Els catalans fan gairebé mig milió d'hores extres que no cobren a la setmana, segons CCOO 

Cada setmana, a Catalunya es treballen prop de 486.000 hores extraordinàries que no es paguen ni es compensen amb descans. És l'equivalen a desenes de milers de jornades laborals que les empreses reben sense cost i que els treballadors assumeixen sense cobrar. Lluny de ser una pràctica excepcional, les hores extres no remunerades continuen formant part del funcionament habitual del mercat laboral català, malgrat que la legislació obliga a registrar la jornada i a compensar qualsevol temps de treball que excedeixi l'horari pactat. Les dades, recollides per CCOO a partir de l'Enquesta de Població Activa (EPA), evidencien que una part important del temps de treball queda fora de qualsevol remuneració.

Les 486.000 hores extraordinàries no remunerades que es fan setmanalment representen aproximadament la meitat de totes les hores extres que es realitzen a Catalunya i permet als empresaris catalans estalviar-se 11,6 milions en salaris i cotitzacions cada setmana. Pel sindicat, aquesta realitat és “una transferència silenciosa de recursos des dels treballadors cap a les empreses”, que obtenen més producció sense incrementar els costos salarials.

Segons l'informe de CCOO, les hores extraordinàries no es reparteixen de la mateixa manera a tota la població, ja que es concentren especialment en el sector dels serveis, com també en les dones i les persones joves. Les diferències entre sexes són especialment alarmants, ja que s’ha incrementat en un 102,6% el nombre de dones que allarguen la seva jornada laboral sense remunerar respecte del 2019, mentre que l’increment en els homes ha estat del 13,2%.

L’informe de CCOO també revela que Catalunya és el segon territori, per darrere de la Comunitat de Madrid, on els seus treballadors acumulen més hores extra sense remunerar cada setmana. Per darrere la segueixen el País Valencià, Andalusia i el País Basc. A tot l'Estat, són 2,5 milions d'hores extraordinàries cada setmana.

Hores que no cotitzen

Aquesta situació també té una lectura en termes d'ocupació. Si totes aquestes hores es convertissin en llocs de treball a jornada completa, es podrien crear milers de nous contractes, segons CCOO. En lloc de repartir la càrrega de feina entre més persones, moltes empreses opten per allargar les jornades dels empleats que ja tenen contractats, sovint sense retribuir aquest temps addicional.  

Les hores extres no remunerades tenen una altra derivada, a banda del salari que deixen de percebre els treballadors, ja que aquestes hores no cotitzen a la Seguretat Social. Això significa menys ingressos per al sistema públic, però també una pèrdua de drets per als mateixos treballadors, ja que les cotitzacions determinen prestacions com l'atur, les incapacitats o la pensió de jubilació.

Segons CCOO, el fenomen s'ha cronificat malgrat que des del 2019 és obligatori registrar la jornada laboral. Aquesta reforma havia de servir per reduir els excessos d'hores extraordinàries i evitar que quedessin ocultes. El sindicat considera que els mecanismes de control són insuficients i reclama reforçar les inspeccions laborals perquè el registre horari deixi de ser un simple tràmit administratiu i es converteixi en una eina efectiva per garantir els drets laborals.

Problema estructural

En molts centres de treball, les hores extres no responen tant a situacions puntuals de producció com a una forma estructural d'organitzar el treball. Jornades que s'allarguen per acabar informes, respondre correus electrònics fora d'horari, cobrir baixes no substituïdes o assumir plantilles insuficients formen part de la rutina de milers de treballadors. Sovint aquestes hores ni tan sols es perceben com a extraordinàries perquè han acabat integrant-se en la cultura laboral de moltes empreses.

El sindicat també alerta dels efectes sobre la salut. L'acumulació d'hores de treball incrementa el risc de fatiga, estrès i problemes de salut mental, alhora que dificulta la conciliació familiar i personal. 

Mentre la dreta i la patronal parlen "d'absentisme laboral", amb la intenció de qüestionar les baixes mèdiques i contrarestar debats com la reducció de jornada impulsada per sindicats i sectors progressistes, informes com el de CCOO posen sobre la taula la realitat que viuen molts treballadors  catalans: centenars de milers d'hores extraordinàries que fan sense cobrar. El sindicat sosté que aquest temps de feina gratuït no només suposa una pèrdua salarial per als empleats, sinó també un frau en cotitzacions i una evidència que el debat sobre la productivitat no pot desvincular-se del compliment dels drets laborals.