Iberpotash i la impunitat judicial de grans multinacionals a Catalunya: dues dècades de batalla per desmantellar la muntanya de sal                  

Una muntanya de sal continua dominant el paisatge de Sallent, al Bages, mentre els tribunals tornen a picar el crostó a Iberpotash —l'empresa minera, propietat del grup israelià ICL— per l'acumulació de 45 milions de tones de residus contaminants. Fa un mes, una nova resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar l'obligació de desmantellar el runam del Cogulló, un símbol de l'impacte de la mineria de potassa a la comarca. Per a les entitats que fa anys que denuncien la contaminació de la conca del Llobregat, la decisió és motiu de celebració. Però també és un recordatori que guanyar als tribunals no sempre significa que el problema desaparegui.     

El cas d'Iberpotash exemplifica les dificultats per fer complir la llei i fer efectives les responsabilitats ambientals quan al davant hi ha una companyia amb una gran capacitat econòmica i jurídica, i al darrere, comunitats veïnals i organitzacions ecologistes que han de sostenir una batalla judicial durant anys. La qüestió no és només aconseguir que la justícia reconegui l'obligació de desmantellar el runam, sinó evitar que el compliment de les resolucions s'allargui indefinidament mentre es continuen acumulant residus.

"Es tracta d'un procés judicial sostingut que va començar l'any 2014", explica Marta Ribera, tècnica de Justícia Econòmica de DESCA i experta en impunitat corporativa. La durada dels procediments, assenyala, no es pot desvincular de la desigualtat de recursos entre les parts. "Això, generalment, només ho poden aguantar empreses molt grans amb un equip jurídic i una capacitat de litigi molt forta", apunta. Les multinacionals disposen de mitjans per sostenir procediments judicials complexos, mentre que les comunitats afectades han de mobilitzar recursos limitats per exigir que es reparin els danys.

Dues dècades de batalla judicial

La batalla judicial va començar fa dues dècades, quan Iberpotash va començar a ampliar l'abocador de residus salins del Cogulló. El 2007, els residents de la zona van reclamar a l'Ajuntament de Sallent que retirés els residus i restaurés l'espai, però el silenci de l’administració local els va portar a presentar un recurs contenciós administratiu. Tot i que la primera sentència els va donar la raó, el cas va encadenar recursos i resolucions judicials fins a l'actualitat. Després de l'última decisió judicial, l'empresa ja no disposa de més recursos per presentar. Paral·lelament, continua obert un procediment penal per possibles delictes ecològics relacionats amb la salinització de les aigües del Llobregat.

Per a Josep Ribera, portaveu de la plataforma Prou Sal, la darrera sentència és un pas més en una lluita que ve de lluny. La plataforma celebra que els tribunals hagin ratificat l'obligació de retirar el runam, però recorda que el cas no comença ni acaba amb aquesta resolució. Segons explica, hi ha altres procediments judicials relacionats amb la restauració dels espais afectats per l'activitat minera, entre els quals una sentència penal ferma el 2016 que obligava a retornar la natura al seu estat anterior i a reparar els danys causats, inclosos els pous deteriorats o salinitzats.

L'incompliment de les sentències és, per a les entitats ambientals, una de les claus per entendre el que consideren impunitat judicial. No perquè no hi hagi resolucions, sinó perquè denuncien que aquestes no s'han traduït a pràcticament res. "Ells sempre diuen que les compliran, però a l'hora de la veritat, veus que no ho compleixen", sosté Ribera.

L'abocador del Cogulló està inactiu des del juny del 2019, quan va acabar la pròrroga que permetia a l'empresa continuar-hi dipositant residus. A partir d'aquell moment es van iniciar els tràmits per restaurar els espais afectats i els treballs van començar un cop obtinguts els permisos necessaris. Tal com recull l'ACN, fonts d'ICL asseguren que l'empresa complirà la resolució judicial d'acord amb el programa de restauració aprovat per l'administració el juliol, que preveu retirar progressivament els residus salins.  

Una de les qüestions que Prou Sal posa sobre la taula és el Pla Fènix, el projecte amb què l'empresa va plantejar donar una sortida als residus acumulats. La iniciativa preveia recuperar part de la sal dels runams per fabricar productes i reduir progressivament el volum de material emmagatzemat. La proposta va presentar la muntanya com una reserva de recursos que es podia aprofitar industrialment.

Ribera sosté que aquest plantejament va ajudar a convèncer les administracions que el problema es podia resoldre mitjançant una reconversió de l'activitat. "Han passat deu anys i només hi ha una fàbrica. El contracte es va trencar al cap de dos i no fan sal", afirma. El representant de Prou Sal denuncia que les promeses de reconversió van contribuir a ajornar una resposta més contundent i sosté que els resultats no han complert les expectatives que s'havien anunciat.

La dependència econòmica que condiciona el conflicte

Tot i les controvèrsies, Iberpotash té un pes econòmic molt important a la comarca, amb més de 700 treballadors directes i centenars d'indirectes. Javier Yélamos, delegat sindical d'UGT Iberpotash, defensa el compromís de l'empresa amb el desmantellament dels runams. Explica que el planejament de desmantellament preveu actuacions progressives sobre els diferents runams i que el procés s'ha de desenvolupar en diverses fases. La restauració completa podria allargar-se fins al 2068, apunta Yélamos.

