L'expansió de pistoles tàser entre policies locals posa en alerta entitats de drets humans

L'Ajuntament de Badalona, que encapçala Xavier García Albiol, ha anunciat aquesta setmana que adquirirà una trentena de pistoles tàser -tres enguany i 25 més durant el 2027- per a la Guàrdia Urbana de la ciutat. Paral·lelament, el recent 15 de juliol, la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l'Ajuntament de Barcelona va donar el vistiplau a l'aprovació inicial del reglament que regula la dotació i l'ús de les pistoles elèctriques -o tàser-. Ho va fer-ho amb els vots favorables de PSC, Junts i PP, l'abstenció de Vox i el rebuig de Barcelona en Comú i ERC. Si en els propers mesos, el ple en confirma l'aprovació definitiva, la previsió és que la Guàrdia Urbana de la capital pugui comptar amb pistoles tàser durant l'any vinent.

La seqüència ha posat en alerta entitats en defensa de drets humans, que s'oposen a aquest tipus d'armament, adverteixen de la seva potencialitat letalitat -a l'Estat espanyol les pistoles elèctriques han provocat vuit morts des del 2018, una a Catalunya a mans dels Mossos d'Esquadra- i que els reglaments que en regulen l'ús presenten mancances i limitacions importants, entre d'altres qüestions.

Segons dades del Departament d'Interior de la Generalitat que van transcendir l'any passat, a finals del 2024 hi havia una setantena de policies locals de Catalunya que disposaven de tàser, en municipis com Cornellà de Llobregat -el que més en tenia, amb sis-, l'Hospitalet o Castelldefels. En total, sumaven poc més de 120 dispositius, de manera que Badalona i Barcelona poden suposar un autèntic salt d'escala en la presència de pistoles elèctriques a casa nostra. Si Badalona ha anunciat que en comprarà 28, durant el 2025 -quan el Govern de Jaume Collboni ja va intentar rebre el suport del ple per dotar de tàser a la Guàrdia Urbana- l'Ajuntament de Barcelona va informar la voluntat d'adquirir-ne 22.

Els cossos policials defensen la necessitat d'aquest armament, un punt de vista que contrasta amb el d'organitzacions de defensa dels drets humans que s'hi han pronunciat en contra, com ara Amnistia Internacional o el Centre Irídia, que alerten que el seu ús pot comportar vulneracions de drets fonamentals. En un comunicat emès dilluns, l'Ajuntament de Badalona assegurava que l'objectiu de dotar la Guàrdia Urbana amb pistoles tàser és "reforçar la seguretat dels agents i de la ciutadania en les intervencions d'alt risc". El text afegia que "permetran actuar amb més garanties en aquelles situacions en què existeixi un risc greu per a la integritat física dels agents, de la ciutadania o de la persona intervinguda".

El consistori ha d'aprovar properament la normativa que regularà el seu ús, que manifesta que fixarà una actuació "gradual i proporcionada" davant les situacions de risc, "prioritzant sempre la mediació i contenció verbal". "Només quan aquestes mesures no siguin suficients i d'acord amb els criteris de proporcionalitat i congruència, es podran fer servir les pistoles tàser 10 [el model que s'adquirirà], abans de recórrer, en els supòsits legalment previstos, a l'arma de foc", conclou. A més, els agents que en tinguin rebran una una formació específica en el seu ús impartida per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

En una línia similar, el reglament aprovat fa poc més de dues setmanes per la Comissió de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona preveu que les tàser només es puguin fer servir "en situacions en què existeixi un risc greu per a la vida o la integritat física d'agents, terceres persones o de la mateixa persona implicada". Així mateix, el seu ús queda restringit a actuacions com ara "agressions violentes, amenaces amb armes o objectes perillosos, intents d'autolesió o altres situacions d'extrema necessitat en què sigui necessari evitar un dany imminent".

També prohibeix el seu ús en determinades situacions -com ara sobre persones immobilitzades o emmanillades sota custòdia policial a dependències policials- o sobre dones embarassades, menors de 14 anys, persones d'edat avançada o especialment vulnerables per motius de salut, tot i que contempla excepcions.

