L'exclusió d'una part significativa de l'alumnat infla els resultats de l'informe PISA a Catalunya, que no li permeten comparar-se amb d'altres territoris

Catalunya milloraria els seus resultats en les tres competències avaluades en les proves PISA 2025 —ciències, lectura i matemàtiques—, però aquestes dades no es poden utilitzar per saber si el sistema educatiu català ha avançat o retrocedit respecte a anys anteriors. L'error comès pel Govern català en la selecció de la mostra d'alumnat ha fet que els resultats no siguin representatius i, per tant, no es puguin comparar ni amb la resta de comunitats autònomes ni amb la sèrie històrica de PISA. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha optat directament per excloure Catalunya dels seus informes internacionals. 

Les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d'Educació mostren que Catalunya hauria obtingut 502 punts en competència científica, 473 en lectura i 474 en matemàtiques. Sobre el paper, això situaria el sistema educatiu català per sobre de la mitjana espanyola i de l'OCDE en les tres proves. En ciències, els 502 punts superarien àmpliament els 477 punts de Catalunya el 2022, així com els 477 de la mitjana espanyola i els 482 de l'OCDE. En lectura, els 473 punts també quedarien per sobre dels 462 de l’edició anterior, dels 451 d'Espanya i dels 461 de l'OCDE. En matemàtiques, Catalunya arribaria als 474 punts, davant dels 469 del 2022, els 457 de l'Estat i els 463 de l'OCDE.

El Ministeri inclou les dades catalanes en un apartat específic, però hi incorpora una advertència: els resultats "no han de ser emprats per fer comparacions amb altres territoris o altres edicions de PISA" perquè la mostra d'alumnat que va fer les proves "no és representativa del conjunt d’alumnat a Catalunya".

El darrer informe PISA vàlid de Catalunya és del 2023, amb proves fetes l'any 2022. La patacada en aquell cas va ser especialment forta a Catalunya, on el rendiment de l'alumnat de 4t d'ESO va baixar en picat en les tres matèries avaluades: matemàtiques, ciència i comprensió lectora. En competència matemàtica Catalunya va obtenir 469 punts, és a dir, que amb els resultats actuals, tot i no ser vàlids, només puja 5 punts.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha defensat en una entrevista a Rac1 que la caiguda de les qualificacions a les proves és "generalitzada" a tot el món, tot i que ha afirmat que l'empitjorament de la capacitat de lectura dels alumnes és el que més els preocupa. En aquest sentit, també defensa que cal recuperar les lectures obligatòries.

Una taxa d'exempció molt per sobre del límit  

L'origen del problema és l'elevada taxa d'exempció registrada durant les proves. A Catalunya, un 23,2% de l'alumnat seleccionat va quedar exempt de fer l'avaluació, molt per sobre del 5% que l'OCDE estableix com a límit recomanat. En total, 591 alumnes van quedar fora de la mostra: sis per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional i 92 per un domini insuficient de la llengua.

Les proves PISA 2025 es van realitzar a escala estatal en 956 centres i hi van participar gairebé 30.000 estudiants d'entre 15 i 16 anys, la majoria dels quals cursaven quart d'ESO. A Catalunya, les proves es van fer entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025. És en aquest procés on es va produir la incidència que ha acabat qüestionant la validesa estadística dels resultats catalans.

Un "error d'interpretació i transmissió"

El secretari d'Estat d’Educació, Abelardo de la Rosa, ha explicat que l'errada es va produir per un "error d'interpretació i de transmissió" de les indicacions que havien donat el Ministeri i l’OCDE. Segons De la Rosa, Catalunya va ser advertida de les incidències i el missatge que es va transmetre des de l'àmbit tècnic era que la situació es corregiria.

El secretari d'Estat ha remarcat que no hi va haver una comunicació i ha situat la incidència "en l'àmbit tècnic i punt". El Ministeri, ha dit, espera que la Generalitat finalitzi la seva pròpia investigació abans de valorar si cal adoptar alguna mesura. En una roda de premsa la setmana passada, la consellera d'Educació, Esther Niubó, va depurar responsabilitats pel fiasco de les proves PISA a Catalunya amb la destitució de la secretària general del Departament, la pedagoga Teresa Sambola Ferré.

