El desnonament de Maricarmen desencadena una onada de protestes i eleva la pressió sobre el Govern espanyol: "Ha de ser un punt d'inflexió"

El desnonament de Maricarmen ha impulsat la lluita per l'habitatge amb una onada de protestes a diverses ciutats del país. La resposta social ja era evident abans del llançament, però l'esclat es va produir després de les agòniques set hores en què els antiavalots van intervenir per desallotjar-la per la força.

En la roda de premsa posterior a la sortida de Maricarmen en ambulància cap a l'hospital Gregorio Marañón, el Sindicat d’Inquilines va anunciar una concentració a la tarda davant de l'"àtic d'Ayuso". Ayuso governa per als fons i, mentrestant, riu de nosaltres, riu a la nostra cara comprant-se amb els nostres diners un àtic. Però l'àtic d'Ayuso és per a Maricarmen. Els diners públics són per a totes", va declarar Alicia del Río, portaveu del col·lectiu. Van acudir més de 10.000 persones a una manifestació tensa, en què els antiavalots van disparar pilotes de goma i es va produir una detenció.

A aquesta jornada li han seguit actes de solidaritat en fins a 13 ciutats d'Espanya. A Barcelona, el Sindicat de Llogateres i altres entitats van convocar una concentració davant de la Delegació del Govern a Catalunya al crit de "Maricarmen no està sola". La portaveu del Sindicat, Carme Arcarazo, va recordar en declaracions a la premsa que el cas de Sindicat se suma al de dues dones vulnerables desnonades recentment a Catalunya. En conversa amb Público, insistia en la importància que aquest desnonament "marqui un punt d'inflexió".

Es van poder veure actes similars en ciutats com Valladolid, Alacant i Oviedo. En aquesta última, unes dues-centes persones es van concentrar, també enfront de la Delegació del Govern, en solidaritat amb la desnonada. A l'arxipèlag canari, unes 70 organitzacions socials s'han mobilitzat aquest divendres per exigir un pla d'emergència habitacional que posi fi als llançaments. Finalment, va aconseguir paralitzar-se el d'una dona de 54 anys amb càncer terminal a Granadilla de Abona.

Aquest dissabte s'ha organitzat una altra manifestació a les 18:30 hores a la Puerta del Sol. Des del Sindicat de Llogateres de Madrid han insistit que "l'especulació rendista ha demostrat no tenir pietat amb ningú", de manera que tornaran a sortir al carrer en una marxa que culminarà davant del Congrés dels Diputats. L'objectiu d'aquesta convocatòria és exigir al Govern espanyol l'aprovació urgent del "Decret Maricarmen", forma en la qual han volgut nomenar al decret d'habitatge que el ministeri d’Habitatge pretenia aprovar al juliol i que ha romàs aquests mesos en un calaix per falta de suports.

El col·lectiu exigeix que el decret inclogui l'obligació per als arrendadors d'acreditar una causa de pes per no renovar un contracte de lloguer i, de no ser així, que sigui obligatori indemnitzar l'arrendatari. A més d'aquesta mesura, plantegen una sèrie de propostes contra els desnonaments, com regular el lloguer de temporada i d'habitacions, aprovar pròrrogues "efectives" dels contractes de lloguer vigents o congelar les rendes al 0% en les actualitzacions anuals.

El suport a Maricarmen ha vingut des de totes les esferes. En les últimes hores desenes de figures públiques han ofert costejar lloguers, cedir-li habitatges o realitzar donacions. Des d'aquesta primera escriptora anònima que va fer una oferta in extremis a Urbagestión o James Rhodes, que ha confessat haver tractat d'intercedir de la mateixa forma.

Després de la pressió social, divendres Urbagestion va emetre un comunicat, al qual ha tingut accés Público, en el qual expressa la seva voluntat de coordinar amb l'Ajuntament "una solució que permeti a la senyora Maricarmen Abascal tornar a l'habitatge amb una alternativa habitacional estable i assequible". El text també fa referència a l'oferta del pianista. La companyia assegura que quan van arribar els correus amb la proposta ja s'havia executat el desallotjament. Des del Sindicat d’Inquilines asseguren que no han rebut "cap proposta formal".

