Educació no sap encara les causes de l'error en les proves PISA i ajorna la possible depuració de responsabilitats
Niubó assumeix la "gravetat de la incidència" i informa que hi ha oberta una investigació interna
Catalunya haurà d’esperar fins a l'edició del 2029 per tenir resultats vàilds de l'informe PISA. La polèmica ha afegit més pressió al Departament d’Educació, amb un cicle de vagues educatives que continuarà al setembre
Barcelona-
La polèmica pel fiasco de les proves PISA a Catalunya suma un problema més als acumulats a la taula del Departament d’Educació, després d’un final de curs ple de vagues. Unes mobilitzacions que es reprendran al setembre per reclamar millores laborals i també més recursos per a l'escola inclusiva. Un tema on el més calent és a l'aigüera després que les bases dels sindicats rebutgessin la darrera proposta d'Educació i on també les famílies demanen el seu lloc a la taula de negociació.
En aquest marc, la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha comparegut aquest dilluns a una comissió del Parlament per donar explicacions sobre l'error de les proves PISA 2025, però d'explicacions noves n'ha donat poques. L'error ha causat que els resultats de les proves a Catalunya no siguin vàlids per comparar-los amb els d'altres territoris, ni amb els propis de Catalunya d'anys anteriors. Niubó ha assegurat que té obert un "procediment intern" del qual encara no hi ha conclusions i per tant, no es poden donar noves informacions.
"No compareixo per donar conclusions, que no en tenim, sinó per donar resposta a la solicitud de compareixença, per explicar els fets que coneixem i les mesures que hem dut a terme", relatava la consellera durant la seva intervenció. Més endavant, assumia no defugir una "evidència incòmoda", com és "que el Departament ha de comparèixer per donar explicacions d’un error en un procés rellevant". Aquesta és la segona compareixença que es produeix durant l'estiu per un error del Departament, ja que l'any passat ho va haver de fer per un en l’adjudicació de les places d’estiu, que van desencadenar el cessament d'un alt càrrec.
En aquest cas, però, Educació s'esperarà a que la investigació interna conclogui per "informar de les causes, de la cadena de decisió i de les responsabilitats" que toquin assumir. "Assumim la gravetat de la incidència", ha assegurat la consellera, que també s'ha compromès a que actuarà "amb fermesa", quan conegui els resultats.
a hipòtesi amb la que treballa és que les proves de final d'etapa de 4t d'ESO, que van coincidir per dates amb les proves PISA, haurien generat "confusió" en els criters a aplicar.
L'error principal en les proves PISA prové de que es va eximir de fer la prova a un nombre massa elevat d'alumnes, de manera que la mostra no era prou representativa. La consellera ha informat que l'indici és que el percentatge d'exempció d'alumnes és similar en ambdues proves, i l'error podria haver estat assimilar el mateix percentatge d'exempció d'alumnes en ambdues proves.
"No es disposava d’un protocol prou clar que definís resposabilitats, els controls i els llindars d’alerta de les exempcions", ha informat la consellera. Una feina que ara s'ha compromès que farà una nova Comissió de coordinació de proves i estudis d'avaluació.
La consellera també ha recordat que el sistema es trobava en ple procés de transició del Consell Superior d'Avaluació cap a la nova Agència d'Avaluació i Prospectiva, però que "això no eximeix a l’administració de garantir la continuitat efectiva dels controls".
Catalunya, sense un informe PISA vàlid fins 2029
El passat divendres, 24 de juliol, el Govern de la Generalitat informava d’una "incidència tècnica" durant la realització de les proves PISA 2025, per mitjà de la secretària general de Currículum del Departament d'Educació, Sònia Fernández.
L’error ha provocat que els resultats a Catalunya d’aquesta edició del PISA no siguin vàlids per determinar el nivell educatiu del país, ni que tampoc es puguin comparar amb altres territoris o amb altres anys de la mateixa sèrie catalana. En altres paraules, Catalunya haurà d’esperar fins a l'edició del 2029 per saber quin és el nivell educatiu del seu alumnat. Els darrer informe vàlid és el de 2022, on Catalunya va registrar els pitjors resulats de la sèrie històrica.
Sindicats, comunitat educativa i oposició han clamat al cel davant la nova polèmica al Departament d’Educació i Formació Professional, que encapçala Esther Niubó. Un enrenou que ha obligat a Salvador Illa -de viatge oficial al Vietnam- a sortir a donar suport a la consellera, que ja havia rebut peticions de dimissió per part de l’oposició, i que ha forçat aquest dilluns la seva compareixença. "No es tracta de penjar la llufa a ningú" per l'error, sinó d'aclarir els fets per "evitar que torni a passar", ha assegurat el president de la Generalitat.
Què en diu l'oposició?