Prou Sal qüestiona que els terminis previstos garanteixin una solució definitiva. Ribera assegura que la proposta de restauració que atribueix a l'empresa contempla un horitzó de fins a 75 anys i reclama un estudi independent - amb participació d'universitats i sota la supervisió de la Generalitat- que permeti definir com s'han de retirar els residus i restaurar els espais afectats. La plataforma considera que els plans no poden servir per donar per resolt un problema que, segons denuncia, continua generant impactes sobre el territori.

El representant sindical sosté que cal buscar un equilibri entre la continuïtat de la mineria i la reducció dels seus impactes. Yélamos insisteix que l'activitat ha de ser sostenible i que cal avançar en la recuperació del mineral acumulat. "S'està intentant fer una via circular per tornar a reaprofitar aquest mineral per poder comercialitzar-lo", explica. Les entitats ambientals, per la seva banda, reclamen que les garanties laborals vagin acompanyades de mesures de restauració i de control públic.

El paper de les administracions

Si les empreses tenen l'obligació de restaurar els espais afectats, la Generalitat té un paper determinant a l'hora de supervisar els compromisos i exigir-ne el compliment. L'experta ambiental Marta Ribera considera que les resolucions judicials i els acords de restauració donen a l'Administració més eines per reclamar actuacions concretes. "La Generalitat té la responsabilitat de fer un seguiment d'aquestes sentències", subratlla.

Segons explica, aquesta responsabilitat no es limita a comprovar que existeix un pla sobre el paper, també implica verificar els resultats, controlar els terminis i garantir que les mesures adoptades redueixin els impactes ambientals. En un conflicte que afecta la conca del Llobregat, la supervisió és clau perquè les conseqüències de la salinització no queden restringides al municipi on s'acumulen els residus.

En aquest sentit, Prou Sal va ampliar fa temps el seu àmbit d'actuació més enllà de Sallent i Súria, en entendre que els impactes dels runams afecten el conjunt de la conca. La incorporació de la plataforma a la Taula del Llobregat respon a aquesta voluntat de tractar el problema com una qüestió territorial, i no només com un conflicte entre una empresa minera i els veïns dels municipis on opera.

La llei del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, clau

Marta Ribera també assenyala el potencial de la llei del Centre Català d'Empresa i Drets Humans -aprovada aquest estiu al Parlament- com a instrument per avançar en la responsabilitat de les grans companyies pels seus impactes socials i ambientals. En aquest sentit, des de fa uns anys, entitats pels drets humans han assenyalat la multinacional pels seus vincles amb Israel i el genocidi de Gaza. Fa uns mesos, les plataformes Revoltes de la Terra i Boicot ICL van convocar una acampada massiva contra la multinacional israeliana per denunciar el seu impacte ambiental i el vincle amb el genocidi a Gaza.

Ribera destaca la importància d'un organisme públic com el Centre Català d'Empresa i Drets Humans per "prevenir, investigar, avaluar i supervisar" les actuacions de les empreses que operen a Catalunya en matèria de drets humans i medi ambient. En aquest context, també s'ha assenyalat el paper de Ferrocarrils de la Generalitat, les infraestructures del qual són necessàries per al transport de la potassa des de les mines de Súria fins al port de Barcelona.

Castor, Ercros i la impunitat judicial de les multinacionals

El cas del runam del Cogulló no és aïllat. Catalunya acumula conflictes ambientals en què la responsabilitat de grans multinacionals, la reparació dels danys i el paper de les administracions s'han convertit en motiu de llargues batalles judicials. Dos exemples són el projecte Castor, a la costa de les Terres de l'Ebre, i la contaminació industrial de Flix, vinculada a l'activitat d'Ercros.

El projecte Castor, impulsat per Escal UGS —participada majoritàriament per ACS—, va provocar una sèrie de terratrèmols el 2013 que van obligar a aturar les instal·lacions d'emmagatzematge subterrani de gas. El 2014, el Govern espanyol -aleshores liderat pel PP- va aprovar una compensació de més de 1.350 milions per a l'empresa, però el Tribunal Constitucional va anul·lar el mecanisme de pagament el 2017 perquè no complia els requisits constitucionals per aprovar-se mitjançant un decret llei. Anys després, el 2023, l'Audiència Nacional va obligar Escal UGS a retornar 210 milions d'euros al sistema gasista.

A Flix, la contaminació acumulada durant dècades d'activitat industrial també ha generat una llarga disputa sobre la reparació dels danys ambientals. El 2003, cinc directius vinculats a l'empresa química de clor Ercros van ser condemnats per un delicte continuat contra el medi ambient relacionat amb abocaments al riu Ebre. El 2006, una resolució judicial va establir que la companyia havia d'indemnitzar pels vessaments contaminants efectuats entre el 1988 i el 1993 i assumir una part del cost de la descontaminació.

El 2016, el Síndic de Greuges va obrir una actuació per investigar la situació després de les informacions que apuntaven que els treballs de descontaminació havien quedat inacabats i que encara restaven residus tòxics a l'embassament de Flix, on es van detectar centenars de milers de metres cúbics de llots tòxics. L'empresa va tancar definitivament l'any 2023 després d'un llarg litigi.