La Casa de la Vaga, motor de l'11-N, alimenta l'expectativa d'una aturada massiva a Catalunya

Fa gairebé tres setmanes que la Casa de la Vaga està en funcionament, i per la seva seu hi ha passat tot tipus de col·lectius i activitats que han escalfat motors de cara a la vaga general del dimecres 11 de novembre. L'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), a la plaça Universitat, suma 19 dies observant un bullici de gent i sectors diversos entrant-ne i sortint-ne: han aprofitat l'espai per coordinar-se i organitzar-se de cara l'aturada de la setmana que ve.

Només arribar a l'edifici del segle XIX, una pancarta gegant envaeix la paret recordant que l'11-N és una cita marcada al calendari. Al seu costat, el motiu de la convocatòria: "Viure ens costa la vida". L'aturada té per objectiu relacionar la precarietat laboral i els salaris amb la dificultat per accedir a un habitatge digne. El sindicat de Llogateres i diversos sindicats laborals portaven mesos reclamant una aturada general, i ja al juny havien fet un primera enquesta a peu de carrer per valorar el seu suport ciutadà. El detonant de la convocatòria va ser un setembre negre en matèria d'habitatge que va acabar amb el desnonament -i posterior mort- de Maricarmen a Madrid i el suïcidi de l'Olga a Barcelona. La indignació social va inflamar els carrers i va dur a acampar a diverses places. Després, l'intent per aprovar dos decrets d'habitatge d'urgència que Junts, PP i Vox van tombar al Congrés i que finalment es van tramitar a la Diputació Permanent.

Els organitzadors: "Hi ha molta empenta"

En travessar la porta gran de l'edifici, el primer impacte visual són dues taules plenes d'octavetes i un mapa amb informació sobre més de 40 comitès de vaga. De fet, el cartograma només il·lustra l'àrea metropolitana de Barcelona, però al web de la Casa de la Vaga hi consten més de 100 comitès registrats a Catalunya.

A la taula ens rep Gabriel Ramírez, delegat d'educació de la Intersindical-CSC. "Està sent molt útil aquesta idea, perquè ens ha permès centralitzar la distribució de material, per tal que arribi als diferents comitès que hi ha repartits per tota Catalunya", destaca. Tan sols durant la jornada que Públic visita l'espai, es produeixen dues sessions de dos comitès, una del col·lectiu sanitari d'atenció primària i una altra organitzada per la Crida LGTBI. Un tercera, dels treballadors de l'Ajuntament de Barcelona, s'ajorna a una nova data. A banda, també es produeix una visita d'una escola interessada en crear la seva propia assemblea infantil, una activitat de guerrilla comunicativa, el pòdcast en directe de La Ruina, una xerrada de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i una altra d'Anticapitalistes.

"La idea és que tothom senti que la Casa de la Vaga és seva, hi tenim un perfil bastant transversal", indica Pere Gatell, membre del Sindicat de Llogateres i que coordina l'organització de l'espai. Els sindicats van sol·licitar al rectorat instal·lar la Casa de la Vaga a la UB. "Tenim una taula de negociació constant, i quan necessitem un espai més gran, ho pactem amb cordialitat. Hi ha bona relació", destaca Gatell. 

"Tenir una seu oberta a tothom, per on va passant la gent, és molt més interessant que en anteriors convocatòries, on s'organitzava des de les seus dels sindicats laborals", valora Ramírez. "Estem veient a la gent amb molta i molta empenta per a aquesta vaga", destaca el delegat de la Intersindical. 

L'habitatge, un problema transversal

A la recepció de la Casa de la Vaga hi trobem també l'Íngrid Chavarria, professora i delegada d'educació de la CGT, que introdueix per què l'accés a un habitatge digne és una peça clau en l'engranatge educatiu, i un element que interpel·la diversos sectors. "Una gran part de l'alumnat de l'escola pública està en risc d'exclusió i de pobresa, i al centre educatiu ens trobem amb moltes dificultats per impartir coneixements quan aquest alumnat no té casa per viure", adverteix Chavarria. La delegada sindical relata dèficits d'atenció o problemàtiques derivades de no tenir una llar estable. "Sense casa no hi ha educació i, per això, estem fent una crida a tot el sector educatiu a secundar la vaga", conclou.