Junts i PP han demanat a Educació que s’assumeixin responsabilitats polítiques, unes peticions que tensen encara més al Departament i se sumen a la petició de dimissió de Niubó que ja havien fet aquests partits i també la CUP per la infiltració dels policies a les assemblees educatives. El Parlament va aprovar a finals de maig una moció que en demanava el seu cessament si no trobava una solució imminent al conflicte educatiu. El matí d'aquest dilluns, el portaveu de Junts al Parlament, Josep Rius, ha disparat contundentment cap a Niubó, afirmant que "és una consellera cremada i desbordada".
Els socis parlamentaris encara no s'havien pronunciat fins aquest mateix dilluns. Ara els Comuns demanen un "canvi de rumb" al Govern d'Illa. El portaveu i candidat a l'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha destacat que, totes aquestes polèmiques, donen la impressió "que el Govern no se n'està sortint" en matèria educativa i que, "cal un canvi de política".
Un error que "compromet la credibilitat" de la institució
La crítica ha estat transversal també entre sindicats i comunitat educativa. No només per la conseqüència de l’error, que l’Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya (AXIA) considera que és "devastadora" i que "compromet la credibilitat de la institució". També pel moment en què s’ha produït, ja en vacances escolars, amb el dubte de si la incidència es podria haver conegut al març, quan el Ministeri d'Educació va comunicar al Departament d’Educació un indici de problema.
El secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, va advertir, en declaracions a RAC1 que, tot i que tenien indicis al març, la confirmació no va arribar fins més tard. Educació va obrir un registre intern per comprovar-ho, i la confirmació definitiva no va arribar fins fa "relativament poques setmanes", assegura Giménez.
La USTEC qüestiona el pes que es dona a les PISA
El sindicat USTEC acusa al Govern d'haver "ocultat durant mesos una incidència que ja coneixia" i de no haver estat capaç de "garantir una aplicació rigorosa de la prova".
A més, el sindicat també qüestiona que el Govern hagi convertit les PISA i les recomanacions de l’OCDE "en referents centrals de la seva política educativa". USTEC recorda que "fa anys" que qüestionen un projecte que "orienta les polítiques segons criteris econòmics, de competitivitat i rendiment", mentre que consideren que "la qualitat educativa també és inclusió, equitat, pensament crític, llengua, cultura, convivència i desenvolupament integral de l’alumnat", precísament unes de les qüestions que es reivindiquen a les vagues educatives.
La USTEC recorda que l'executiu va pagar 1,5 milions a l'OCDE perquè diagnostiqués i orientés l'educació catalana, i que el 6 de juliol va organitzar una "gran posada en escena per presentar-ne les recomanacions, tot i que ja sabia que la mostra catalana de PISA era defectuosa i que els resultats no serien comparables". El sindicat es pregunta, "com és possible que l'OCDE hagi analitzat durant mesos el sistema educatiu català sense detectar -o sense explicar- una anomalia d'aquesta magnitud en la seva pròpia prova".
L’error en les proves PISA 2025
L'origen de l’error està a la mostra de les proves fetes entre el 31 de març i el 16 de maig del 2025. Aquestes van permetre deixar exempts de fer la prova a un 23,2% dels alumnes, molt per sobre del màxim del 5% recomanat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE). Aquestes exempcions s’han donat històricament a altres països per diversos motius, però en tota la sèrie històrica, el país que havia tingut més exclosos –Dinamarca–, només havia arribat a l’11%, segons ha descobert el Diari Ara.
En xifres totals, 591 alumnes van quedar exempts dels 2.545 que havien de fer la prova. D'aquests, 6 per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional; i 92 per domini insuficient de la llengua. Fonts del Ministeri d’Educació i de la Conselleria han indicat que no es va fer una validació prèvia de les exempcions que s'havien aplicat, que va fer que la taxa arribés al 23,2% de mitjana i no es complís la recomanació de l'OCDE. Educació ha obert diligències per esclarir per què va passar això.
Una "confusió" amb l’examen de 4t d’ESO
Des del Departament s'ha apuntat a dos factors que podrien explicar l'error. D'una banda, les proves PISA van coincidir en el temps amb les de final d'etapa de 4t d'ESO, fetes el 10 i 11 d'abril, que tenen criteris d'exempció diferents: mentre que a les de final d'etapa queden exclosos automàticament tots els alumnes amb necessitats educatives especials, a les proves de l'OCDE cal fer una valoració individual, i tenir aquestes necessitats no implica l'exempció automàtica.
Comissió de coordinació de proves
Per evitar que es torni a repetir, el Govern ha creat una Comissió de coordinació de proves i estudis d'avaluació per tal de fer una supervisió exhaustiva de les mostres de les proves d'avaluació a tot Catalunya abans d'aplicar-les.
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar aquest divendres la creació d'aquesta comissió, que serà un òrgan col·legiat de caràcter tècnic, integrat al Departament i adscrit a la Secretaria de Millora Educativa.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.