Joan Busquets, l'últim maqui viu, denuncia penalment els seus torturadors franquistes

La infatigable lluita del maqui Joan Busquets, l’últim guerriller llibertari viu, escriu una nova pàgina. L'històric militant torna a reclamar justícia pels crims franquistes a l'edat de 98 anys. Ara Busquets suma una nova querella i denuncia penalment els funcionaris de la presó valenciana de Sant Miquel dels Reis per tortura i per omissió en l'administració de tractament mèdic després que es trenqués el fèmur. Va estar 15 anys a la presó valenciana. Les seqüèl·les relata que li van durar gairebé 50 anys. "La ferida em va supurar des del 1954 fins als anys 2000 i, en sortir de la presó la Seguretat Social em va dir que no era apte per a treballar", relata Busquets.

Ho ha anunciat aquest divendres, en una roda de premsa a la seu de la CGT Catalunya, a Barcelona, acompanyat del seu advocat, Raúl Maíllo. El lletrat considera que aquesta "negació d'auxili" i el conjunt dels fets ocorreguts al penal de València, on li obligaven a fer treballs forçats sense salari, constitueixen un "crim de lesa humanitat" perquè la finalitat era "perseguir l'adversari polític". L'advocat és conscient que alguns dels funcionaris podrien no seguir en vida, però tampoc hi ha la certesa de que hagin mort, i exigeix que se'n faci una investigació penal. Per tant, consideren que només el fet que s'obrís una investigació ja seria una "victòria".

Durant la roda de premsa Malíllo també ha actualitzat en quina situació es troba l'anterior demanda interposada davant l'Estat Espanyol. Al 2024, dos anys després que s’aprovés la Llei de Memòria Democràtica, van demanar que l'Estat espanyol reconegués Busquets com a lluitador antifranquista, i van reclamar una indemnització d'un milió d'euros pels 20 anys que va estar empresonat. Aquest 2026 el Congrés dels Diputats va incorporar una reforma de la Llei de Memòria Democràtica que introduia explícitament el dret a indemnització per a les persones mortes o amb lesions incapacitants en defensa de la democràcia. L'advocat ha explicat que tot i que mantenen viva la reclamació incial, han incorporat també la via que els permet la reforma de la llei, encara que les indemnitzacions siguin, a priori, menors. "La persecució no va ser simbòlica, i per tant les reparacions no poden ser simbòliques", considera l'advocat, per explicar perquè mantenen les dues vies obertes.

"Res podrà pagar el sofriment viscut durant dècades a la presó", considera Busquets. No obstant això, el lluitador antifranquista explica que la xifra de la reclamació patrimonial també té un objectiu que no és exactament pel propi lucre. "Vull crear un museu a la memòria de tots aquells qui van lluitar contra Franco i van perdre la seva vida, la salut i que van sofrir un trauma del que no s'han recuperat en la seva vida", destaca Busquets. 

Una de les crítiques que va fer el lluitador antifranquista en el passat és la manca de reconeixement que va tenir per part d’alguns governs. Dècades enrere, per exemple, va enviar cartes a Felipe González, quan era el president espanyol, i José Montilla, quan estava al capdavant de la Generalitat, per reclamar una pensió i un reconeixement als guerrillers antifranquistes. Cap de les cartes va rebre resposta, un fet que evidencia com la seva lluita ha estat una de les grans silenciades per la democràcia espanyola.

Una vida de documental

La llarga lluita de Joan Busquets per la justícia i la llibertat permet entendre millor aquesta iniciativa de l'antic maqui als seus 98 anys. Els 20 anys que el maqui va passar tancat en presons franquistes -entre 1949 i 1969- li va produir seqüeles físiques i psicològiques. A més de patir tortures, també va perdre la seva joventut, ja que va ser empresonat amb 21 anys i no en va sortir fins els 41. Ara el seu testimoni també ha quedat gravat en un documental que s'estrena aquest divendres. Al llargmetratge el guerriller recorre en primera persona la seva vida de lluita i repressió. 

Fill de militants de la CNT, el lluitador antifranquista va fugir a Tolosa (França) després d'haver militat també al mateix sindicat. A la ciutat es va creuar amb gran quantitat d'exiliats de tendències polítiques diverses; anarquistes, comunistes i socialistes. Allà va entrar en contacte amb Marcel·lí Massana, un mític maqui berguedà. "Li vaig plantejar de baixar amb ell", recordava aquest divendres Busquets. Va ser aleshores quan va unir-se durant un any al seu grup guerriller, on també coincidiria amb Ramon Vila Capdevila, àlies Caracremada, conegut a la resistència francesa.

En uns anys de postguerra on la repressió franquista era duríssima, el grup es dedicava a fer incursions a Catalunya per intentar sabotejar i desprestigiar la dictadura. Una de les accions que Busquets considera que van tenir "major incidència" es la que es produir a Sabadell, al 1949, quan el grup va tirar a terra més d'una quarantena de torres d'alta tensió elèctrica i va inhabilitar un quilòmetre de via de tren. Quatre mesos més tard Busquets era detingut a Barcelona i conduït a la prefectura de la Via Laietana. "Allà hi vaig sofrir la tortura del son", rememora Busquets. Hi patir la cruesa de les tortures del comissari Antonio Juan Creix, un dels principals responsables de la Brigada Político-Social de la capital catalana durant dècades. "Venien durant la matinada i em despertaven a bufetades cada nit", relata.

Després d'un consell de guerra, Busquets va ser condemnat a mort, juntament amb els seus companys, però en el seu cas la seva pena va ser commutada per 30 anys de presó -dels quals en compliria 20 i sis dies-, sense saber perquè va ser així. Els seus companys sí que van ser executats. 

El lluitador va passar els primers 15 anys a la presó de Sant Miquel dels Reis, a València, i els últims cinc al penal de Burgos. A València és on va patir la majoria dels maltractes. "Per als funcionaris la repressió era un joc, entre ells es deien que el que menys càstigs apliqués pagava aquell dia la ronda de beguda", recorda. Va intentar escapar-se en diverses ocasions. En una d'elles va patir una caiguda en què es trencaria el fèmur. És aquest el cas que ara han denunciat per omissió d'ajuda. El van deixar tirat al terra de la cel·la durant una setmana, sense cap atenció mèdica. "El director de la presó se'm volia treure de sobre", critica Busquets. Finalment, van permetre-li anar a un hospital on el va operar un metge, però les seqüeles que li van quedar ja van ser gairebé de per vida.

Busquets va recuperar la llibertat en els últims compassos de la dictadura, sis anys abans de la mort de Franco. Aleshores va tornar a marxar a França, on va obtenir l'estatus de refugiat polític. 

Establert a França des de fa més de cinc dècades, la lluita -contra la dictadura, les desigualtats i per un món més just- ha marcat la seva vida i té clar que vol que sigui així fins al final.