Desigualtat, falta d'oportunitats i repressió: el còctel que ha empès tota una generació a creuar a Ceuta

Les escenes en què milers de marroquins corrien cap al mar per entrar a Ceuta la setmana passada, aprofitant l'oportunitat de la relaxació a la frontera al Tarajal, reflecteix el context social i polític del Marroc a les portes de les eleccions generals, que se celebren el proper 23 de setembre.

"La insistència del Govern -marroquí- a prioritzar els equilibris fiscals sobre els socials ha aprofundit la crisi socioeconòmica que enfronta la joventut marroquina" i ha "contribuït a la propagació i exacerbació de la desocupació, la disminució de les oportunitats d'integració i la consolidació de les desigualtats de classe", va denunciar l'Oficina Nacional de la Joventut del Partit del Progrés i el Socialisme (PPS) en un comunicat el 2 d'agost.

Són les primeres reaccions a aquesta crisi humanitària que arriben des del Marroc. La joventut d'aquest partit polític considera que els successos ocorreguts a la frontera, així com les víctimes mortals i els ferits resultants són "conseqüència del fracàs de les polítiques econòmiques de l'actual govern".

El país veí ha aconseguit diversificar la seva economia, però opera sobre una dualitat estructural. Aquesta bretxa interna condiciona cada decisió política i modela la seva projecció cap a l'exterior. És un Estat capaç d'actuar globalment mentre gestiona reptes interns complexos.

D'aquesta manera, lluny de les grans ciutats turístiques, les regions rurals, la serralada de l'Atles i el sud profund s'enfronten mancances sistemàtiques que generen pressió social constant. En aquestes zones la població té un menor accés a l'educació i a la sanitat. La falta d'escolarització sobretot de les nenes és habitual en la pubertat.

De fet, el monarca alauita va reconèixer un "Marroc a dues velocitats" en el discurs de la Festa del Tron de 2025 i va oferir una recepta amb quatre punts per aconseguir una unificació de desenvolupament social, que més tard va utilitzar el Govern com a solució a les protestes dels joves de la GenZ212 de setembre de l'any passat.

El detonant d'aquestes protestes va ser la mort de vuit dones embarassades en un hospital d'Agadir, una ciutat costanera a gairebé 500 quilòmetres al sud de Rabat, que reflecteix la mala qualitat de l'assistència sanitària.

Però fa anys que es ve demanant una major inversió en sanitat i en educació, mesures contra la corrupció, la desigualtat i la desocupació.

Després de la covid-19, la sequera i la situació econòmica mundial, l'atur es va elevar al 13%, castigant molt a la joventut i a les dones, amb un 35,6% i un 18%, respectivament, d'atur.

Dos grans problemes interns

Precisament, la tragèdia a Ceuta passava el 30 de juliol, mentre se celebrava el XXVII aniversari de la pujada al tron del rey Mohamed VI, que al llarg del seu regnat s'ha comportat com un empresari i un estrateg. Ha sabut posicionar el Marroc en el tauler internacional amb grans aliats com els Estats Units i Israel, convertir el país en el pont entre Àfrica i Europa i desenvolupar les grans ciutats, fins i tot implantar el primer tren d'alta velocitat al continent.

No obstant això, el monarca alauita no ha solucionat dos grans problemes interns: la desigualtat econòmica i social, i el respecte dels drets humans i les llibertats individuals. Aquestes són les assignatures pendents d'un país que organitzarà en tan sols quatre anys el Mundial al costat España i Portugal, i que registra un gran descontentament social.

En aquest sentit, es necessita “l'adopció de polítiques de desenvolupament integrals que situïn la joventut en el centre de les prioritats, els brindin oportunitats laborals reals, educació pública gratuïta i de qualitat, i formació professional, reconstruint així la confiança perduda entre els joves i les institucions estatals”, manté el PPS.

En tot cas, malgrat el 37% d'atur juvenil i de la manca d'oportunitats, darrere de cada persona que se'n vol anar del Marroc hi ha motivacions diferents, no totes són econòmiques. Les persones marroquines que professen religions que no siguin la musulmana i la jueva no són ben tractades; els homosexuals i les dones que avortin poden passar fins a dos anys a la presó; durant el ramadà almenys cal guardar les aparences i la població no pot menjar ni beure al carrer, i les dones menors segueixen sent lliurades pels seus pares i jutges en matrimoni malgrat la renovació en 2004 de la Moudawana, el Codi de Família marroquina.

De fet, el rei encara no ha aconseguit implantar la nova reforma d'aquest document, encarregada al Govern el 2023, que preveu que l'herència no sigui igualitària entre homes i dones. Un debat que segueix a sobre de la taula a Rabat.

Repressió i persecució

Exemple de la repressió que viuen els joves són les últimes protestes de la Generació Z, que han acabat amb centenars de detencions, fins i tot d'activistes que viuen a Europa.

Zineb Kharroubi, una jove de 28 anys que treballa en la indústria cinematogràfica a París, va ser detinguda a l'aeroport de Marràqueix i jutjada per les seves publicacions a les xarxes socials sobre els drets de la joventut i les activitats de la GenZ212.

Precisament, el 31 de juliol va quedar en llibertat provisional el cineasta i músic Mehdi Lyoubi, conegut com a Mehdi Black Wind, resident a Marsella. Acusat de “desacatament a la institució constitucional”, no podrà sortir del país, pel seu suport al moviment des d'Europa.

El periodista Ali Lmrabet, resident a Barcelona, també va ser detingut aquest mes de juliol en aterrar a Tànger quan anava a arreglar uns assumptes familiars, acusat de "difamació, calúmnia o difusió d'informació falsa" i per "atemptar contra les institucions de l'Estat". Després de passar tres dies tancat, el van deixar en llibertat al saber que un comitè internacional s'estava mobilitzant dins i fora del país.

La pressió mediàtica també va aconseguir l'indult real per a la periodista Hajar Raissounni, acusada de "mantenir relacions fora del matrimoni" i d'"avortament il·legal" el 2019. Igualment, a la Festa del Tron de 2024, van quedar en llibertat cinc periodistes crítics amb la corrupció, entre ells Omar Radi, espiat amb el programari israelià Pegasus.

Segueixen complint condemna els defensors de drets humans Betty Lachgar, supervivent d'un càncer, i Mohamed Ziane, el pres més ancià del món.

La GenZ212 tenia un precedent en el moviment rifeny Hirak, desencadenat a Al-Hoceima el 2016, i els líders del qual segueixen a la presó. Així, a l'escassetat d'oportunitats s'uneix l'opressió.

D'aquesta manera, molts dels joves que van arribar a Ceuta aquests dies, fins i tot des de Casablanca o Fes a més de 400 quilòmetres, en busos, trens i camions, portaven mesos organitzats a les xarxes socials per intentar sortir del país fugint de la desigualtat i a la recerca de llibertats.

Anteriorment, en alguna ocasió ho havien intentat però van ser detinguts per les Forces Auxiliars i la Gendarmeria Reial. Aquesta manera d'organitzar-se va començar a partir que el moviment social de protesta GenZ212 fos desarticulat a l'octubre de 2025 amb la duresa policial als carrers i amb condemnes de fins a 15 de presó, només un mes després de l'inici.