Més control públic, gestió directa dels recursos i menys fundacions: el gir que planteja Marea Blanca en el model de sanitat catalana

La plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca ha fet un pas més en la seva reivindicació històrica amb l'anunci d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per blindar un model sanitari "exclusivament públic" a Catalunya. Els impulsors demanen més control públic, una gestió directa dels recursos i menys pes de les fundacions privades en la sanitat catalana. 

Els impulsors de la ILP diuen que es tracta d'un "moment històric" en què cal decidir si es manté el model mixt actual o es fa un gir cap a la gestió íntegrament pública, ja que el bloc dels concerts hospitalaris a Catalunya ha caducat.

Cal recordar, que els centres hospitalaris públics catalans conviuen dins del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) amb els concertats, la gestió de la qual està en mans d'entitats amb participació pública o fundacions sense ànim de lucre. És el cas del Clínic o l'Hospital del Mar. Des de Marea Blanca alerten que en les darreres dècades hi ha hagut "un procés progressiu de privatització, externalització i mercantilització dels serveis sanitaris, que ha debilitat el sistema públic català".

Manca de transparència en la gestió dels recursos

En declaracions a Públic, el membre de Marea Blanca Baldo Arnau explica que la ILP respon a un procés que considera "generalitzat", com és "la pèrdua de diners públics a través d'una suposada col·laboració públic-privada". En la seva opinió, aquesta fórmula no reforça el sistema públic, sinó que deriva recursos cap a empreses privades amb "contractes preferents i molt avantatjosos" i "poquíssim control" sobre el destí final dels fons. 

Baldo qüestiona també l'argument econòmic que sovint es fa servir per justificar aquesta col·laboració. "Si fer una intervenció costa 4 i ells -els centres de gestió concertada- diuen que costa 2, d'algun lloc han de rebaixar això perquè, a més, ells han d'obtenir beneficis". Per al portaveu, aquesta lògica evidencia que el model actual prioritza el guany econòmic per sobre de la qualitat assistencial. En aquest sentit, el professional denuncia la manca de transparència en la gestió dels recursos i rebutja la idea que aquestes entitats funcionin sense ànim de lucre.

Aquest model, segons Marea Blanca, s'ha anat consolidant fins al punt que aproximadament el 70% del sistema sanitari català funciona sota fórmules de col·laboració públic-privada. Davant d'això, la ILP planteja revertir aquesta situació i prohibir noves formes de gestió compartida, apostant per un sistema completament públic amb mecanismes d'auditoria i participació ciutadana per garantir la transparència.

La plataforma crítica l'evolució del sistema sanitari en els darrers anys. Segons Baldo, les retallades han deixat una empremta molt forta: "La sanitat no ha aixecat cap. Cada cop estem pitjor, cada cop hi ha més llistes d'espera", denuncia. 

L'atenció primària emergeix com un dels àmbits més crítics i tensionats. "S'estan donant hores per una visita amb el teu metge de capçalera per d'aqui a dos o tres mesos", lamenta Arnau. Aquesta situació, assegura, acaba col·lapsant les urgències hospitalàries, "afectades per la manca de de contractació de personal i el tancament de llits".

Sobre els incentius per les baixes laborals

Sobre la gestió de les baixes laborals que preveia incentius per als centres d'atenció primària (CAP) que aconseguissin escurçar la durada de les baixes resolent més ràpidament el diagnòstic dels pacients, una mesura que finalment el Departament de Salut ha retirat per la pressió dels Comuns, Baldo ha qualificat la mesura de "miserable" i ha assegurat que "reflecteix la visió empresarial del Departament del sistema sanitari". La plataforma considera que aquesta mena de mesures no aborden el problema real, "que és el retard en diagnòstics i tractaments".

Per Marea Blanca, la ILP es presenta com una eina per revertir el model actual i "recuperar el control públic de la sanitat". Baldo demana als grups polítics que s'impliquin i apel·la a la unitat de moviments socials, veïnals i sindicals i a la ciutadania. "És el moment de sortir als carrers", diu.