Cinc anys de calvari judicial d'11 ecologistes per una protesta pacífica: "Busquen fer-te callar la boca però som immunes al desànim"
La Fiscalia, que va actuar com a única acusació, va arribar a demanar cinc anys de presó, encara que en acabar el judici va rebaixar la pena a dos anys i sis mesos de presó.
La jutgessa absol els activistes en sostenir que aquests fets van ser duts a terme "en el marc d'una protesta pacífica", sense que hagi quedat acreditat que "intervinguessin actes de violència".
Madrid--Actualitzat a
Un jutjat de València va absoldre 11 activistes de Greenpeace acusats de desordres públics per bloquejar l'entrada d'un vaixell gaser dels EUA al Port de Sagunt. Aquest acte de protesta, malgrat ser simbòlic, ha suposat "un suplici de cinc anys", com resumeix en declaracions a Público Francisco del Pozo, un dels ecologistes, entre els quals hi ha persones de fins a vuit nacionalitats.
"Va ser una simple protesta simbòlica d'unes poques hores, però ens hem vist embolicats en un procés penal interminable i ens hem enfrontat a unes penes altíssimes. Busquen callar-te la boca, però som immunes al desànim, i seguirem", adverteix aquest activista.
La Fiscalia, que va actuar com a única acusació, va arribar a demanar cinc anys de presó, encara que en acabar el judici va rebaixar la pena sol·licitada a dos anys i sis mesos de presó i a la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, així com al pagament d'una indemnització solidària a la companyia Saggas (Enagás) de 39.542 euros.
I és que, en el seu escrit d'acusació inicial, "havia aplicat un tipus penal agreujat que va entrar en vigor el gener del 2023", malgrat que els fets van succeir el 2021. "L'empresa propietària ni tan sols va actuar com a part en el procés", afegeix Del Pozo per criticar l'actitud del Ministeri Públic.
Els fets es remunten al matí del 26 d'octubre de 2021, quan, segons es relata en la resolució judicial, els activistes, “amb previ concert i amb previ coneixement de l'acció que anaven a dur a terme”, es van aproximar sense autorització al Port de Sagunt a bord del vaixell de l'organització ecologista anomenat Esperanza.
A continuació, dues milles nàutiques al sud de la terminal portuària, es van acostar a bord de quatre llanxes pneumàtiques semirígides al vaixell gaser Merchant, que transportava 125.000 metres cúbics de gas natural, per entorpir la seva navegació.
Paral·lelament, l'Esperanza va realitzar un moviment cap a l'interior del port i va aconseguir fondejar-hi, mentre que un dels acusats s'encadenava a una de les seves àncores i obligava el gaser a interrompre la maniobra d'accés a la terminal.
Va ser ja a les 17.50 hores del mateix dia quan agents de la Guàrdia Civil, amb autorització de la Capitania Marítima, van abordar el vaixell de Greenpeace i van accedir al pont de comandament, després de fracturar la porta d'entrada davant la negativa del capità a facilitar-los l'accés, tal com es declara provat en la sentència.
Amb l'ajuda de remolcadors i pràctics del mateix port, l'Esperanza va atracar finalment a la dàrsena. Per la seva banda, el vaixell gaser, que tenia prevista l'entrada i l'atracament a la terminal a les 12 hores d'aquell 26 d'octubre, hi va accedir finalment a les 23.35 hores i va finalitzar les seves operacions a les 20.28 hores de l'endemà.
De fet, el representant de la planta de regasificació va declarar al judici que no es van produir danys. Encara que hi va haver "riscos" per a la instal·lació, "no hi va haver danys perquè van poder subministrar gas als clients. A més, hi ha més instal·lacions de gas que tenen existències. El risc no es va materialitzar en danys gràcies a la perícia dels pràctics i de la tripulació del vaixell", recull la resolució.
Una "protesta pacífica"
La titular de la plaça número 8 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de València va absoldre els 11 acusats en sostenir que aquests fets van ser duts a terme “en el marc d'una protesta pacífica sobre la protecció del medi ambient, concretament contra el gas”, sense que hagi quedat acreditat que per a la seva execució “hi hagués actes de violència o amenaces” ni contra els efectius de la Guàrdia Civil ni contra la tripulació del vaixell gaser.
Igualment, "no ha quedat acreditat que els activistes acusats causessin danys materials amb la seva acció, i l'únic episodi ressenyable va ser la col·lisió que es va produir entre una de les zòdiacs en què navegaven els activistes i una patrullera de la Guàrdia Civil". Ara bé, l'agent instructor, després d'admetre la col·lisió, "va assenyalar que 'no li queda cap dubte que va ser accidental', a més del fet que els únics que van veure perillar la seva integritat física van ser els mateixos activistes, que es van veure obligats a llançar-se a l'aigua per evitar col·lisionar amb el moll".
Amb la sentència absolutòria, Francisco del Pozo no amaga la seva alegria, però tampoc amaga el sofriment arrossegat durant els últims cinc anys, marcats per "la poca informació i la incertesa". "Imagina el que és viure amb una acusació de cinc anys de presó sobre el cap, i després, quan preguntes per què aquesta pena, no hi ha una explicació", reflexiona.
Del Pozo tampoc amaga que al llarg del seu calvari va arribar a plantejar-se "si deixar la primera línia de l'activisme", ja que aquest tipus de processos penals contra activistes, que no són nous a Europa, busquen "desincentivar". En aquest sentit, proclama: "En part, ja hem complert la pena tot i haver estat absolts".
Més enllà de la càrrega emocional, Greenpeace ha informat que ja ha fet front al pagament d'una sanció de 160.000 euros per poder treure el vaixell del port. "Ja s'ha pagat materialment amb escreix per qualsevol cosa que haguéssim pogut fer. Així que això de demanar-nos cinc anys de presó ens semblava molt obscè", critica Francisco del Pozo.
Per això, és "important aquesta sentència", ja que pot servir de "referent" per a altres advocats o altres col·lectius amb menys recursos. "Hi ha gent que es menja aquest tipus de judicis en solitud i amb molts menys recursos. Espero que els permeti defensar-se millor d'aquests exabruptes", afegeix.
L'ecologista confia que aquest cas ajudi a evitar que s'apliqui aquest tipus penal (desordres públics) als activistes climàtics, però també a altres activistes que busquen el bé comú davant l'ús d'aquest tipus d'eines "multiusos" per "disciplinar-nos".
Amb tot, Del Pozo prefereix treure la part positiva d'aquesta experiència, ja que contribueix a "saber que amb els mitjans adequats, ens podem defensar d'acusacions infundades". "Espero que la sentència animi tots els activistes a utilitzar la desobediència civil no violenta per protestar, i més amb el que ens pot deparar si arriba l'extrema dreta al Govern. Espero que ens animi a sortir al carrer i a seguir en la lluita", rebla.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.