Solà com a rector va estar marcat per les tensions pressupostàries i per l'elaboració i aprovació de la polèmica Llei Orgànica d'Universitats (LOU), que el govern de José María Aznar va tirar endavant amb l'oposició majoritària de les universitats espanyoles. Una altra de les polèmiques va ser la càrrega policial a la UAB amb motiu de la visita d'Aznar al Centre Nacional de Microelectrònica el gener del 1999. La presència del llavors president espanyol va provocar la protesta d'uns 200 estudiants i una resposta policial -amb llançament de pilotes de goma- que va deixar un balanç de 14 estudiants ferits i cinc agents. Solà va denunciar els incidents, va condemnar que les forces de seguretat de l'Estat haguessin "violat l'exercici del dret democràtic d'expressió pacífica" i va posar el seu càrrec a disposició del claustre.

"Mestre, llum, brúixola i company"

L'actual rector de la UAB, Javier Lafuente, ha lamentat el traspàs de Solà i l'ha recordat com "un mestre que va creure en mi i em va donar tot el suport quan, molt jove, vaig arribar a la UAB".  "Va ser també un bon conseller quan vaig decidir optar a ser rector, però sobretot va ser un amic entranyable, divertit i lleial", ha continuat Lafuente, que ha definit l'exrector en quatre paraules: "mestre, llum, brúixola i company". "Per a mi, Solà ha estat el rector més important de la història d'aquesta encara jove universitat que, en els vuit anys del seu mandat, va fer un salt qualitatiu enorme", ha conclòs l'actual rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Conseller d'Universitats en el primer tripartit de Maragall

En el terreny institucional, Solà va ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació en el Govern de Pasqual Maragall (2003-2006), un període en què va millorar finançament del sistema universitari i el model de centres de recerca de Catalunya. Va ser, a més, un dels impulsors de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques i de la Xarxa Vives d'Universitats, així com el segon president de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles. L'abril del 2006, va ser substituït per Manel Balcells en plena crisi del Govern tripartit i a dos mesos del referèndum del nou Estatut.

Entre altres distincions, Carles Solà va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Southampton i va ser guardonat amb la Medalla d'Enginyeria Química de la Universitat de Valladolid i amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. L'any 2016, amb motiu de la seva jubilació com a acadèmic, la UAB va retre homenatge al professor Solà en un acte institucional al Rectorat.

Illa i ERC recorden “l’home de ciència”

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet una publicació a X en què recorda que Solà va ser conseller durant el govern de Pasqual Maragall i ha dit que va ser una "persona compromesa amb Catalunya, amb la universitat i amb el servei públic". "Un llegat de rigor i una vida sencera dedicada a millorar el nostre país", ha apuntat el president.

El Departament de Recerca i Universitats ha fet una piulada on se sumen al condol per la pèrdua de Solà i afirmen que va ser “una figura clau del sistema universitari català”.

Al seu torn, a través d’X,  Esquerra Republicana de Catalunya, ha recordat el compromís de Solà amb la universitat, la recerca, el coneixement i el país. "El nostre reconeixement a la seva trajectòria i el nostre condol i escalf a la família, amistats i persones que el van acompanyar. Descansi en pau", han subratllat. La formació ha fet així un reconeixement a la seva tasca professional i política, "àmbits als quals va saber traslladar els seus valors, la defensa de l’educació com a eina d’igualtat, de justícia i com a element d’innovació per assolir un país capdavanter".

L’expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha afirmat que Solà va ser "un home de ciència, compromès amb el país sencer, que volia just i lliure". Per la seva banda, l’exvicepresident del Govern Josep Lluís Carod-Rovira l’ha recordat com "una grandíssima persona, un valencià patriota dels Països Catalans de pedra picada".

L’expresident del Parlament Ernest Benach s’ha mostrat "colpit" pel traspàs de Carles Solà i ha dit que en el seu mandat com a conseller d’Universitats, "coses com el domini .cat o la facultat d’arquitectura de Reus van ser realitat".

A la mateixa xarxa social, Acció Cultural del País Valencià ha parlat de Solà com "un valencianista compromès amb la cultura, la llengua i el país". "Va formar part de la Junta de l’entitat, participant activament en el treball col·lectiu de l’organització", han dit.