El costat més cruel de les cures a domicili: sous de misèria i humiliacions en un servei privatitzat

Mercedes —nom fictici per protegir el seu anonimat per por de represàlies— treballa com a auxiliar del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) de l'Ajuntament de Madrid. Cuida per vocació, però es nega que aquesta entrega li surti tan cara. Amb el servei en mans privades, denuncia una "selva d'improvisació sense criteri". "A les empreses no els importen les cures, només el que demani el client, encara que això suposi una mala praxi", confessa a l'altre costat del telèfon. Una dinàmica que, adverteix, pot posar en risc els més vulnerables: “Ens obliguen a posar dobles bolquers a persones amb dificultats motores, una pràctica que pot agreujar els problemes d'higiene i afavorir les úlceres per pressió”.

La desatenció també es reflecteix en la falta de seguiment. Mercedes assegura que les treballadores socials no visiten els domicilis amb la freqüència necessària i que els programes individuals d'atenció (PIA) no s'actualitzen ni es revisen. "M'ha arribat a trucar una persona amb càncer per dir-me que portava tres anys sense rebre una visita, quan hauria de ser anual", explica. A això se suma el "ball constant" d'auxiliars, que "dificulta els vincles i compromet la intimitat" dels usuaris. "No mantenen a treballadores fixes en els domicilis", recrimina.

La precarietat també els passa factura. Mercedes cobra 900 euros al mes, inclòs un complement per antiguitat. Denuncia que les empreses ignoren el temps real que requereix cada atenció: "No es miren les hores que hi dediquem". A més, l'auxiliar assegura que reben "coaccions" per realitzar "neteges a fons", tasques que excedeixen les seves funcions. "Manipulen el servei perquè siguem empleades domèstiques. Tenim un servei domèstic encobert a la carta”. La seva tasca, recalca la dona, consisteix a atendre les necessitats bàsiques i cuidar, no a netejar les cases de dalt a baix.

Treballadora del SAD: "Em van dir puta vaga i em van humiliar per no pujar a una escala per netejar les rajoles d'una casa"

Mercedes va patir aquesta pressió en primera persona quan una usuària li va demanar que pugés a una escala per netejar rajoles. La treballadora té una discapacitat visual i acabava d'incorporar-se després d'una baixa per blefaritis, una inflamació crònica de la vora de les parpelles. Ella s'hi va negar per por de caure i perquè no era la seva comesa, però, segons explica, la usuària la va insultar i la va humiliar: li va dir "puta vaga" i li va dir que es posés ulleres si no hi veia. Finalment, Mercedes va acabar cedint per temor a una sanció per part de l'empresa.

Els horaris tampoc donen treva a les auxiliars. Denuncien que les plantilles poden canviar fins a tres vegades en un mateix dia, "malgrat que el conveni exigeix avisar amb 24 hores d'antelació". Els canvis les obliguen a travessar el districte de punta a punta i trastoquen la seva jornada. També critiquen els retards. "Sortim sempre més tard", corrobora. Mercedes assegura haver presentat nombrosos escrits de disconformitat, als quals ha tingut accés aquest diari, per denunciar les irregularitats.

El següent pas de les auxiliars del SAD és portar el conflicte a una vaga estatal a finals d'aquest any si les seves reivindicacions segueixen sense resposta

D'acord amb les últimes dades de Imserso, corresponents al 31 d'agost d'aquest any, el SAD sosté 405.267 persones amb la prestació reconeguda. Darrere d'aquesta xarxa de cures hi ha entre 100.000 i 130.000 treballadores el 97,4% dones. La mobilització de les auxiliars s'ha teixit des de baix i ha trobat a Facebook, Instagram, TikTok i els grups de WhatsApp els seus principals altaveus. Treballadores sindicalitzades i no sindicalitzades impulsen accions en les seves comunitats autònomes, amb el suport del Comitè de Vaga Estatal SAD, que serveix de punt de trobada i anima a les companyes a sortir al carrer. Les decisions sobre on, quan i com protestar les pren cada grup de forma autònoma. La xarxa ja s'ha traduït en concentracions al maig, noves convocatòries al juliol i manifestacions al setembre en diferents ciutats d'Espanya. El següent pas és elevar el pols i portar el conflicte a una vaga estatal a finals d'any si les seves reivindicacions segueixen sense resposta.

