La falta d'un reglament i un règim sancionador refreden el desplegament de la Llei de l'Amiant

Fa pocs dies es van iniciar els treballs per retirar l'amiant als blocs d'edificis de Badia del Vallès (Vallès Occidental), ubicats al carrer Porto. L'elecció del lloc no resulta casual, ja que la localitat és una de les ciutats europees on més s'ha emprat aquest material per la construcció d'edificis. L'amiant s’ha utilitzat en les plaques de fibrociment, les canonades, les xemeneies, els aïllaments... En total, es calcula que a Badia del Vallès s'acumulen 350 tones d'amiant en 127 blocs. 

La població, una ciutat dormitori, es va construir als anys 60 i 70 del segle XX per solucionar la manca d'habitatge a la ciutat de Barcelona per respondre a la demanda de població procedent d'altres zones de l'Estat espanyol, atès el procés d'industrialització de l’economia. 

En ser un material barat, resistent i fàcil d'instal·lar, l'amiant va inundar els edificis. El seu perill són les fibres que allibera a l'aire quan es deteriora i s'inhalen, provocant malalties com l'asbestosi, el càncer de pulmó i el mesotelioma. Ara, més de 50 anys després, la Generalitat de Catalunya ha aprovat una llei que va entrar en vigor el 3 d'octubre per erradicar-lo. No obstant això, la manca d'un reglament que la desenvolupi i l'absència d'un règim sancionador pot refredar el seu desplegament.  

La llei obliga a disposar d'un certificat si es vol fer una compravenda o llogar un habitatge anterior a l'any 2002 (quan es va prohibir l'ús del material). Però aquest buit normatiu, que es pot retardar fins a un any, posa en dubte la seva eficàcia i el compliment dels terminis per fer desaparèixer l'amiant que fixa la mateixa normativa. De moment, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha publicat un model bàsic provisional de certificat perquè les compravendes i els lloguers d'immobles anteriors al 2002 no quedin bloquejats.

El projecte, pioner a l'Estat, vol agilitzar la retirada de l'amiant, fent cas de les indicacions de la UE, que exigeix la seva erradicació a finals de 2028 en els edificis públics i abans de 2033 en tots els àmbits. La llei, en el seu article 11, estableix que "els propietaris tenen el deure de mantenir els seus immobles lliures d'amiant un cop s'hagi identificat la seva presència (llevat que tècnicament es recomani fer-lo innocu".

"Tècnica legislativa limitada"

Fonts del Col·lectiu Ronda, la cooperativa d'advocats que assessora la majoria dels afectats per l'exposició reiterada al material, alerten de la contradicció jurídica que suposa "tenir l'obligació d'informar a l'Administració de la presència de l'amiant en una construcció, però que no es disposi d'un regalament i un règim específic sancionador per explicar les multes". De fet, a més de desconèixer les sancions, la normativa tampoc al·ludeix als terminis per la seva retirada.

El futur reglament també haurà de detallar els requisits i els criteris professionals tècnics a l'hora de retirar l'amiant. Les mateixes fonts indiquen que així s'evitaria l'intrusisme i l'aparició de companyies "pirates" per exercir l'activitat. Per combatre aquestes pràctiques, s'articularia un registre d'empreses autoritzades. Pel Col·lectiu Ronda, "la manca de reglament, unida a la inexistència de les sancions, abonen l'incompliment normatiu i que la llei acabi sent paper mullat". En aquest cas, parla d'una "situació anòmala amb unes obligacions satisfetes parcialment, que provoquen inseguretat jurídica i un desplegament insuficient fruit d'una tècnica legislativa limitada".

Malgrat aquests aspectes encara sense resoldre, la cooperativa d'advocats admet que la norma conté aspectes innovadors, com la diferenciació de les víctimes de l'amiant i els drets que li corresponen, com l'assessorament per accedir als fons de compensació, el suport pel tractament mèdic o la intermediació amb les assegurances. Aquestes condicions també es regularan amb el reglament. Així mateix, la norma preveu crear un cens català de materials amb amiant, un fons  per a l'erradicació de l'amiant per finançar ajudes i subvencions, un Registre d'empreses i professionals capacitats (RERA) i un de les malalties relacionades.

Badia del Vallès: una lluita col·lectiva

El passat divendres, la plaça Major de Badia del Vallès va ser l'escenari de la presentació del documental Vecinos de hormigón. En aquest, es fa un recorregut per la història de la població, centrant-la en les cinc dècades de mobilització veïnal i la lluita col·lectiva per assolir serveis comunitaris, com també impulsar la retirada de l'amiant dels seus edificis. L'acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i de l'expresident Pere Aragonès, que durant el seu mandat va anunciar la creació d'una oficina per coordinar i accelerar la retirada de l'amiant i la posada en marxa d'un fons econòmic per finançar-la. 

Illa va mantenir una trobada amb els protagonistes del documental. Prèviament, en el marc de la seva visita institucional a Badia del Vallès, va fer un seguiment de la retirada de l'amiant d'un bloc de pisos, acompanyat per l'alcalde de la població, Josep Martínez, i de la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor.

Les actuacions que es va iniciar a mitjans d'octubre a Badia del Vallès són l'operació de desamiantatge residencial més gran d'Europa. La seva presència, de més de mig segle, està vinculada a la veïna fàbrica d’Uralita, situada a Cerdanyola del Vallès. L'any 2021, el Tribunal Suprem (TS) va dictaminar la responsabilitat de les companyies per les patologies derivades de l'exposició a l'amiant que afecten les víctimes domèstiques (perjudicades per la presència de fibres d’asbest adherides a la roba de treball dels seus familiars empleats a la fàbrica) i, per primera vegada, a les víctimes ambientals, residents a les proximitats i afectades per les emanacions d'amiant procedents del mateix lloc.

Badia del Vallès representa l'exemple d'un problema de salut pública arxivat al calaix durant dècades. La nova llei per l'erradicació de l'amiant suposa un avenç, que encara s'ha d'agilitzar amb el desplegament del reglament i les eines per gestionar l'activitat. El repte pendent és consolidar la normativa perquè sigui efectiva a l'hora de retirar de forma eficaç un material que ha acompanyat els veïns i veïnes de la població durant massa temps.