El fracàs del "diàleg" entre sindicats i Educació per evitar la vaga augura un curs amb noves protestes

La vaga educativa de dimarts 8 de setembre, primer dia del curs escolar 2026/2027, segueix en peu. Així ho han constatat aquest dijous els sindicats convocants, USTEC i la CGT -amb representació de la Intersindical i la COS-, després de reunir-se -per separat- amb el Departament d'Educació. Les trobades no han servit per acostar posicions, segons confirmen a Públic les organitzacions sindicals, que reclamen deixar enrere el "diàleg" per reobrir un espai de negociació. 

Tant USTEC com CGT avisen que la vaga de la setmana vinent pot ser la primera de moltes. "Si la negociació no avança, seguirem convocant mobilitzacions de la mà i en diàleg amb l'Assemblea Educativa de Catalunya", ha dit la portaveu de la CGT Ensenyament, Laura Gené, en una conversa amb Públic. "Correm el risc de tornar a caure en un cicle de mobilitzacions i tornar a tenir un curs com el de l'any passat", ha advertit la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura. 

Per la seva banda, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha reclamat als sindicats convocants de la vaga del 8 de setembre un "parèntesi" en les mobilitzacions que hauria de començar amb la desconvocatòria d'aquesta l'aturada. Així, els ha demanat que es respecti un dia "tan rellevant" com ho és el d'inici de curs. En una compareixença de premsa, ha detallat que ha anat a la trobada amb una proposta d'"agenda de treball" i amb la petició de desconvocar la vaga per deixar enrere la "crispació", així com "retrets i desconfiances".  

Ara bé, ni el retorn a les aules ni previsiblement el curs escolar a Catalunya serà tranquil. Quins són els punts de desavinença entre els sindicats i el Govern? Com s'ha arribat fins aquí?

En una conversa amb Públic, Segura ha urgit el Departament d'Educació a reobrir les negociacions i posar sobre la taula tant els avenços ja acordats com les qüestions que han quedat fora dels acords. Entre els primers, ha citat la inclusió educativa i les ràtios, però ha reclamat anar "més enllà dels marges de l'acord" i blindar l'escola pública. 

Segura ha assegurat que el principal problema que detecten entre els docents és la sensació que el nou curs no comportarà canvis reals a les aules. Per això, reclama al Departament concretar quins recursos té cada centre, quins en necessita i quan els podrà rebre. En aquest sentit, ha valorat positivament els 6.500 nous llocs de treball anunciats, però ha advertit que "això no arribarà a tots els centres". 

Pel que fa a les ràtios, Segura ha reconegut que Educació ha fet "avenços", però considera que cal accelerar-ne la reducció davant l'elevada complexitat de les aules. Ha posat com a exemple que, segons dades del Síndic de Greuges, "un 40,6% de l'alumnat té necessitats específiques de suport educatiu".  També ha reclamat una calendarització per arribar al 6% -actualment és del 3,8%- del PIB en educació.

Malgrat mantenir la convocatòria de vaga del 8 de setembre, Segura ha defensat que encara hi ha marge per reconduir el conflicte i evitar que la vaga del 8 de setembre sigui l'inici d’una nova escalada de mobilitzacions. "Avui no hem sortit amb cap element prou atractiu com per convèncer el col·lectiu que aquesta vaga s'ha de desconvocar. Esperem que facin els deures i ens presentin una proposta de calendarització de totes aquestes mesures", ha assegurat. 

La CGT reclama reobrir un espai de negociació 

La portaveu de la CGT Ensenyament ha valorat positivament que la consellera d'Educació els hagi convocat, però ha deixat clar que "la resolució del conflicte laboral ha de passar pel Comitè de Vaga". En aquest sentit, ha defensat que el que cal ara és obrir un espai de negociació que permeti abordar les reivindicacions i arribar a acords.

Un dels principals punts de discrepància, segons Gené, és precisament definir quin ha de ser aquest espai de negociació. La representant de la CGT ha remarcat que les reivindicacions del sindicat no han quedat recollides en els acords assolits amb altres organitzacions sindicals. "La proposta de CGT no hi era ni a l'acord de març ni tampoc a l'acord de maig", ha afirmat, i ha insistit que, per tant, "les reivindicacions continuen sent les mateixes".