Les treballadores es concentraran aquest dissabte a tres punts del país: al Mercado de Nuestra Señora de África, a les Canàries, a les 11.00 hores; a la Puerta del Sol de Madrid, a les 12.00; i a la plaça de Santo Domingo de Múrcia, també a les 11.00 hores. "Si aconseguim que això arribi on ha d'arribar i que es posi el focus en la precarietat, els sindicats hauran d'entrar a negociar. Però volem que quedi clar que les protagonistes som nosaltres", sentencien.

Recuperar el públic per dignificar les cures

Les auxiliars, coordinades a través de la plataforma Huelga Estatal SAD, tenen clar que no volen seguir sostenint el sistema de cures en aquestes condicions. Enisa Suárez, portaveu del grup, desgrana a Público les seves exigències, amb una reivindicació de fons: recuperar la gestió pública directa d'un servei avui majoritàriament en mans privades. Les treballadores reclamen salaris dignes, acabar amb la parcialitat involuntària —que afecta el 63,1% de la plantilla— i posar límit a nòmines que, en molts casos, amb prou feines arriben als 500 o 600 euros. També exigeixen cobrar els desplaçaments reals, desterrar la "borsa d'hores" i establir un marc estatal que unifiqui funcions i salaris, reforci les inspeccions i garanteixi formació gratuïta dins de la jornada.

Enisa Suárez, portaveu del grup de treballadores: "Som la xarxa principal que sosté la llei de dependència"

Les treballadores del SAD demanen també reconèixer com a professionals les malalties físiques i psicològiques derivades del treball, millorar les baixes, avançar la jubilació i dotar cada domicili d'ajudes tècniques, com grues i llits adaptats. Sense els equips adequats, denuncien, moltes han de mobilitzar persones dependents a pols, amb el risc de lesionar-se. El seu llistat inclou a més protocols contra l'assetjament i la violència, límits clars per evitar que les cures es converteixin en servei de neteja domèstica i reconeixement de la seva qualificació. També volen veu en les normes que regulen la seva feina: "Som la xarxa principal que sosté la llei de dependència", recorda Suárez.

El Congrés va moure fitxa i PP i Vox hi van votar en contra

Part de les seves demandes ja van trobar ressò al Congrés, encara que el salt del paper a la realitat segueix pendent. El 26 de maig, la Congrés dels Diputats va donar llum verda a una proposició no de llei (PNL) de 17 punts per millorar el SAD, impulsada per ERC i inspirada, en part, en les propostes de les mateixes treballadores. El PP i Vox hi han votat en contra. Però el suport parlamentari no es tradueix automàticament en drets garantits: una PNL insta el Govern a actuar, però no té rang de llei ni obliga per si mateixa a aplicar les mesures. Les auxiliars tampoc volen que l'augment dels fons per a la dependència es quedi en sac foradat. Després de l'aprovació del Reial Decret-llei 17/2026, van reclamar que cada euro públic vagi acompanyat de garanties concretes: salaris i funcions comunes a tot l'Estat, transparència en les adjudicacions i inspeccions que no es quedin en paper mullat.

"La llei de dependència ens deixa fora"

En aquest sentit, les auxiliars també es mostren escèptiques davant la reforma de la llei de dependència. "Ens deixa bastant fora", denuncien a aquest mitjà. Qüestionen la "falta d'auditories i mecanismes de control" que permetin comprovar on van a parar els 6.200 milions d'euros injectats de cara a l'any que ve. El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, dirigit per Pablo Bustinduy, explica a Público que l’augment del finançament "ha de servir perquè els agents socials i les comunitats autònomes millorin les condicions laborals de les treballadores".

El departament assegura que dóna suport a les seves reivindicacions i mobilitzacions i confia que el nou conveni estatal de la dependència, que negocien sindicats i patronal, permeti reconèixer les seves demandes. El Ministeri sosté que està fent tot el que està a la seva mà: "Impulsar la negociació entre els agents socials, augmentar el finançament i incorporar a la llei un mecanisme de seguiment per vigilar la qualitat de l'ocupació en el sector".