Comença a l'Audiència Nacional el judici del cas Efial, amb tres exalcaldes acusats i un frau de prop de 9 milions

Més de deu anys després de l'operació Térmyca de la Guàrdia Civil, que va es va saldar amb onze detinguts, aquest dilluns comença a l'Audiència Nacional el judici oral pel cas Efial, considerat una de les derivades de l'anomenat cas 3%, que investigava el suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El cas engloba la suposada trama corrupta d'adjudicació fraudulenta de contractes públics municipals i cobrament de comissions al voltant de la consultora del mateix nom. La branca catalana del cas inclou vuit consistoris, amb tres exbatlles de Convergència acusats, i un forat econòmic de 8,7 milions d'euros. S'imputa als dinou encausats suposats delictes de prevaricació administrativa, frau a l'administració, malversació de fons públics, blanqueig de capitals i suborn. Fiscalia i acusacions particulars (només l'exerceixen els ajuntaments de l'Ametlla de Mar i Tortosa) demanen penes de fins a quinze anys de presó. Els consistoris reclamen recuperar els recursos públics defraudats.

Aquest dilluns es tractaran a la seu del carrer Génova de Madrid de l'Audiència Nacional les qüestions prèvies, mentre que dimarts i dimecres declararan els policies responsables de la investigació. Finalitzada la jornada de dijous, 1 d'octubre, les sessions es reprendran amb testificals entre el 13 i 15 d'octubre. L'últim tram previst del judici serà del 26 al 29 d'octubre, a la seu de San Fernando de Henares.

El cas Efial va esclatar després que la investigació policial i judicial resseguís el fil obert per l'entramat de corrupció denunciat originàriament a l'Ajuntament de Torredembarra. Anteriorment a aquest procediment, l'Audiència Nacional ja va jutjar fa dos anys i, finalment, va absoldre (tot i que molts havien reconegut els fets), els quinze acusats de pràctiques similars amb la mateixa consultora en set municipis de la Comunitat de Madrid.

A Catalunya, els tentacles de la trama s'haurien establert, principalment, a l'Ametlla de Mar (consistori que xifra en més de 4 milions d'euros els recursos públics defraudats), Ascó (2 milions d'euros), Tortosa (1,6 milions), la mateixa Torredembarra (410.000 euros) o Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (200.000 euros). També, però amb imports força inferiors, a Llinars del Vallès, la Seu d'Urgell i Masquefa.

Segons el relat de Fiscalia Anticorrupció, la consultora aterrava als municipis assumint de forma externalitzada funcions de gestió i adjudicació de recursos públics pròpies dels consistoris. Ho feia, principalment, amb la creació d'una figura instrumental i "fictícia" d'entitat pública empresarial sense activitat específica i pròpia on es desviaven recursos municipals, que eren gestionats com si fossin fons privats per a les tasques encarregades.

L'objectiu era eludir la intervenció i fiscalització tant jurídica com econòmica dels secretaris i interventors. Funcionava, segons van concloure els investigadors en bona part dels casos, sense contracte que emparés la relació jurídica amb els consistoris i vulnerant la legislació en matèria de contractació.

Se la contractava tot i que els consistoris ja comptaven amb personal capacitat per efectuar aquestes tasques. En l'esquema també s'hi inclouen professionals no relacionats amb la consultora que emetien informes ad hoc per donar aparença de legalitat als tràmits aconseguint un benefici econòmic. Així doncs, dins de la llista d'encausats, a banda dels exalcaldes, exregidors i directius de la consultora, apareixen advocats, tècnics, testaferros o familiars, entre d'altres.

Comissions milionàries

La detenció de l'exalcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí (que va ocupar el càrrec entre 2003 i 2015), i el president d'Efial, Antoni Martos, el juliol de 2016, juntament amb deu persones més arreu de Catalunya, va acabar de destapar el que fins llavors ja apuntaven les diverses denúncies que havia rebut Fiscalia.

D'acord amb el relat acusatori, l'exalcalde, en connivència amb el responsable d'Efial va impulsar la creació de l'empresa municipal La Cala Gestió. Amb el mateix Martos com a gerent d'aquesta nova societat que adjudicava contractes a la seva pròpia consultora (que ingressava de les arques municipals fins a 500.000 euros anuals per aquesta tasca), va ser l'instrument per vehicular l'ús de recursos públics municipals en licitació i adjudicació fraudulenta de projectes urbanístics.

Entre 2004 i 2011 Martí va ingressar prop d'1,4 milions d'euros sense origen justificat. Les autoritats andorranes van confirmar que en total hi tenia al seu nom 2,4 milions, dels quals prop d'1 corresponien als rendiments de la cartera de valors de societats d'origen panameny.

Segons coincideixen Fiscalia i l'acusació particular de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, tant ell com la seva dona (també encausada) rebien diners en efectiu com a comissions il·legals pagades per les constructores a canvi de l'adjudicació de contractes de la Cala Gestió. Les ingressava una societat instrumental Deep Blue Business, SL (sense empleats ni cap activitat que no fos la facturació) que administrava l'exregidor tortosí i expresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ramon Cardús. Només entre 2009 i 2015, aquesta empresa pantalla va rebre ingressos per valor de 766.000 euros.

