La fe entre menors de 25 anys: majoria de no religiosos, repunt de la pràctica religiosa i major diversitat que entre els majors

Alguna cosa es mou en la percepció de la religiositat a Espanya entre la gent més jove, en el tram d'edat entre 18 i 25 anys, segons l'últim informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia titulat Laïcitat en xifres, fet públic aquest dilluns. A aquesta edat la majoria es declara no religiosa, però al mateix temps es detecta un lleuger repunt de la pràctica del catolicisme i una major diversitat espiritual que entre la gent gran. Al mateix temps que això es produeix, es confirma la gran tendència de fons de les últimes dècades: la secularització de la societat espanyola. Així ho recull l'informe: "La població no religiosa es manté al voltant del 40%".

"Aquestes xifres indiquen —assenyala el treball— una estabilització respecte als últims anys, després d'un període de creixement sostingut de la no religiositat. Malgrat aquesta certa contenció, el volum de població no religiosa es manté en nivells històricament elevats, de manera que es consolida un escenari de pluralitat de les opcions de consciència”.

Després dels màxims registrats el 2023, quan la població no religiosa va arribar al 41,5%, les dades posteriors de la Fundació, que les extreu de registres oficials —CIS, INE, Ministeri d'Educació i Agència Tributària, entre d'altres— mostraven una lleugera disminució. No obstant això, segons l'informe, "les últimes dades apunten novament a una recuperació del creixement de la no religiositat, de manera que es reprèn la tendència ascendent observada a llarg termini". Aquestes dades, exposen els autors de l'informe, Hungria Panadero, Josep Mañé i Joan Gorina, reforcen la idea que "la secularització no respon a una dinàmica conjuntural, sinó a un procés estructural de transformació social".

"Mostren una societat encara majoritàriament religiosa, però amb una distància cada vegada menor entre els dos grans blocs [religiosos i no religiosos]. La proximitat entre tots dos percentatges evidencia un procés de transformació sostingut que podria derivar, en els pròxims anys, en un canvi de majoria en les opcions de consciència", expliquen.

A aquesta idea del canvi de majoria li afegeixen un altre argument més, basat justament en el que succeeix entre els més joves: “L'anàlisi per edats mostra diferències molt marcades entre generacions”. Entre les persones de 18 a 24 anys, el 55,4% es declara no religiosa, una proporció que també es manté elevada entre els 25 i 34 anys: 53,7%. Entre els 35 i els 45 anys, supera l'opció religiosa la no religiosa per un punt: 49% a 48%. És a partir dels 45 anys quan la religiositat passa a ser majoritària i augmenta progressivament amb l'edat, fins a arribar al 77,9% entre les persones de 75 anys o més.

"Aquest patró —analitzen Panadero, Mañé i Gorina— evidencia un fort relleu generacional, en què les cohorts més joves presenten nivells de religiositat significativament més baixos. Aquesta dinàmica apunta a una possible continuïtat del procés de secularització en el futur, a mesura que aquestes generacions vagin guanyant pes demogràfic”.

Així i tot, puntualitzen, l'evolució recent de la no religiositat entre la població jove mostra "matisos", amb oscil·lacions en els últims anys. És, en efecte, molt interessant observar el que diu el treball sobre la religiositat de les cohorts d'estudi més joves, la població d'entre 18 i 25 anys.

La presència de creients d'altres religions és més elevada entre les persones joves, amb un 6,1% a la franja de 18 a 24 anys i un 4,5% entre els 25 i 34 anys. A mesura que augmenta l'edat, aquest percentatge disminueix progressivament. La interpretació de la Fundació sobre aquestes dades és la següent: "Aquest patró reflecteix els processos de diversificació religiosa associats a canvis demogràfics i migratoris recents. Les generacions més joves, socialitzades en contextos més diversos, incorporen en una proporció més alta aquesta pluralitat religiosa”.

A més, "en la franja de 18 a 24 anys s'observa una lleugera tendència a la baixa de les persones no religioses des de 2021", mentre que en la resta d'edats la xifra es manté estable o amb dinàmiques "més suaus" i "moderades". Així, el treball exposa que després d'un increment significatiu que va aconseguir el seu pic l'any 2021, quan el 60,9% afirmaven ser no religiosos, el percentatge de joves que es declaren no religiosos s'ha mantingut "en valors elevats", però ha iniciat "una tendència lleugerament descendent fins a situar-se en el 55,4% el 2025".

Les dades confirmen, per als autors de l'estudi, d'una banda, que "la població jove segueix sent el grup amb major pes de la no religiositat, tal com s'ha observat en l'anàlisi per grups d'edat", i, de l'altra, que l'evolució "introdueix un element de matís que apunta a certa estabilització i fins i tot una lleugera reculada després d'un període de creixement intens".

Els més joves, a més, segons la Fundació, viuen la seva fe amb més passió. Així, la franja de 18 a 24 anys presenta un percentatge de pràctica religiosa catòlica (34,6%) superior al de diversos grups d'edat immediatament posteriors, com el de 25 a 34 anys (24,1%) o el de 55 a 64 anys (28,5%). A partir dels 65 anys, la pràctica religiosa torna a augmentar de manera clara i arriba al 53,1% entre les persones de 75 anys o més, de manera que consolida el pes de la pràctica en les generacions més grans. Aquest repunt en la cohort més jove, diu l'estudi, "trenca la idea d'una evolució estrictament decreixent de la pràctica entre les generacions més joves" i revela que "les noves generacions no presenten un patró homogeni, sinó dinàmiques més complexes en la seva relació amb la pràctica religiosa".

"Aquest resultat —prossegueix l'informe— és especialment rellevant si es posa en relació amb les dades d'adscripció, que situen la població jove com la menys religiosa. En aquest sentit, el que indica no és tant un augment global de la religiositat entre joves, sinó una major intensitat de pràctica entre els qui sí que es declaren religiosos”. Els autors del treball ho plantegen d'aquesta manera: “Entre la població jove religiosa es concentra una proporció relativament més alta de persones practicants, mentre que el volum total de persones religioses continua sent inferior. Aquest patró reflecteix una convivència entre nivells elevats de no religiositat i un sector de població creient jove amb una pràctica religiosa relativament més intensa".

L'evolució des de l'any 2000, segons els autors de l'informe, mostra una "transformació significativa en la composició interna de la població religiosa". Si al començament de segle el 59% de les persones religioses es declaraven practicants, el 2025 aquesta proporció se situa en el 33,5%. En paral·lel, les persones no practicants han passat del 40,3% al 66,5%, i han esdevingut clarament el grup majoritari dins la població religiosa: “La religiositat a l'Estat espanyol es troba en un procés de transformació, en què la identificació religiosa no implica necessàriament una participació activa en rituals o pràctiques religioses”.