Mateixes eines, diferent voluntat política: per què el desnonament de la Maricarmen no hagués estat possible en altres comunitats

"Hem vist com el drama d'aquesta senyora [Maricarmen] s'inicia quan li sol·liciten un increment del preu del seu lloguer, perquè a Madrid hi ha llibertat per incrementar el preu dels habitatges de lloguer tot el que es vulgui. Això a Navarra mai no s'hagués donat. Estem a anys llum de la situació en la qual es troben altres comunitats autònomes". Aquestes paraules, pronunciades aquest dilluns davant un grup de periodistes per Begoña Alfaro, vicepresidenta tercera i consellera d'Habitatge, Joventut i Polítiques Migratòries del Govern de Navarra, deixen una pregunta a l'aire: El desnonament de la Maricarmen hagués pogut evitar-se si aquesta dona madrilenya expulsada de casa hagués viscut en una altra comunitat autònoma? A què es deu aquesta diferència?

Javier Burón, director gerent de la Societat Pública d'Habitatge i Urbanisme de Navarra (Nasuvinsa) i autor del llibre El problema de l'habitatge, té una resposta clara i directa a aquestes dues preguntes. "Les diferències s'expliquen perquè a Madrid i Navarra la gent vota coses diferents. A Navarra hi ha voluntat política d'intervenir en aquests casos usant eines molt diverses. A Madrid aquestes eines no s'usen perquè no hi ha cap voluntat política", afirma aquest expert que porta des de l'any 2003 treballant en polítiques públiques d'habitatge a Catalunya i a Navarra.

Burón assenyala a Público que totes les comunitats disposen d'eines i mecanismes similars per desenvolupar polítiques d'habitatge, però que algunes decideixen no usar-les o no invertir. "Molta gent tendeix a pensar que en el tema de l'habitatge tot és com a Madrid. La realitat a Catalunya, a Euskadi, a Navarra i a Astúries és diferent. No és perfecta, és clar que no; ni tan sols és bona, però el que es fa no té res a veure amb Madrid", afegeix aquest expert en polítiques públiques d'habitatge.

Referent a això, Burón posa un parell d'exemples. El primer: "A Navarra dediquem el 0,9% del Producte Interior Brut a polítiques d'habitatge. Hi ha comunitats autònomes que no arriben ni al 0,1%. Hi ha comunitats autònomes que l'únic que gasten en habitatge és el que els arriba del Ministeri d'Habitatge o de Brussel·les".

Com a segon exemple, Burón destaca que la meitat de les famílies navarreses que viuen en règim de lloguer, o bé resideixen en algun tipus d'habitatge protegit o reben ajudes per part del Govern de Navarra per pagar la renda. "T'imagines que a Madrid la meitat de les famílies que viuen de lloguer tinguessin algun nivell de protecció del sector públic? Això a Madrid és ciència-ficció”, postil·la.

L'aplicació de la llei d'habitatge aprovada el 2023 també exerceix una influència, encara que en aquest punt Burón destaca que hi ha territoris —"com Navarra", aclareix— que fa anys que intenten "encapsular" els preus en zones tensionades, fins i tot des d'abans de l'aprovació de la llei. La consellera d'habitatge navarresa secundava davant els periodistes aquest mateix missatge: "A Navarra s'han produït una sèrie de canvis normatius, com la declaració de zona de mercat tensionat, com l'aprovació del blindatge del lloguer protegit que evitarà que es pugui donar aquí un cas a futur igual, com el dret d'adquisició preferent del Govern de tots els habitatges que en els últims deu anys han perdut el règim de qualificació", va enumerar. "La realitat que es viu en altres comunitats autònomes no té res a veure amb la que vivim aquí", va concloure, categòrica, la seva anàlisi.

Burón assegura que a Navarra un cas com de Maricarmen no hagués arribat al punt que va arribar a Madrid per les eines jurídiques i mecanismes de seguiment que hagués engegat l'administració autonòmica. "No són eines perfectes, però nosaltres li haguéssim dit a l'empresa: 'Li donarem subvencions a la Maricarmen i a la resta d'inquilins per reforçar la seva renda, perquè siguin solvents i que et puguin pagar'. Si l'empresa s'hagués negat a això, llavors haguéssim dit: 'Bé, bé, nosaltres estem disposats a comprar-te l'edifici'. Mentrestant, hauríem enviat una unitat d'inspecció per a mirar l'edifici i l'expedient de dalt a baix. I quan mires, sempre surt alguna cosa. I si es neguessin a la compra, llavors els diríem: 'Quan venguis l'edifici el Govern de Navarra té dret de tempteig i retracte i t'ho comprarem forçosament'".

En aquest sentit, Burón assegura que les Administracions Públiques tenen molta força i molta capacitat per doblegar empreses com Urbagestión, la firma que va impulsar el desallotjament de la Maricarmen. "Si tu com a administració pública els fas un pols, tens dret i tens suport polític, al final alguns s'aparten", il·lustra. "Que comunitats tan grans com Madrid, Andalusia o València diguin que no poden fer res, no s'ho creu ningú", conclou Burón. Mentre el Govern negociava l'esborrany del reial decret d'habitatge, Urbagestión cedia a la pressió i acordava el retorn de Maricarmen a casa seva, donant-se a conèixer la notícia a última hora d'aquest dilluns.

Javier Rubio, advocat expert en habitatge que treballa al Centre d'Assessoria i Estudis Socials (CAES), creu, per la seva banda, que el desnonament de la Maricarmen s'hagués produït igual "en la majoria de comunitats autònomes". Rubio recorda que la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) és la que regula els contractes de lloguer a tot l'Estat i apunta que en el cas de la Maricarmen va intervenir fins i tot el Tribunal Suprem en avalar l'extinció del contracte.

No obstant això, igual que Burón o Alfaro, Rubio també observa diferències entre comunitats autònomes. "A partir d'aquí, les solucions per haver-li trobat a la Maricarmen un habitatge alternatiu o haver-li donat una ajuda per seguir pagant el lloguer sí que varien entre comunitats autònomes. Unes tenen més recursos i s'ho prenen més seriosament, mentre que d'altres se'n renten les mans”, certifica aquest advocat. En aquest sentit, Rubio assenyala que potser "a Catalunya o Euskadi" s'hagués pogut paralitzar un desallotjament com el de la Maricarmen "perquè allà tenen cert habitatge d'emergència".

Rubio assumeix que la voluntat política també influeix i posa un exemple molt il·lustratiu al respecte: "A La Rioja, que està governada pel PP, però tenen una perspectiva més democristiana, a una senyora gran no la deixaran així al carrer. Però a Madrid o Andalusia, a València o Múrcia, on els seus governs tenen una perspectiva més neoliberal i la sensibilitat brilla per la seva absència, directament es renten les mans, tret que l'assumpte sigui ja una vergonya i un escàndol".