La investigació judicial identifica obres públiques municipals adjudicades per la Cala Gestió amb comissions d'entre el 2,5% i el 5% de l'import que van anar a la butxaca de Martí. En el període entre 2009 i 2016 Fiscalia relaciona les entrades de diners a la societat instrumental amb les entrades d'origen desconeguts als comptes estatals i que resulten "desproporcionades" per al seu sou públic d'alcalde.

Fiscalia demana per a Martí la pena més alta de totes: un total de quinze anys de presó pels delictes de suborn, prevaricació continuada, blanqueig de capitals, malversació de fons públic i frau continuat en concurs públic, a més d'una multa de més de 7 milions d'euros. L'acusació particular de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar li demana sis anys de presó com a suposat autor dels delictes de suborn en concurs medial amb delicte continuat de malversació de fonts públics i continuat de frau en la contractació pública, prevaricació continuada, blanqueig de capitals.

Recuperar els recursos públics

En el cas del consistori calero, que arrossega una situació financerament molt complexa els últims anys agreujada especialment per les conseqüències de l'esclat d'aquest cas, pren especial rellevància la reclamació de responsabilitat civil que es pugui derivar del judici. Reclamen danys i perjudicis generats per valor de 4,1 milions d'euros, incloent-hi els ingressos de Martí a Andorra, les adjudicacions del consistori a Efial (uns 2,1 milions en total) i 564.000 euros en comissions.

Martí no és l'únic exalcalde de CDC que haurà de fer front a una petició de presó, tot i que força menor, per part de Fiscalia o les acusacions particulars. Rafael Vidal, exbatlle d'Ascó, afronta també una petició de tres anys de presó com a presumpte autor de prevaricació administrativa continuada i per frau continuat en concurs públic.

Al municipi de la Ribera d'Ebre, Efial va utilitzar un model similar a l'anterior, amb Martos al capdavant de l'empresa pública municipal Ascó Serveis, a la qual es derivaven recursos municipals, i des d'ella a la consultora, adjudicant-li treballs i encàrrecs urbanístics al marge del procediment legal establert i lluny dels mecanismes de control que havien d'exercir els funcionaris municipals.

També demana el ministeri públic tres anys de presó per a l'exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, com a presumpte autor de prevaricació administrativa continuada i per frau continuat en concurs públic. Se l'acusa, entre 2011 i 2013, en connivència amb Martos, d'adjudicar contractes públics menors de serveis fiscals, financers, pressupostaris o jurídics vulnerant el procediment reglat per eludir els controls dels funcionaris i sense complir els requisits legals. Segons Fiscalia, els acords es prenien sovint de forma "clandestina" en espais que no eren l'Ajuntament.

Vuit ajuntaments implicats, dos com a acusació

Malgrat la implicació de vuit municipis en la trama (una xifra que s'ha reduït considerablement amb el temps respecte a les investigacions inicials) només l'Ametlla de Mar i Tortosa han comparegut com a acusació particular. A diferència del consistori calero, el nou govern municipal tortosí va prendre la decisió quan Fiscalia ja havia formulat l'acusació i, això, li ha impedit estendre la investigació judicial de possibles responsabilitats (interna i externament) a les que ja havia delimitat el ministeri públic.

A la capital del Baix Ebre, entre 2008 i 2016, Efial va participar també en la creació de l'empresa pública de gestió urbanística GUMTSA i Tortosa Sport SL, que s'hauria lucrat facturant les tasques que correspondrien al mateix consistori. Segons l'acusació municipal, la consultora (així com l'empresa CGI, que la va acabar absorbint) va seguir el mateix patró que havia aplicat en altres ajuntaments, amb adjudicacions de contractes de serveis d'assistència econòmica, comptable i tributària incomplint els requisits de contractació pública. L'Ajuntament Tortosí xifra en un total d'1,65 milions d'euros els danys i perjudicis causats al municipi que reclama a Martos.

En l'escrit d'acusació presentat al seu moment, Fiscalia demanava per al responsable d'Efial tres anys de presó com a presumpte autor dels delictes de prevaricació administrativa continuada i frau continuat en concurs públic. Les acusacions particulars dels ajuntaments de l'Ametlla de Mar i Tortosa eleven aquesta petició a sis anys per delicte continuat de malversació de fons públics en concurs medial amb delicte continuat de frau a l'administració.

Possible acord

A partir de dilluns, però, es coneixerà la decisió del ministeri públic sobre l'escrit de conformitat presentat per la defensa de Martos, que temps enrere ja havia acordat confessar i assumir el relat acusatori d'Anticorrupció. L'acceptació d'aquesta conformitat, referida molt possiblement a alguns delictes concrets i les condicions finals, podrien portar les acusacions particulars municipals a reformular els càrrecs o la seva estratègia durant la vista oral.

Fiscalia demana quatre anys per a un acusat de suborn i entre dos i quatre als que imputa blanqueig de capitals. Bona part dels encausats han rebut la petició també de tres any de presó, principalment pels mateixos delictes de prevaricació administrativa continuada i frau continuat en concurs públic.