Malestar entre personal sanitari de Bellvitge sancionat per seguir les directrius del Govern el dia de l'alerta per les ventades

El dia 12 de febrer, a dos quilòmetres de l'hospital de Bellvitge, part d'un edifici va caure al damunt d'un cotxe on hi havia una dona que esperava per entrar al taller de Tallers Auto Record, a l'Hospitalet de Llobregat. La dona va reultar ferida greu. És una de les imatges de les ventades que van posar en alerta tot Catalunya, especialment el Baix Llobregat i el Barcelonès, amb avís de perill molt alt i desenes d'incidències com caigudes d'arbres i murs o despefectes en edificis. 

El Govern va suspendre l'activitat escolar, universitària, esportiva i sanitària no urgent a tot el país com a mesura de precaució davant del vent extrem. Protecció Civil va recomanar evitar al màxim els desplaçaments que no siguin imprescindibles i fer teletreball en tots els àmbits que sigui possible. Unes directrius que, segons denuncia a Públic personal sanitari de l'hospital públic de Bellvitge, no es van aplicar dins del centre, "on l'activitat ordinària es va mantenir pràcticament amb normalitat durant tot el dia malgrat l'alerta meteorològica".

Ho relata Raul Herrera en una conversa amb Públic, un anestesiòleg de l'hospital que el dia de la ventada va decidir no desplaçar-se fins al centre hospitalari "per motius de seguretat" i que ha estat sancionat per no acudir al seu lloc de treball el 12 de febrer. Segons explica, el centre ha qualificat d'"absència injustificada" el fet de no haver anat a treballar aquell dia, amb la consegüent pèrdua salarial.

Segons ha pogut comprovar Públic, l'11 de ferbrer, un dia abans de l'alerta per ventades, tant el Departament de Salut -a través del Servei Català de la Salut- com el d'Interior van enviar un comunicat -de manera independent- en què establien "determinades restriccions per l'activació del Pla especial d'emergències per risc de vent a Catalunya (VENTCAT), en tot el territori de Catalunya". 

Com és lògic en una situació d'emergència, els centres sanitàris haiven de "garantir l'activitat en tots els recursos d'atenció urgent i mantenir oberts els CAP amb l'equip sanitari suficient per a atendre les incidències que es puguin produir" com a serveis essencials que són. Ara bé, el comunicat de Salut i Interior restringia l'activitat i ordenava suspendre "l'activitat programada, quirúrgica, ambulatòria i d'exploracions complementàries ambulatòries". Establia que només es mantenien els processos urgents i alguns tractaments imprescindibles, com ara quimioteràpies, cirurgies oncològiques o diàlisi. 

Herrera explica que als pacients se'ls va enviar un SMS a les 22:30 hores del dia anterior a l'alerta "per informar de la suspensió de l'activitat". Però segons ha pogut saber aquest diari a través de fonts internes de l'hospital, el 12 de febrer, el dia de la ventada es va realitzar la mateixa activitat que un dia normal, "tant pel que fa a volum com tipus de cirurgies".

Les directrius del CatSalut, però, contradiuen d'alguna manera les de l'Institut Català de Ssalut (ICS), que va decretar que "tot el personal era essencial", una mesura que va generar molt de malestar entre els treballadors i sindicats. De fet, el CATAC-CTS va denunciar en un comunicat al qual ha tingut accés Públic que aquesta mesura "va exposar al personal a un risc molt greu i que la participació com a personal essencial no pot comportar pèrdua de drets, modificacions irregulars de funcions ni riscos laborals no previstos".

Fonts de l'ICS han confirmat a Públic que "els centres sanitaris són serveis essencials i, per tant, el seu personal ha de prestar-hi serveis". "Durant l'episodi del temporal de vent calia garantir l'activitat en tots els recursos d'atenció urgent i mantenir oberts els CAP amb l'equip sanitari suficient per a atendre les incidències que es poguessin produir, atenent totes les persones que es presentessin als centres de salut", detallen.

Si malgrat ser part del servei essencial es produïa "una situació justificada d'impossibilitat de desplaçament al centre de treball", l'ICS confirma que "calia comunicar la incidència per tal que es pogués organitzar i garantir la prestació del servei amb la resta de professionals del centre sanitari, i analitzar cas per cas amb posterioritat el seu tractament o justificació en cada centre".