Entre les principals demandes, Gené ha reclamat una clàusula de garantia salarial perquè els docents no perdin poder adquisitiu, la reducció de ràtios i l'augment de recursos per als centres educatius. En aquest últim punt, ha reclamat més personal educatiu i més recursos econòmics per a l'escola pública, amb l'objectiu d'arribar al 6% d'inversió educativa. També ha reivindicat la reobertura del diàleg sobre la situació laboral del personal d'atenció educativa, que considera que continua en una situació de desigualtat respecte d’altres treballadors dels mateixos centres.

Gené també ha posat sobre la taula la necessitat d'internalitzar serveis que actualment estan externalitzats. Entre aquests, ha citat "les vetlladores, els monitors escolars i els experts d'educació", i ha defensat que el personal que treballa als mateixos centres educatius hauria de tenir unes condicions laborals equiparables.

Un altre dels sindicats convocants de la vaga, la Intersindical, ha assegurat que la vaga del 8 de setembre pot no ser l'última, en paraules del seu portaveu, Marc Martorell. "Si volem tenir més millores, si volem tenir un sistema educatiu digne, cal continuar, cal sortir a mobilitzar-se, tant el dia 8 com els que vindran", ha dit. Per part de la COS, Armand Castany ha assegurat que el curs començarà "de la mateixa manera que va acabar". A les trobades també han assistit membres de l'Assemblea Educativa de Catalunya, formada recentment en representació de les assemblees dels centres. Un d'ells, Rubèn Satorra, ha explicat que els acords de l'any passant són "insuficients" i ha detallat que durant l'estiu s'ha treballat en un document amb les seves principals reclamacions i propostes, semblants a les compartides per la CGT i la USTEC. 

L'origen del conflicte 

Per entendre l'escenari actual cal remuntar-se al mes de març, quan el Govern va assolir  un acord amb CCOO i UGT, sindicats amb una representació minoritària dins del sector docent. L'entesa no va comptar amb el suport de les principals organitzacions que havien protagonitzat les mobilitzacions dels anys anteriors: USTEC, Professors de Secundària, CGT, la Intersindical i la COS.

L'acord va desencadenar un cicle de protestes. Els sindicats contraris a l'entesa van considerar insuficients les mesures plantejades i van reclamar reprendre una negociació global sobre les condicions laborals i el model educatiu. Durant les setmanes posteriors es van arribar a convocar una vintena de mobilitzacions en només un mes.

Després de mesos de protestes, abans d'acabar el curs passat, el Departament d'Educació va intentar tancar un nou preacord amb els sindicats que lideraven les mobilitzacions que pretenia donar resposta a una part de les reivindicacions, però el resultat d'una consulta entre els docents va evidenciar que una part molt important del professorat continuava insatisfeta.

Un preacord rebutjat per la majoria dels docents

El preacord incloïa un increment salarial que situava la millora en uns 600 euros mensuals -400 més que els pactats inicialment- en quatre anys. En concret, l'augment previst era de 599,5 euros per als docents de Primària i de 633,58 euros per als de Secundària, sumant diferents conceptes salarials i les pujades estatals previstes.

El pacte també contemplava la recuperació del deute dels sexennis, que havia quedat interromput durant la crisi econòmica del 2008, així com la incorporació de més de 5.000 nous professors de Secundària en els propers anys i de més de 6.000 professionals addicionals per reforçar l’escola inclusiva fins al 2030.

Tot i aquestes mesures, el preacord no va aconseguir posar punt final al conflicte. La USTEC, la CGT i la Intersindical van impulsar una consulta entre els docents abans de decidir si el text s'havia de signar definitivament. El resultat va ser contundent: el 65,1% dels participants va votar en contra de l'entesa, mentre que el 34,9% hi va votar a favor. 

El resultat de la preconsulta va deixar el conflicte en una mena de llimb: el Govern defensava el desplegament del que s'havia pactat, mentre que els sectors crítics reclamaven mantenir la pressió i tornar a negociar. Aquell "no" va sentar les bases de la vaga que marcarà l'inici, i molt previsiblement, si no s'acosten les posicions entre els sindicats convocants i el Departament d'Educació, la resta del curs 2026/2027.