El Departament d'Educació va iniciar una investigació interna per esclarir els motius de l'error. Una de les conclusions d'aquesta investigació és que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va avisar fins a set vegades a Catalunya que hi havia errors en la mostra d'alumnes. Segons ha dit Niubó, aquests advertiments es van fer arribar al Consell Superior d'Avaluació de Catalunya al mes d'abril de 2025, quan es encara podria haver corregit la situació.

Catalunya apareix a l'informe estatal 

El Ministeri ha decidit mantenir les dades catalanes en l'informe estatal perquè, segons De la Rosa, Catalunya "ha estat avaluada" i "hi ha resultats". "No incloure Catalunya seria ignorar que ha estat avaluada i que hi ha resultats", ha argumentat. La solució adoptada ha estat incloure les dades amb un asterisc i una advertència sobre la seva manca de representativitat.

La situació contrasta amb la de Múrcia, que també va superar el llindar d'exempcions recomanat per l'OCDE. En aquest cas, la taxa d'exclusió va ser del 13%, però l'organisme internacional sí que ha incorporat els resultats murcians, advertint del potencial risc de biaix per sobreestimació. Catalunya, amb un 23,2% d'exempcions, queda en una situació diferent.

De la Rosa ha defensat que tant les dades catalanes com les murcianes s'han tingut en compte en el càlcul de les mitjanes estatals i internacionals, cadascuna amb els seus biaixos. Segons el secretari d'Estat, els errors mostrals no "desvirtuen" la fiabilitat ni la comparabilitat dels resultats globals.

Espanya empitjora  

Més enllà del cas català, els resultats estatals mostren un retrocés respecte a edicions anteriors. Espanya obté 477 punts en ciències, davant dels 485 del 2022 i els 493 del 2015. En lectura, la puntuació cau fins als 451 punts, 23 menys que el 2022 i 45 menys que el 2015. En matemàtiques, l'Estat obté 457 punts, també per sota dels 473 del 2022 i els 486 del 2015.

El retrocés també es reflecteix en l'augment de l'alumnat amb baix rendiment. Respecte al 2015, la proporció d'estudiants que no assoleixen un nivell bàsic ha crescut 11 punts percentuals en matemàtiques, 15 en lectura i sis en ciències. En l'edició de 2025, un 33% de l'alumnat espanyol presenta baix rendiment en matemàtiques, un 32% en lectura i un 24% en ciències.

Pel que fa a les diferències de gènere, les dades estatals mostren que el rendiment en ciències disminueix tant entre noies com entre nois, però amb una caiguda més pronunciada entre els nois. En lectura, les noies obtenen millors resultats que els nois en totes les comunitats autònomes, mentre que en matemàtiques els nois mantenen un avantatge, tot i que la distància és més moderada.

L'informe PISA 2025 també incorpora per primera vegada informació sobre l'ús de la intel·ligència artificial amb finalitats educatives. A Espanya, l'ús d'aquestes eines se situa per sobre de la mitjana de l'OCDE i de la Unió Europea, segons les dades presentades pel Ministeri.

Els estudiants espanyols declaren dedicar 1,4 hores diàries a l'ús de dispositius digitals als centres educatius per a activitats d'aprenentatge, davant les 1,7 hores de mitjana de l'OCDE. En canvi, dediquen 0,7 hores diàries a activitats d'oci amb aquests dispositius dins dels centres. Un 29% dels alumnes afirma que els seus companys es distreuen amb dispositius digitals durant les classes de ciències. A Catalunya, aquest percentatge és del 22,4% entre les noies i del 23,9% entre els nois.

Canvis dels hàbits socials de lectura

Equitat.org apunta als resultats en comprensió lectora com "el principal senyal d'alarma". Segons Elena Sintes, "la caiguda de la lectura no sembla explicar-se principalment perquè els adolescents no sàpiguen llegir, sinó per una pèrdua de la capacitat i la disposició per llegir de manera sostinguda, atenta i exigent". L'experta assenyala els canvis dels hàbits socials de lectura cap a formes "més breus i fragmentades, amb menys temps d'instrucció acumulat i amb un debilitament del compromís amb l'aprenentatge".

L'entitat reclama "reconstruir les condicions que fan possible la lectura profunda: temps protegit per treballar textos llargs i complexos en totes les matèries, assistència regular, menys interrupcions i distraccions, i aules on l’alumnat pugui sostenir l’esforç cognitiu".