'Grieftok': el racó de TikTok en què el dol deixa de ser tabú

El dol és una de les experiències més complexes de l'experiència humana, fins al punt que se sol dir que no existeixen dos dols iguals. Lidiar amb la pèrdua no és un tràmit senzill, com tampoc ho és consolar la persona que es troba en aquesta situació. De fet, es tracta d'una conversa en molts casos incòmoda per a ambdues parts. Una cosa que acaba convertint el procés en un tabú social, un estigma que fa que el dol sigui una cosa molt íntima i que, en la gran major part de les vegades, s'experimenta en una solitud gairebé absoluta.

L'estudi 'Les restriccions socials estan associades amb un ajust psicològic i físic negatiu en el dol: restriccions socials i ajust en el dol', de 2015, demostra que les restriccions socials, això és, no poder parlar obertament del procés, fan que augmentin els símptomes de depressió i estrès; també que es pateixi un pitjor ajust psicològic després de la pèrdua. Parlar del procés és molt necessari, encara que molta gent, fins i tot aquells amb una xarxa de suport robusta, no té amb qui.

Què és 'grieftok'?

D'aquí que siguin diverses persones les que s'han llançat a les xarxes socials per compartir la seva experiència bregant amb la pèrdua. És el que s'ha anomenat grieftok, una tendència encara més pròpia de l'esfera nord-americana però que probablement acabi arribant a Espanya. Es tracta d'un contingut terapèutic tant per a la persona que comparteix la seva situació, com per a aquells receptors que estan en una situació similar.

Laura Gómez és professora de matemàtiques, matèria sobre la qual sol versar el contingut que publica en el seu compte Lauri Match Teacher. No obstant això, un dels seus vídeos més virals és aquell en què comparteix el dol experimentat dos mesos després de la mort de la seva mare per ELA. "No sé dir molt bé com em sento. Estic una mica en una muntanya russa. Jo el dol no el vaig començar en el moment en què la meva mare va morir, sinó el dia que li van diagnosticar la malaltia, i he anat vivint un dol constant cada dia que ha durat la malaltia", explica s'obre en un dels seus vídeos. Una confessió que ha rebut un gran feedback per part dels seus seguidors, la majoria d'ells amb comentaris d'ànim o compartint la seva pròpia experiència. 

Encara que Gómez no ha transformat el seu compte en un perfil dedicat exclusivament a documentar el seu procés personal, el mecanisme de fofons és el mateix que el d'altres persones que sí que ho fan en l'òrbita americana. Això no és només satisfer la necessitat de compartir el moment personal, sinó també obrir una conversa que faci més tolerable la pèrdua.

Com funciona el dol?

La literatura científica recolza la idea que conversar sobre el procés de dol resulta beneficiós en diversos aspectes que permeten suportar la pèrdua. És per això que pràctiques com la teràpia o la participació en grups de suport són freqüentment recomanades pels facultatius. En certa manera, ventilar la situació personal a TikTok o altres xarxes socials forma part de les mateixes lògiques, encara que actualitzades a les maneres de la societat contemporània.

Així, es considera que compartir el procés pot ajudar a aconseguir una regulació emocional, ja que posar paraules als sentiments experimentats ajuda que el sistema nerviós es reguli, a més de permetre que les emocions no es quedin reprimides o dissociades. A més, quan l'entorn simplement escolta, sense jutjar o valorar, fa que la persona que pateix se senti més compresa o recolzada, fet que redueix la vergonya o la sensació d'aïllament respecte al món exterior.

El risc de 'grieftok' com a tendència

Encara que és un fenomen nou i les seves conseqüències han de ser estudiades en profunditat, a priori grieftok no sembla una mala eina per a aquelles persones que necessitin compartir el seu estat vital amb una audiència disposada a escoltar. No obstant això, posseeix una sèrie de riscos associats que, en el fons, no deixen de ser els propis de les xarxes socials.

D'una banda, hi ha l'amenaça de convertir-se en objectiu de trolls o persones que utilitzen les xarxes de manera maliciosa. Encara que, fonamentalment, existeix el perill potencial que algú que ofereix la seva experiència vital en forma de contingut pugui convertir la seva condició de persona dolguda en la seva personalitat online. Alguns perfils de TikTok als Estats Units s'han especialitzat en aquest camp, la qual cosa implica un nombre de seguidors notable, així com diverses interaccions en forma de contingut o likes. D'aquí ve que hi hagi la temptació de no superar el dol, ja que es converteix en la forma de presentar-se al món i aconseguir capital social.

No obstant això, en el reportatge 'Ningú entenia el seu dolor, així que el va portar a internet', publicat pel New York Times, el psicòleg Robert Neimeyer especifica que aquest risc també existeix per als líders de grups de suport tradicionals, assegurant que han de "identificar-se amb el dolor, però també modelar el creixement que sorgeix en integrar la pèrdua". En cas contrari, hi ha el risc d'anquilosar-se en un moment vital que ha de ser superat per poder continuar vivint.

El consens científic parla del dol com d'un procés que s'ha d'assimilar dins de la rutina diària, i no com una malaltia que es pugui curar. És a dir, la missió final és acceptar la pèrdua i adaptar-se a un món en què la persona morta ja no hi és. És a dir, no incórrer en l'oblit, però sí impedir que el dolor impedeixi seguir endavant.