Lleó XIV dona presència al català a la Sagrada Familia, en l'acte culminant de la visita a Catalunya

El viatge del pontífex a Barcelona ha finalitzat amb un dels actes més especials i enmig d'un bany de masses. 8.000 persones s'han reunit avui a la Sagrada Família per presenciar la benedicció de la torre de Jesús i la missa que ha oficiat el papa Lleó XIV a la catedral. La cita estava marcada al calendari des de feia temps. Avui es complia també el centenari de la mort de l'arquitecte, Antoni Gaudí, i la visita del pontífex era el punt culminant als actes de celebració de l'efemèride que organitza el temple. 

El debat sobre si el pontífex oficiaria l'acte en català havia estat servit durant les setmanes prèvies. Inicialment el Vaticà no ho havia previst, però després de la interlocució amb la Generalitat i de la pressió exercida per diversos expresidents de la Generalitat i d'entitats catalanes com el Barça, Òmnium Cultural i l'ANC, Lleó XIV ha dedicat unes paraules en català.

Durant la seva homilia a la catedral, el pontífex ha donat un pes important al català, amb el que ha agraït a promotors i artistes, que han permès el desenvolupament "d'una obra mestra", després de la mort de l'arquitecte. El pontífex és conscient que avui en dia, "en aquests temps d'imatge, les antigues catedrals son, per elles mateixes, missatges d’evangelització de gran riquesa". Per això ha volgut recordar i posar en valor que, amb la darrera torre construïda, de 172 metres, "la basílica és l’església més alta del món".

El pontífex ha assegurat, també en català, que ara la creu de la torre de Jesús "brilla de dia", reflectint el sol, "i de nit", il·luminant la ciutat "com un far obert al mediterrani", amb un missatge que es podria interpretar com un intent de referenciar valors cosmopolites i d'acollida a la migració. També s'ha referit a la catedral com "un signe d’unitat i concòrdia".

Abans de la missa, Lleó XIV havia visitat la cripta d'Antoni Gaudí. L'arquitecte està en procés de beatificació, però per a completar-se hauria d'haver realitzat algun miracle, i el Vaticà ho està investigant.

L'acte ha culminat amb l'encesa de llums de la torre de Jesús, ja ben entrada la nit, en un espectacle que ha anat acompanyat de música, llums i drons. Tot l'acte ha evidenciat la importància que otorguen tant l'Església, com les institucions presents a un monument que rep 5 milions de turistes cada any, i que no només reporta prestigi simbòlic sinó beneficis econòmics. Hi han assistit els reis d'Espanya, Felip VI i Letizia, el president d'Espanya, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Salvador Illa entre d'altres.

A peu de carrer

El furor ha esclatat cap a les 18:45h, quan Lleó XIV ha arrencat amb el papamòbil en direcció al temple modernista. A peu de carrer, ben aviat per la tarda, s'hi havien aplegat una gran quantitat de persones, expectant el moment culminant del vespre, l'encesa de la torre de Jesús. "Estic aquí des de les 17h", relatava Pere, un visitant, mentre feia cua per entrar al recinte. L'ancià ressaltava "que havia valgut la pena esperar dècades per veure il·luminar-se la creu de la torre". "Encara queda la façana de la Glòria, és a dir que en tenim per temps", recorda el barceloní, conscient del que ha costat aixecar el temple. 

Entre les banderes groc i blanques del Vaticà ens hem trobat també amb una veu dissonant, la de Javier, cristià i obertament homosexual. "Crec que es pot ser gay i viure en la gràcia de Déu", ens assegura, i demana "escoltar aquesta part de la comunitat homosexual, perquè els paradigmes religiosos ens han allunyat de viure en la fe". Cal recordar, que Lleó XIV havia ratificat abans del viatge a Espanya el rebuig de la Santa Seu a les parelles homosexuals. 

"Li poso un 10 a Lleó XIV", afirmava contundentment a Públic el mossèn de Brafa, Juan Juventeny, mentre s'encaminava cap a la Sagrada Família. El mossèn ha acompanyat al pontífex al Congrés dels Diputats i també a l'Estadi Olímpic i a l'Abadia de Montserrat. "Parla de temes que interessen, com els pobres i necessitats, una sanitat que no abandoni a ningú, etc. Si els rics ho entenen, farem un món millor", ha assegurat.