L'11-N no és l'única data que té el sector educatiu marcat al calendari. El sindicalisme educatiu també han convocat una manifestació per al 21 de novembre i una altra vaga específica de sector per al 26 de novembre per reclamar millores laborals i més recursos per a l’escola pública catalana. USTEC-STEs, CGT, Intersindical, COS, CNT i l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) s'han posat d'acord per mantenir el conflicte obert amb el Departament d'Educació que existeix des d'abans de l'estiu. 

L'esfera de la salut també destaca l'impacte que té la precarietat habitacional en el seu sector. "La crisi d'habitatge és una crisi de salut pública", apunta Mercedes Sánchez, membre de La Capçalera. "Hem notat un creixement en les taxes d'ansietat, insomni, depressió, dolor crònic, consum de fàrmacs o risc de suïcidi", relata. Sánchez rep a Públic després del comitè que ha organitzat el seu col·lectiu a la Casa de la Vaga, una organització de professionals de la salut formada majoritàriament per membres de l'Atenció Primària. 

La seva organització ha signat recentment un manifest conjunt amb 14 entitats i col·legis professionals. Hi alerten que estudis científics demostren que "les persones que han patit un desnonament tenen una probabilitat gairebé tres vegades més alta de tenir una depressió major" que les que no l'han sofert. A Catalunya, prop de nou de cada deu persones afectades per processos d’execució hipotecària presentaven mala salut mental, mentre que en la població general aquesta proporció no arriba al 16%. Entre els signants, a més de La Capçalera, hi ha el Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona, Metges de Catalunya, la Societat Espanyola d'Epidemiologia o la Societat de Salut Pública de Catalunya i les Balears.

La precarietat laboral, l'altre motiu

Mercedes Sánchez reivindica que el seu sector pararà l'11 de novembre perquè la precarietat també la sofreixen en primera persona. "Nosaltres també som classe treballadora", es reivindica Sánchez. "També estem vivint les conseqüències d'aquesta crisi i ens veiem obligades a fer dobles torns i guàrdies per poder assolir les necessitats bàsiques. Això també empitjora l'atenció que donem als pacients".

L'habitatge és un dels eixos de la vaga, però els col·lectius reivindiquen que aquesta també és una vaga laboral. La membre de La Capçalera critica que hi ha una "mercantilització del sistema sanitari, que s'ha traduït en forma de reducció de la ràtio de professionals, d'un augment de la càrrega laboral i una disminució de la qualitat de l'assistència". "És també per aquest motiu que ens adherim a la vaga", adverteix Sànchez.

La primera assemblea central de l'àmbit sanitari, que va tenir lloc a la Casa de la Vaga, va reunir a més de 100 persones de diverses categories i àmbits de la salut. Aquella primera reunió va ser el gèrmen per distribuïr-se en diversos comitès de vaga, on hi ha involucrats personal de l'Hospital del Mar, de la Vall d'Hebron, del Sant Pau, del Clínic, de Mataró, Granollers o Lleida, entre d'altres, a més del comitè d'Atenció Primària del que forma part la professional sanitaria. Sánchez valora aquesta experiència perquè històricament, al sector de la salut, les reivindicacions han estat "molt fragmentades" i "n'hi ha hagut poques". En canvi, tenir aquest espai a la UB els ha permès crear un entorn des del qual "compartir inquietuds i lluitar col·lectivament".

L'experiència que relata Sánchez és exemple d'un dels sectors que han passat per la Casa de la Vaga, però a l'edifici històric de la UB aquesta setmana han compartit espai col·lectius ben diversos. Des de les treballadores sexuals d'Aprosex fins a comunitats religioses que donen suport a l'aturada. Aquest dimarts, el Sindicat de Llogateres anunciava que organitzacions com el Secretariat Interdiocesà de la Pastoral Obrera de Catalunya o la JOC Nacional de Catalunya i les Illes han signat un manifest de suport a la vaga.

Queda doncs, ja menys d'una setmana per veure el resultat de tota aquesta mobilització, però els organitzadors es mostren satisfets de l'experiència. "L'objectiu era fer arribar la vaga a la ciutadania i tenir un espai obert on informar-se, socialitzar i també incitar a participar-hi, i l'objectiu s'està assolint. Cada dia ve més gent, anem in crescendo", ressalta Pere Gatell.