Creix la pressió sobre el Govern espanyol

La commoció que ha generat aquest desnonament ha mobilitzat milers de persones, però també ha servit per intensificar la pressió sobre el Govern espanyol per tal de desbloquejar el decret d'habitatge que havia d'haver-se aprovat al juliol. El Ministeri d'Habitatge reconeix que està treballant perquè pugui debatre aquest mateix dimarts, al Consell de Ministres.

Sumar ha intensificat la pressió sobre el Govern. El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha advertit aquest divendres que el decret s'ha d'aprovar aquest dimarts. Bustinduy culpa les dretes de tombar lleis que podrien haver defensat Maricarmen, com la moratòria antidesnonaments. Ja dijous, el ministre va avisar que aquest cas havia de ser un "punt d'inflexió". Des de Sumar també han plantejat l'expropiació del pis en el qual fins ara vivia Maricarmen.

Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha demanat "altura de mires" als partits polítics per tirar endavant aquesta llei. El ministre ha confirmat, en declaracions als mitjans, que el Govern espanyol manté converses amb tots els grups parlamentaris "que desitgen arribar a un acord, no només amb Junts".

Des de Podem, Irene Montero, que va estar present darrere del cordó policial durant el llançament de Maricarmen, ha deixat clar que el Reial Decret només seria "un pegat", ja que no contempla mesures estructurals i ambicioses en matèria d'habitatge. En declaracions a Catalunya Ràdio, l'exministra ha proposat l'expropiació dels immobles en mans de fons d'inversió i que els contractes de lloguer siguin indefinits.

Míriam Nogueras, la portaveu de Junts al Congrés, ha demanat que es busqui el "mínim comú denominador" entre les agrupacions polítiques per desbloquejar la norma al més aviat possible. Segons ha afirmat en una entrevista a TV3, el Partit Socialista els ha traslladat una visió positiva sobre les mesures que la formació ha registrat al Congrés. La formació independentista ha estat la més crítica amb les propostes contra la crisi habitacional plantejades des del Govern de coalició en l'últim any.

Continuen els desnonaments

Mentrestant, segueixen produint-se desnonaments a Espanya. Juntament amb el de Maricarmen, David (52 anys) i el seu fill de 21 es van quedar al carrer aquest mateix dimecres. Un fons d'inversió els va desnonar del pis de Vallecas en el qual portaven vivint més de dues dècades, una promoció d'obra social que pertanyia en el seu moment a la Fundació La Caixa. Com ell, desenes d'afectats per la venda dels pisos d'aquesta fundació fa anys que lluiten per poder quedar-se a casa seva.

Aquest divendres una família amb dos fills de 8 i 19 anys ha passat pel mateix calvari a Vitòria. Portaven 14 anys vivint a la casa que han hagut d'abandonar i mai havien deixat de pagar el lloguer. Algunes desenes de persones, convocades per Auzoan Bizi Etxebizitza Sindikatua i Gasteiz Txiki, van anar fins al carrer per donar-los suport, encara que no van poder frenar l'ordre judicial.

Paquita, que va estar en la vigília del dimarts donant suport a Maricarmen, ha explicat aquests dies als mitjans de comunicació la difícil situació que està travessant. Les històries de les dues dones són molt similars. Paquita té 83 anys i, després de trenta anys vivint al mateix pis de Madrid, un fons d'inversió l'amenaça amb el desnonament. "Aquí han mort el meu marit i la meva mare, i el meu fill viu amb mi. Passat el d'aquesta dona, no sé què serà de mi", deia divendres en una roda de premsa, acompanyada del ministre Bustinduy.

També intenten resistir als seus domicilis 120 famílies d'Erandio, a Vizacaya. Un fons ha comprat els seus blocs i ara aquests inquilins, que fa més de 15 anys que viuen a casa seva, temen que no els tornin a renovar els contractes. Els habitatges es troben en una zona pendent de ser declarada com tensionada.

El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha instat els poders públics a prendre mesures urgents per evitar situacions com aquesta. En un comunicat, ha assegurat que el desallotjament de Mari Carmen confirma que existeixen "deficiències", que haurien d'esmenar-se "al més aviat possible" quant a la protecció de persones vulnerables.

A Espanya es produeixen una mitjana de 44 desnonaments al dia, d'acord amb les dades del primer trimestre de 2026 del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un cada mitja hora. En 2025 es van registrar, segons aquesta mateixa font, 24.540 desnonaments i un 75% d'ells per impagaments del lloguer.