Sense estudis que en justifiquin l'ús

Arran de l'aprovació inicial del reglament de les tàser per part de la comissió de l'Ajuntament de Barcelona, Amnistia Internacional (AI) denuncia que cap estudi ha analitzat "la necessitat operativa del seu ús". En un comunicat, l'ONG de defensa dels drets humans alerta que la normativa aprovada en primer terme "no en limita" la utilització de l'armament "a situacions d'últim recurs". En augmentar de manera exponencial el nombre de pistoles tàser en mans de policies locals catalanes, AI està convençuda que augmentarà "el risc d'ús abusiu".

Precisament Amnistia Internacional va ser una de la vintena d'entitats socials dels àmbits de la defensa dels drets humans, l'antiracisme i la salut mental que al març de l'any passat van presentar al·legacions al reglament que ja aleshores va proposar el Consistori de Barcelona per dotar la Guàrdia Urbana de pistoles elèctriques. Irídia, Sos Racisme o l'Associació per la Salut Mental de Catalunya són algunes de les entitats que van sumar-se a la presentació d'al·legacions.

Entitats de drets humans denuncien que les tàser són "potencialment letals" i, de fet, han provocat vuit morts a l'Estat des del 2018

Les organitzacions denunciaven que la regulació plantejada "no incorpora les salvaguardes internacionals mínimes" per garantir la protecció dels drets humans i que vulnera les instruccions d'ús fetes pel Síndic de Greuges de Barcelona i les institucions internacionals. Alhora, remarquen que les tàser són "potencialment letals" i poden causar "greus riscos per a la salut", amb "lesions greus o, inclús, la mort". I lamentaven que no s'hagués fet cap avaluació independent ni s'hagués obert un procés participatiu per decidir-ne la necessitat del seu ús.

Problemes amb el control i la fiscalització

L'advocada del Centre Irídia Mireia Salazar representa la família de l'home que el novembre del 2021 va morir a Badalona després de rebre una descàrrega d'una tàser a mans dels Mossos d'Esquadra. En conversa amb Públic, la lletrada recorda que "sempre hem estat molt crítiques amb l'adquisició d'aquest tipus d'armament, que és potencialment letal i altament lesiu, per part dels diferents cossos policials. Enteníem que no era oportú ni necessari adquirir-lo, però amb el degoteig de víctimes que hi ha hagut, encara ho pensem més".

Salazar alerta també de les limitacions i mancances que presenten les normatives que en regulen l'ús. Per exemple, subratlla que la instrucció dels Mossos d'Esquadra sobre les tàser, que data de 2018, "contravé algunes directrius del propi fabricant", que és la companyia nord-americana Axon. De fet, la normativa de la policia catalana "no estableix una limitació en el número de descàrregues sobre un cos, ni tampoc el lapse temporal entre una i altra". A més a més, l'advocada recorda que el fabricant estableix "que hi ha un risc molt elevat en cas que s'utilitzi contra persones amb problemes cardíacs o en persones que es troben en un estat d'agitació".

La lletrada d'Irídia posa el focus en què "al final, analitzar l'oportunitat de l'ús d'arma és discrecional, depèn del propi agent, i hi ha moltes qüestions que no són perceptibles, com ara si la persona [que rep la descàrrega] té problemes cardíacs o ha consumit droga els dies previs, situacions que agreugen" el dany que pot provocar una tàser. En aquest sentit, Salazar insisteix en la necessitat d'"estudis independents" sobre les pistoles elèctriques i alerta de les "mancances en el control i la fiscalització en el seu ús". Es pregunta "com podem analitzar l'oportunitat, discrecionalitat i proporcionalitat en el seu ús?", i reclama que "després que una policia en faci ús, hem de poder-ho fiscalitzar, perquè és un arma que pot generar lesions greus i, fins i tot, la mort".

Finalment, l'advocada també adverteix de l'absència de mecanismes de control en les policies locals. Tot i que recorda que, juntament amb altres entitats, en la Comissió d'Estudi sobre el Model Policial que es va portar a terme al Parlament en la passada legislatura van defensar la necessitat d'organismes independents per fiscalitzar l'actuació dels Mossos, aquest cos compta almenys amb la divisió d'afers interns. En canvi, no és així en les policies locals, que tenen com a "màxim responsable l'alcalde o alcaldessa. I ens preocupa que no comptin amb procediments clars sobre com es fiscalitza i com es rendeix comptes de les actuacions policials".

Malgrat el rebuig d'entitats i dels partits d'esquerra, ara mateix el Govern de Collboni compta amb els suports suficients perquè la Guàrdia Urbana de Barcelona segueixi l'estela de Badalona, i d'altres municipis catalans, i compti amb pistoles tàser.