Malestar entre les famílies d'escoles públiques de Barcelona per l'estat dels centres: goteres, lavabos deteriorats i promeses pendents

La situació denunciada fa uns mesos per les famílies de l'Institut Joan Brossa, que van alertar de greus problemes estructurals al centre, entre els quals setmanes sense aigua corrent, ascensors fora de servei i la instal·lació de lavabos portàtils, sembla que no és un cas aïllat. Diverses comunitats educatives de Barcelona denuncien mancances estructurals, problemes de manteniment i una falta de resposta per part de les administracions responsables. Les queixes van des de lavabos deteriorats i patis pendents de reforma fins a temperatures que superen els límits recomanats dins les aules. 

A l'Escola de les Aigües, al districte d'Horta-Guinardó, les famílies situen l'estat dels lavabos com la principal preocupació. Viviana, membre de l'AFA, explica en declaracions a Públic que es tracta d'una problemàtica que s'arrossega des de fa temps i que afecta directament el dia a dia dels alumnes. Segons relata, els lavabos són antics, amb portes que no tanquen correctament o que s'encallen, rajoles trencades i problemes d’il·luminació.

"El lavabo funciona? Sí, clar. És un lavabo decent? No", resumeix la representant de les famílies. La situació és especialment preocupant entre els alumnes més petits. Segons explica, alguns infants eviten anar al lavabo perquè se senten insegurs o incòmodes en aquests espais.  

Les famílies remarquen que el problema va més enllà de qüestions puntuals de neteja o reposició de material. Consideren que es tracta d'una deficiència estructural que requereix una reforma integral. "Hi ha una diferència entre que faltin sabó o paper i que els infants no vulguin utilitzar el lavabo perquè està vell i deteriorat", assenyala Viviana. Tot i que des de l'escola s'han explorat vies de finançament, incloent-hi projectes participatius i iniciatives vinculades a la reforma dels espais amb perspectiva de gènere, les famílies lamenten que cap d'aquestes opcions hagi permès abordar el problema de fons.

La percepció de l'AFA és que existeix un buit de responsabilitats entre les competències del centre i les del Consorci d’Educació, ens públic del qual depèn el manteniment del centre. Segons expliquen, el pressupost ordinari de què disposa l'escola permet assumir petites reparacions o incidències puntuals, però resulta insuficient per afrontar una renovació completa dels lavabos. "El pressupost serveix per arreglar una aixeta, però no per reformar tots els lavabos de l'escola", resumeix la portaveu.

Des del Consorci d'Educació de Barcelona asseguren que les intervencions es planifiquen a partir de criteris tècnics i objectius i que actualment es fa seguiment de la situació dels lavabos de l'Escola de les Aigües. L'organisme afirma que s'estan valorant les actuacions necessàries dins la planificació ordinària de manteniment i millora dels equipaments educatius. Pel que fa a les incidències concretes denunciades, com ara les portes que no tanquen correctament, indiquen que ja s'ha activat el servei de manteniment i que el tècnic assignat al centre té coneixement de la situació i hi actuarà "pròximament".

Davallada de matriculacions per l'estat de l'escola

A l'Escola Àngels Garriga, també al districte d'Horta-Guinardó, les famílies denuncien un conjunt de mancances que, segons asseguren, afecten tant la qualitat dels espais educatius com la percepció que les noves famílies tenen del centre. De fet, consideren que l'estat de les infraestructures és una de les causes de la davallada de matriculacions registrada aquest curs.

Una de les reivindicacions principals és la transformació del pati escolar. Segons explica l’Anna, membre de l’AFA, en declaracions a Públic aquest espai va obtenir una puntuació de 20 sobre 100 en les avaluacions del mateix Consorci, una qualificació que, segons les famílies, situava el pati entre els que requerien una actuació prioritària. Tot i que en diferents espais de participació institucional se'ls va comunicar que la reforma es faria l'any 2027, asseguren que "no hi ha cap informació concreta sobre el calendari ni sobre l'inici dels treballs".

Les famílies denuncien també problemes relacionats amb la seguretat i el manteniment. Les reixes del pati presenten desperfectes que, segons expliquen, es reparen provisionalment amb brides. A més, el centre continua patint goteres cada vegada que plou, una situació que fa anys que denuncien sense que s'hagi resolt definitivament.

