Un estudi vincula els ofegaments infantils a les desigualtats socials

En ple període estival els ofegaments augmenten. Ara l'Institut de Medicina Legal (IMLCFC) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha realitzat el primer estudi específic sobre aquesta problemàtica elaborat a partir de fonts medicoforenses al país. Una de les conclusions que resolen és que la desigualtat social seria un factor que augmenta la predicció dels ofegaments. 

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica posa de manifest que els ofegaments infantils "continuen sent un problema de salut pública rellevant" malgrat la seva "baixa incidència relativa", i recorda que es tracta d’una causa de mortalitat que "es pot prevenir".

Els investigadors s'ha basat en els registres d’autòpsies de l’Institut de Medicina Legal per analitzar les característiques dels ofegaments mortals dels menors de 18 anys registrats a Catalunya entre els anys 2019 i 2023.

Durant el període estudiat es van produïr 39 morts per ofegament en menors, una mitjana de gairebé vuit casos anuals. Els mesos d’estiu continua concentrant el gruix dels casos.

Un patró clar per edat, sexe i origen

La majoria de les víctimes eren nens (74,4%) i tenien una edat mitjana de 6,5 anys. El 56,4% dels menors morts tenia nacionalitat estrangera. Els investigadors conclouen que que l'elevada proporció de menors de nacionalitat no espanyola "reflecteix desigualtats socioculturals i de gènere" en l'accés a entorns aquàtics més segurs. També per a "l'adquisició d'habilitats per a desembolicar-se en el medi aquàtic".

Els investigadors insisteixen que aquesta dada no s'ha d'interpretar en termes d'origen o de nacionalitat, sinó com un possible reflex social, econòmic, educatiu i d'accés als recursos de prevenció. Els autors apunten que alguns infants i adolescents poden trobar barreres per accedir a programes d'aprenentatge de la natació o a activitats aquàtiques educatives, ja sigui per factors econòmics, culturals o perquè van arribar a Catalunya en una edat en què aquestes oportunitats ja són menys accessibles. Aquesta manca d'accés equitatiu, sostenen, és un dels elements que ajuda a explicar la sobrerepresentació de menors estrangers entre les víctimes mortals.

El director de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, Eneko Barbería, reivindica el paper de la medicina forense com una eina que va més enllà de la investigació judicial de cada mort: les dades acumulades al llarg dels anys permeten identificar patrons de risc que d'altra manera passarien desapercebuts i que poden orientar decisions de salut pública.

Els ofegaments en piscines i aigües naturals

L'anàlisi també mostra diferències en els escenaris on es produeixen els ofegaments. Entre els menors de nacionalitat espanyola, els casos es concentren sobretot a piscines. Entre els menors d'altres nacionalitats, en canvi, són més freqüents els ofegaments a platges, rius o altres aigües naturals, entorns que, segons l'estudi, requereixen més coneixement del medi aquàtic, més supervisió i habilitats específiques de seguretat que no sempre s'adquireixen de la mateixa manera.

Prevenció amb perspectiva d’equitat

Els autors defensen que la prevenció dels ofegaments ha de combinar mesures ja contrastades, com ara la supervisió constant dels infants, l’ensenyament de la natació, la millora de la seguretat de les piscines i la sensibilització de les famílies.

A més, subratllen la necessitat de reforçar iniciatives que garanteixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a activitats aquàtiques segures i a programes d’aprenentatge de la natació, especialment entre els col·lectius que poden trobar més obstacles per participar-hi.

En aquest sentit, els professionals sanitaris, educatius i comunitaris podrien exercir un paper rellevant promovent hàbits segurs i identificant situacions de vulnerabilitat que requereixen un suport específic.

Coordinació entre administracions

Els autors conclouen que per reduir els ofegaments infantils es requereix d'una millora de l’actuació coordinada entre administracions, sistema sanitari, centres educatius i entitats comunitàries, amb una mirada que incorpori la prevenció, la seguretat i l’equitat social com a elements centrals.