Entrevista a Laura Gené"És molt difícil que la CGT signi l'acord amb Educació, encara que a la consulta als docents surti el sí"

Dies decisius pel conflicte educatiu a Catalunya, que ha marcat els darrers mesos amb mobilitzacions i vagues massives arreu del país. El conflicte es troba ara en un punt determinant després del preacord assolit entre el Departament d'Educació i els sindicats USTEC i Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) divendres passat. El futur d'aquest preacord -i del conflicte- està en mans dels docents, que poden votar en una consulta avalar-lo o rebutjar-lo. 

La USTEC, el sindicat educatiu majoritari, aposta per votar sí al preacord, però si els docents no l'avalen optaran per la vaga indefinida a partir del 8 de juny. La CGT, la Intersindical i la COS, els altres sindicats convocants de les vagues, opten pel no. Cal recordar que el conflicte educatiu va escalar el març passat, quan el Govern, la UGT i CCOO -sindicats minoritaris al sector- van anunciar un acord que no comptava amb el vistiplau de la resta de sindicats, que van iniciar un cicle de mobilitzacions que han marcat la recta final del curs escolar. 

El preacord inclou un increment salarial d'uns 600 euros mensuals en quatre anys, 400 més que els pactats amb CCOO i UGT, i es materialitzarà amb un annex al pacte ja subscrit el març. L'increment salarial a aplicar en quatre anys -des del 2026 fins al 2029- és de 599,5 euros a Primària i de 633,58 a Secundària. En concret, la part autonòmica del salari s'apujaria 384,77 i 389,50 euros, respectivament. Per arribar als 600, la Ustec hi afegeix les pujades estatals previstes i el complement autonòmic de 170 euros -50 el 2026, 50 més el 2028 i 70 el 2029- que serà de nova creació i el rebran tots els docents. 

Parlem amb la secretària general d'ensenyament de CGT Catalunya, Laura Gené, a dos dies de saber els resultats de la consulta. 

La CGT diu no al preacord. Per què? 

Perquè és insuficient. La pujada salarial és molt baixa i arriba quatre anys tard. Però hi ha un altre tema, que les mobilitzacions no s'han fet només pel sou. Les dotacions que s'han concretat són d’acord amb el pressupost, n'hi ha 80 més de les que s'han pactat amb CCOO i UGT en quatre anys, però continua sent insuficient. Ho era el 9 de març -quan es va anunciar l'acord entre CCOO, UGT i el Govern-, i continua sent-ho el 29 de maig. I, a més, en queden fora les ràtios, l'administració i serveis dels centres així com altres sectors. Aquest acord és absolutament insuficient, per això diem 'no'.

Per tant, és insuficient en termes de recursos i en termes salarials? 

No arriba a cobrir la pèrdua de poder adquisitiu dels docents. Però nosaltres, en la negociació, ja ho hem dit: no anàvem darrere un número, sinó a buscar una clàusula de garantia salarial. El Departament ja ens va comunicar que això depenia de Funció Pública i del Govern de Madrid, per això vam fer la proposta que la clàusula de garantia salarial només afectés aquells complements que paga directament la Generalitat, i això tampoc s'ha fet. Per tant, amb els diners que hi ha i sense clàusula de garantia salarial, el conflicte continua obert amb aquest acord. 

Què passaria l'endemà de la consulta si surt el "sí"? 

És molt difícil que la CGT signi aquest acord, encara que surti un sí. Es queda molt curt respecte a la nostra proposta política i, a més, signar l'acord vol dir adherir-se no només a l'annex, sinó a l'acord general de la Generalitat. Per tant, és molt probable que tinguem això molt en compte a l'hora de prendre la decisió de signar-lo o no. 

Amb els diners que hi ha i sense clàusula de garantia salarial, el conflicte continua obert amb aquest acord.

Continuaríeu les mobilitzacions? És a dir, signant o no signant l'acord, preveieu més mobilitzacions en el cas que surti que sí? 

Ho aniríem valorant. Evidentment, abans del final de curs ja ho analitzarem. Si cal, es podria plantejar un primer trimestre amb mobilitzacions importants una altra vegada, fins i tot la possibilitat que el curs no comenci amb normalitat. Però això ho haurem d'acabar de valorar en funció dels resultats. 

Què hauria d'incloure aquest acord perquè la CGT el signés? 

Doncs ha d'incloure la garantia salarial, ha d'incloure una baixada de ràtios, un annex també per a l'acord que es va arribar amb el personal d'atenció educativa als centres, ha d'incloure la internalització de les vetlladores i també la reducció de ràtios a les escoles bressol; ha d'incloure la democratització dels centres, perquè ara mateix ens estem trobant, enmig de grans mobilitzacions, amb molts problemes perquè els claustres i les plantilles puguin prendre accions de pressió cap a l'administració arran d'aquests decrets; i ha de tenir una visió global, perquè per nosaltres aquest és un acord de país. Si és un acord per millorar l'educació pública, ha de tenir una visió global, no ens podem quedar només amb els sous i amb unes dotacions que van tant a l'escola pública com a la concertada i que són molt minses. 

Tots aquests punts que m'has comentat també són els que repeteix la USTEC. 

Si surt que sí a la consulta, la USTEC no podrà fer mobilitzacions per reivindicar aquests punts que falten, perquè estan tractats d'una manera molt superficial i insuficient a l'acord del 9 de març. Es podrien considerar mobilitzacions de mala fe i el departament podria demanar-ne la impugnació.