Les famílies de l’escola Àngel Garriga també reclamen una segona sortida d'emergència que connecti directament amb l'espai conegut com "La Muntanyeta", un solar adjacent al centre. Consideren que aquesta nova via d'evacuació facilitaria una sortida més ràpida i segura en cas d'emergència. També reivindiquen des de fa anys la transformació d'aquest descampat en un espai verd i de joc per al barri, sobretot després de la pèrdua d'altres zones d'esbarjo pròximes.

L'AFA també lamenta la pèrdua d'espais educatius dins el mateix centre. Aquest curs, expliquen, l'escola ha deixat de disposar de l'aula de laboratori perquè s'ha destinat a altres usos vinculats a la funció de centre de referència del barri. Les famílies qüestionen aquesta decisió en una escola de "dimensions reduïdes on cada espai disponible és molt valuós".

Temperatures per sobre de les permeses dins de l'aula

Un altre dels grans focus de preocupació és l'impacte de les altes temperatures dins l’escola, una problemàtica que pateixen centres de pràcticament tot Catalunya i que s'ha agreujat els darrers anys amb la crisi climàtica. Segons dades recollides per la mateixa comunitat educativa, fa unes setmanes, es van registrar temperatures de fins a 40 graus centígrads a l'exterior de l'escola. Les famílies expliquen que fa temps que reclamen la instal·lació d'un tendal per generar ombra, una actuació que els havia estat anunciada abans de l'estiu però que encara no s'ha materialitzat.

"L'any passat vam arribar a registrar 35 graus dins les aules, enguany anem pel mateix camí”, alerta l’Anna. Les famílies recorden que la normativa estatal estableix que els espais dedicats a activitats sedentàries haurien de mantenir-se entre els 17 i els 27 graus. Davant d’aquesta situació, l'escola participa en iniciatives de denúncia i sensibilització impulsades per entitats ecologistes com Greenpeace per visibilitzar els efectes de la calor en els centres educatius i reclamar mesures urgents de protecció per a l'alumnat.

Les famílies consideren preocupant que el centre no estigui previst dins les primeres fases del Pla Clima Escola Barcelona. Mentrestant, asseguren que continuen acumulant-se problemes que agreugen el confort tèrmic, com ara persianes avariades "que no es poden reparar fàcilment perquè requereixen intervencions exteriors a l’edifici".

En el cas de l'Escola Àngels Garriga, el Consorci d'Educació confirma a Públic que està prevista una transformació integral del pati durant l'any vinent, amb una inversió de 220.000 euros, així com una actuació de millora cromàtica de l'edifici pressupostada en 150.000 euros.

Pel que fa a la demanda d'una nova sortida d'emergència, el Consorci assegura que s'ha estudiat aquesta possibilitat però que les característiques tècniques de l'edifici en dificulten molt l'execució. Com a alternativa, afirma haver millorat les condicions de l'actual sortida d'emergència mitjançant l'adequació del replà exterior.

Respecte a l'estat general de l'equipament, l'organisme subratlla que l'Escola Àngels Garriga va obtenir una puntuació del 70% en l'auditoria que avalua la conservació dels edificis escolars, una valoració que, segons indica, la situa dins la mitjana tant del districte com del conjunt de la ciutat.

El Pla Clima Escola Barcelona

En relació amb la calor a les aules, el Consorci recorda que Barcelona desplega actualment el Pla Clima Escola Barcelona, un programa que preveu climatitzar 170 centres educatius públics entre els anys 2024 i 2029 amb una inversió superior als 100 milions. “L'objectiu és garantir que les temperatures interiors no superin els 26 graus normatius mitjançant sistemes d'aerotèrmia, ventilació millorada i producció d'energia renovable”, afirmen fonts de l’ens. 

Les famílies consultades consideren que moltes de les necessitats que denuncien afecten qüestions bàsiques de confort, seguretat i dignitat dels espais educatius d’escoles públiques i que, mentre les reformes estructurals continuen pendents, són els alumnes qui conviuen diàriament amb les conseqüències d'un manteniment que consideren insuficient.