A casa dels inquilins que ja han sol·licitat la pròrroga: "No som ni bestioles ni números"

Soraya (prefereix no donar més dades) és una de les milers de persones que han pogut acollir-se a la pròrroga dels lloguers en aquestes últimes quatre setmanes. És llogatera d'un bloc en lluita al carrer Riereta, a Barcelona. Com a la resta dels seus veïns, el seu propietari, un gegant immobiliari, li ha enviat una carta exigint que abandoni el pis al juny. Però no se n'anirà. Almenys li queden tres anys més per lluitar.

"Nosaltres ens hem acollit al decret i, com estem en una zona tensionada, tenim tres anys més", explica. De moment ningú li ha contestat al burofax que va enviar informant d'aquesta decisió. Ella suposa que estan esperant a veure quin és el futur del decret llei.

"Tenim clar que aquesta és la nostra llar i que no som ni bestioles ni números. No marxarem, lluitarem", reivindica Soraya. Té una discapacitat del 36% i viu amb la seva filla de vuit anys.

Almenys 28 famílies d'aquests blocs, recolzades pel Sindicat de Llogateres, ja han enviat el burofax a la propietat. Una altra dotzena dels edificis que la companyia ha adquirit a Sant Adrià —en aquest cas, de protecció oficial— també s'han acollit a la pròrroga extraordinària.

Aquest dilluns han explicat les seves històries de lluita i les pressions que estan patint en una roda de premsa. Ho fan a menys de 24 hores de la sessió parlamentària en què es decidirà el futur del decret llei que permet renovar sota les mateixes condicions els contractes de lloguer que finalitzin entre el 22 de març —dia en què es va publicar al BOE— i el 31 de desembre de 2027.

Com en el cas de Soraya, molts inquilins es topen amb un "silenci administratiu" per part dels seus arrendadors o amb diverses excuses per convèncer-los que la mesura no els afecta. No obstant això, la postura dels sindicats d'habitatge i les associacions jurídiques és clara: per activar aquest dret només cal enviar una notificació formal. A més de prorrogar els contractes entre dos i tres anys, durant aquest període les pujades de renda no podran superar el 2%.

Santiago: "Si fos per la propietària ja ens feia fora"

Santiago R. Puerta i els seus dos companys de pis no s'ho van pensar i la mateixa setmana que va tirar endavant el reial decret van enviar el burofax. Ells tampoc han obtingut resposta, però no estan preocupats perquè saben que no és necessari. "Amb això almenys tenim dos anys més", explica. Porta des de 2024 vivint en aquest pis de Carabanchel, però des de fa algun temps la relació amb la propietària no és bona.

"Sabíem que no ens renovaria. Vam tenir una sèrie de problemes amb ella i ens va reconèixer que estava desitjant que el contracte acabés perquè, si fos per ella, ens faria fora ja", relata. La propietària és una multipropietària que controla tot el bloc, inclòs el baix comercial, i té fins a set edificis semblants en diferents zones de Madrid. "En el contracte figura com un particular, però en realitat és una empresa; fins i tot té seu física", assegura.

No havien tingut grans friccions amb ella fins que va intentar "fer-los una sèrie de cobraments". L'any passat, una de les habitacions va quedar lliure i hi va entrar una noia a viure. Per incloure-la en el contracte, la propietària els exigia 50 euros a cadascun, però es van negar. "Estem mitjanament informats i sabem que aquestes coses són il·legals. Els honoraris els han de pagar ells. Li ho vaig dir per telèfon i, després d'aquesta discussió, vam saber que no ens voldria renovar”, detalla.

El contracte els vencia a l'octubre de 2027, de manera que gràcies a aquesta mesura podran romandre al domicili almenys fins al 2029. Paguen uns 900 € que consideren raonables "per com estan les coses". En aquesta zona de la capital —tradicionalment obrera— ja s'estan trobant amb rendes que superen els 1.600 €, molt per sobre del que es poden permetre: "Així ens dóna per estalviar alguna cosa i no haver de destinar el 70% del nostre sou al lloguer".

Eva: "Des dels 18 que visc de lloguer i no tinc estalvis"

"El decret es va publicar un dissabte i jo dilluns vaig enviar l'avís", explica Eva Milán. És llogatera des del 2017 en un pis d'un petit arrendador, al qual va accedir a través del programa d'habitatge de l'Ajuntament d'Alacant. Va començar amb una renda de tot just 280 euros i actualment paga uns 378 €. El seu contracte acabava al juliol i ja li havien comunicat que hauria de marxar o, com a única alternativa, comprar la propietat.

Encara que aquesta última sempre va ser la intenció de l'Eva, se li ha anat complicant. L'any passat va aconseguir una hipoteca gràcies a l'aval ICO al 100%, però no tenia capacitat, entre altres coses, per assumir el cost de l'Impost de Transmissions Patrimonials. "Porto des dels 18 anys vivint de lloguer. Ara en tinc 35 i m'ha estat impossible estalviar prou”, lamenta. Aquests anys no han estat senzills per a la seva família. Tant a ella com al seu marit els van acomiadar el 2021, poc després del naixement de la seva filla.

"Hem anat tirant a poc a poc. Continuo buscant finançament per comprar la casa. És una situació de molta ansietat i molt estrès”, explica. S'ha acollit a la pròrroga per guanyar una mica de temps, perquè sap que la intenció del propietari és vendre i que vol fer-ho com més aviat millor "per reformar el seu altre habitatge". A ella li va donar sis mesos de marge, però, segons explica, li seria impossible aconseguir els diners en aquest temps.

"La relació fins ara ha estat bona, no he fallat en els pagaments en nou anys", diu. De moment no ha rebut resposta al seu burofax i no sap com reaccionarà: "He intentat buscar un altre lloguer, però no és una opció. Estan a més de mil euros. Jo guanyo 1.200 i la meva parella ha trobat un lloc fa dues setmanes, amb la qual cosa no tenim una base sòlida per aportar nòmines i altres", conclou.

Els blocs en lluita també s'uneixen

Entre els grans beneficiats d'aquest decret hi ha desenes d'afectats dels anomenats "blocs en lluita", als qui fons i immobiliàries tracten d'expulsar per rellogar els seus habitatges a preus molt més alts o mitjançant fórmules més rendibles, com el lloguer temporal o per habitacions.

La pròrroga no ha arribat a temps per a tothom, ja que no serveix per evitar desallotjaments quan els contractes són posteriors al 22 de març d'aquest any. No obstant això, està sent un baló d'oxigen per als que estaven a punt de fer les maletes. És el cas d'alguns inquilins dels edificis propietat de la Casa d'Alba, a Madrid.

Al voltant d'una vintena d'afectats al carrer Duque de Liria han sol·licitat la pròrroga dels seus contractes a Carlos Fitz-James Stuart i Martínez de Irujo. Segons denuncien des de fa mesos, la propietat pretén expulsar-los per convertir els habitatges en apartaments turístics. De moment, esperen poder quedar-se.

Tots ells, igual que la Soraya, l'Eva i el Santiago, s'han organitzat a través dels sindicats i associacions a favor del dret a l'habitatge dels seus barris i ciutats. Els han facilitat formularis i han convocat desenes d'assemblees i punts informatius al llarg d'aquestes quatre setmanes per aconseguir que el major nombre d'inquilins puguin prorrogar els seus arrendaments. Segons càlculs del Ministeri de Consum, fins a dos milions de famílies podrien beneficiar-se d'aquest dret.