Els estudis científics que desmunten el mite que privatitzar la sanitat millora la seva eficiència

"La privatització sanitària no millora els resultats assistencials i fins i tot es pot associar a un augment de la mortalitat evitable". És una de les principals conclusions del dotzè informe sobre la privatització sanitària de les comunitats autònomes, elaborat per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). Per sostenir la seva tesi, posen sobre la taula diferents estudis internacionals.

Un d'ells, publicat a The Lancet Public Health el 2022, va relacionar un major grau d'externalització de serveis sanitaris a empreses privades amb ànim de lucre amb un increment de la mortalitat tractable a Anglaterra. Una altra revisió publicada a la mateixa revista el 2024 va concloure que l'evidència disponible no permet afirmar que la privatització millori la qualitat assistencial i va trobar que, en diferents contextos, una major participació privada s'associava a pitjors resultats de salut.

La FADSP cita una investigació sobre l'externalització dels serveis de neteja en 126 hospitals del Servei Nacional de Salut del Regne Unit (NHS) entre 2010 i 2014. L'anàlisi va trobar que els centres que externalitzaven aquesta activitat registraven una major incidència de bacterièmies —presència de bacteris en sang— per MRSA (una soca de Staphylococcus aureus resistent a diversos antibiòtics), menys treballadors de neteja per llit i pitjors valoracions tant de pacients sobre la neteja d'habitacions i banys com del personal sobre la disponibilitat de materials per al rentat de mans. L'externalització, això sí, s'associava a menors costos econòmics per llit. En concret, els hospitals externalitzats presentaven 0,35 casos addicionals de bacterièmia per MRSA per cada 100.000 dies de llit.

Existeix una major eficiència com més gran era la participació pública en el finançament, segons una anàlisi comparativa dels països de l'OCDE

L'informe de la FADSP incorpora investigacions que apunten a la relació entre major inversió sanitària i millors resultats en salut. Un estudi realitzat a 14 països occidentals entre 1996 i 2006 va trobar relació entre l'augment de la despesa sanitària i una reducció de la mortalitat evitable, fins i tot després de tenir en compte factors demogràfics i socioeconòmics. Aquest treball, però, no compara models de gestió pública i privada, de manera que no permet atribuir directament a la privatització un increment de la mortalitat.

En una línia similar, un estudi longitudinal sobre 19 regions italianes va concloure que una major despesa pública en la provisió sanitària s'associava amb una reducció de la mortalitat evitable, mentre que la despesa privada no mostrava un efecte significatiu. A més, una major proporció de la despesa privada apareixia vinculada a taxes més elevades de mortalitat evitable. L'organització fa referència també a una anàlisi comparativa dels països de l'OCDE, publicat l'any passat, que no va trobar evidències que el pas de sistemes sanitaris d'administració pública a models dominats pel sector privat millori l'eficiència. Per contra, els seus resultats apuntaven a una major eficiència com més gran era la participació pública en el finançament.

El "cercle viciós" de la sanitat privatitzada

"En la sanitat pública espanyola, el problema més important és la privatització", va assenyalar dimarts passat 6 d'octubre en roda de premsa José Manuel Aranda, coordinador de l'informe de la FADSP, membre de la seva comissió tècnica i president de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Balears (ADSPM). Segons el seu parer, Espanya manté "un sistema sanitari fantàstic que ho segueix sent", però l'expansió del sector privat "està posant en risc el sistema". "La privatització no augmenta la qualitat, augmenta les taxes de mortalitat. És una qüestió de salut pública. Ja no és una decisió tècnica, com deia Isabel Díaz Ayuso", va deixar caure. "Aquest model costa vides. Privatitzar mata", va incidir.

Luisa Lores, portaveu de l'AGDSP: "La privatització no és necessària ni beneficiosa per al sistema sanitari, el colonitza"

En la mateixa línia, Luisa Lores, portaveu de l'Associació Gallega per a la Defensa de la Sanitat Pública (AGDSP), va sostenir que la privatització "no és necessària" ni beneficiosa per al sistema, sinó que "el colonitza". Lores va qüestionar l'argument que la gestió privada millora la sanitat i va denunciar que aquest model s'alimenta del deteriorament de la pública i de les llistes d'espera. Segons la portaveu, la derivació de pacients cap a centres privats afavoreix la "doble col·laboració publicoprivada" i pot portar a concentrar determinades proves i activitat assistencial en el sector privat. Sota la seva mirada, aquest procés "genera desigualtat", ja que els que tenen recursos poden recórrer a la privada mentre la resta queda sotmès a les demores del sistema públic.

Lores va deixar anar també que aquest model pot desembocar en un "cercle viciós" de llistes d'espera, més càrrega de malaltia, medicalització i augment de la despesa sanitària sense resoldre els principals problemes de salut de la població. La portaveu va estendre aquesta crítica a la digitalització i a la introducció de la intel·ligència artificial en el sistema sanitari, en alertar de la creixent presència d'empreses privades i fons d'inversió en aquestes tecnologies."Existeix el risc que els algoritmes acabin orientant l'activitat dels professionals alineats amb els beneficis empresarials", va assegurar.