El sindicat critica que "aquests criteris han de ser comunicats de manera transparent al conjunt del personal i a la ciutadania mitjançant els canals corporatius i públics". Herrera assegura que en el cas de Bellvitge, "l'hospital no va emetre cap comunicat oficial ni a través de la intranet ni per correu electrònic", i denuncien que tampoc es va activar cap protocol específic davant una situació d'emergència meteorològica. Denuncia que al personal de l'hospital, tant sanitari com no sanitari, no va rebre "cap indicació precisa".

"L'ordre implícita de l'hospital era que l'activitat era normal i que tothom havia d'anar a treballar", resumeix Herrera, que lamenta que l'única informació que es va transmetre l'hospital va arribar de manera informal a través de caps de servei i grups de WhatsApp, i un comunicat a Instagram a través d'una història, una via que Herrera considera inadequada per aquesta mena de situacions. 

"Es va posar en risc no només el personal sanitari sinó també els pacients", denuncia Herrera. Segons explica, aquell dia també van acudir al centre administratius, personal de secretaria, comptabilitat i altres serveis no assistencials. De fet, segons el sindicat, l'ICS va decretar que la "totalitat del personal hauria de fer presència física als centres de treball".

Mentrestant, just a fora de l'hospital volaven plaques metàl·liques degut a les fortes ratxes de vent, que van arrencar parts d'edificis, tal com es pot veure en al següent vídeo. "A l'edifici d'urgències de l'hospital va caure una part del sostre del porxo d'entrada. Hi havia vídeos de persones anant a la cafeteria de l'hospital mentre volaven teules dels pisos 18 i 19", explica Herrera. 

A les vies d'accés al centre es van registrar ratxes d'entre 95 i 100 quilòmetres per hora, amb arbres caiguts a les carreteres que connecten amb l'hospital. "Afortunadament no hi va haver cap mort ni cap ferit greu, però això no vol dir que no hi hagués risc", sosté Herrera.

Sancionats per "absència injustificada"

Davant d'aquesta situació, i seguint les recomanacions del Servei Català de la Salut i el Departament d'Interior, un grup de professionals, principalment del servei d'anestesiologia, va decidir no anar a treballar al centre. "Vam ser cinc metges d'un servei de vuitanta anestesistes, entre els quals, jo mateix", explica Herrera, que afegeix que molts professionals van optar per anar a treballar per por a perdre part del sou.

Segons relata Herrera, setmanes després de les ventades, van rebre una notificació oficial a través del sistema intern en què aquell dia constava com a "absència injustificada". Tot i que encara no se'ls havia descomptat el salari en aquell moment, donaven per fet que la retallada econòmica s'aplicaria en la nòmina següent. I així va ser. "Que em descomptin un dia de salari no és el més important, el que em sembla denunciable és la inacció i la desídia davant d'una alerta de màxim risc", lamenta Herrera.

Els denunciants reclamen que l'hospital revisi la seva actuació i estableixi protocols clars davant futurs episodis meteorològics extrems. També demanen que no es penalitzi els treballadors que, davant la manca d'instruccions clares i el risc existent, van optar per prioritzar la seva seguretat personal. Aquest diari s'ha posat en contacte amb l'hospital per saber la seva versió, però ha rebutjat fer declaracions al respecte. 

"Manca de directrius clares per part de l'ICS"

El sindicat CATAC-CTS va denunciar en el seu moment que "l'atzucac organitzatiu dins la sanitat catalana davant les alertes climàtiques, i l'atac als drets més bàsics de seguretat i salut de la població general i el personal sanitari". 

Segons el sindicat, en situacions de limitació de mobilitat decretades per les autoritats, "el personal no essencial queda exempt de desplaçar-se i, si és possible, pot realitzar teletreball" i "el personal essencial pot acollir-se igualment al permís per deure públic inexcusable o força major, així com al teletreball quan sigui viable". Uns protocols que no es van aplicar a tots els centres hospitalaris i sanitaris de Catalunya el dia que tot el país estava en alerta per fortes ventades, epecialment l'àrea de Barcelona.