Frontex es prepara per convertir-se en l'agència europea de deportacions

A la Unió Europea li agrada presumir de xifres en matèria de migració. Afirma que gràcies a les seves polítiques restrictives en els últims dos anys el nombre d'arribades a la Unió Europea s'ha reduït en un 55%. Però s'oblida d'esmentar el nombre de persones que moren durant el trajecte. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions, en el que va d'any almenys 2.488 persones han desaparegut al mar intentant arribar a Europa.

Lluny d'acovardir-se, la Comissió Europea ha decidit donar una nova volta de rosca a la seva política, redoblant la seva aposta per les expulsions. Per això ha proposat dotar de nous poders a Frontex, l'agència Europea de Control de les Fronteres, per convertir-la en el coordinador dels retorns de migrants a nivell europeu. “La UE està intentant situar Frontex al centre de tot un règim digital de deportacions basat en la vigilància”, denuncia Sarah Chander de l'organització Equinox.

En el centre de la política europea d'expulsions no figura el cost humà, sinó el cost econòmic. “Frontex serà responsable de tot el procés, de principi a fi”, ha explicat Magnus Brunner, el comissari europeu d'Afers de Interior i Migració. “Abastarà des de la planificació estratègica fins a l'execució de retorns perquè siguin més eficients en termes de costos”. La seva intervenció aniria des de la identificació de persones sense dret d'estada fins a l'organització de vols conjunts per al seu trasllat.

Una altra controvèrsia: la Comissió també vol que Frontex pugui actuar més enllà de les fronteres europees. L'objectiu és interceptar els migrants durant el camí per evitar que s'acostin a Europa, tallant-los la ruta “com més aviat millor”. Això podria significar organitzar trasllats entre tercers països, per exemple des del nord d'Àfrica en direcció a l'Àfrica central, però també ajudar els països europeus que ja estan treballant per obrir centres de retenció fora de la UE. “La cooperació amb tercers països no pot servir per allunyar les persones de les nostres fronteres i, al mateix temps, allunyar també la nostra responsabilitat”, critica l'eurodiputada Estrella Galán.

Les organitzacions de drets humans denuncien per part seva que és difícil mantenir el control sobre el que ocorre fora del territori de la Unió Europea. “Quina jurisdicció té competència per controlar el que succeeix? Quina és la via per exigir responsabilitats?”, es pregunta Chander.

La vigilància també està en el centre de la nova proposta de la Comissió. Frontex tindria poders per monitoritzar les xarxes socials i així anticipar els moviments abans que es produeixin. “La vigilància no pot convertir-se en una eina de sospita generalitzada ni vulnerar la privacitat o la llibertat d'expressió”, explica Galán. “No és el mateix investigar activitats delictives concretes que tractar l'activitat a internet de les persones migrants com un indicador de risc”.

Els plans de la Comissió Europea també preveuen la creació d'una força d'intervenció ràpida que podria actuar en qüestió d'hores en cas que es produeixin arribades massives com la que es va viure a Ceuta.

Per dur a terme aquesta transformació, Frontex necessita més pressupost i més personal. L'objectiu és ampliar el cos d'agents fins arribar als 30.000 d'aquí al 2041. Un creixement que les organitzacions de protecció dels drets humans denuncien. "Cap agència que hagi protagonitzat tants escàndols com Frontex hauria de veure duplicat el seu pressupost d'aquesta manera", afirma Chander.

Des de la seva posada en funcionament el 2005, l'agència Frontex ha anat incrementant el seu pressupost, la seva dotació i les seves funcions. Però també el seu rastre de no respecte dels drets humans.

Un dels principals focus de crítica són les pushbacks o devolucions en calent sense un examen adequat dels procediments d'asil. El 2020, una sèrie d'investigacions periodístiques van revelar que Frontex hauria ajudat les autoritats gregues a reenviar els migrants a Turquia, de vegades abandonant-los en basses salvavides en ple mar Egeu. L'OLAF, l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau, va concloure que Frontex havia estat implicada en greus vulneracions de drets fonamentals.

L'agència de control de les fronteres també està implicada en la intercepció d'embarcacions al Mediterrani central. Les seves operacions de vigilància aèria permeten la intervenció de les patrulleres líbies. El que significa que les persones migrants són retornades a un país on han estat documentades greus violacions dels drets humans, la qual cosa inclou detencions arbitràries, tortures i violència sexual.

També s'ha qüestionat el paper de l'agència en el naufragi del vaixell Adriana el 2023 davant de les costes gregues, que va causar la mort de centenars de persones. Frontex havia detectat que l'embarcació estava en perill, i, després de prevenir les autoritats gregues en reiterades ocasions, va acabar abandonant la zona al quedar-se sense carburant. La Defensora del Poble Europeu va assenyalar deficiències en els protocols d'actuació de Frontex davant possibles emergències marítimes.

Al llarg dels anys, Frontex ha deixat de ser una agència petita, amb un pressupost de desenes de milions d'euros, a gestionar recursos anuals superiors als mil milions. "Com més gran és el poder d'una agència, majors han de ser també la transparència, el control democràtic i les garanties de drets humans", afirma Galán. “No podem permetre que Frontex es converteixi en el braç executor d'una Europa que ha renunciat a garantir drets per centrar-se en expulsar persones”.