El brot d'hantavirus en alta mar posa a prova la resposta sanitària internacional mentre els científics criden a la calma

El creuer de luxe MV Hondius va partir de l'Argentina, va navegar per l'Atlàntic i ara es dirigeix a Canàries. Mentrestant, han mort tres persones a bord i una es troba en vigilància intensiva a Sud-àfrica. ¿La raó? Un brot d'hantavirus, una malaltia que es transmet a través de l'orina i la femta de rosegadors infectats.

De moment, hi ha dos casos confirmats en laboratori dels set afectats. Hi ha cinc casos sospitosos. L'OMS considera actualment que el risc que suposa aquest esdeveniment per a la població mundial és baix, però segueix vigilant la situació epidemiològica. També ho fa el Ministeri de Sanitat. La cartera de Mónica García ha confirmat a Público que a bord es troben 14 espanyols: un tripulant i 13 passatgers.

Rumb a les Canàries

En la nit d'aquest dimarts, l'OMS va demanar formalment a Espanya que aculli el cruer a Canàries. Segons afirma La Moncloa, s'avaluarà les persones afectades per determinar quines han de ser evacuades d'urgència a Cap Verd. Després d'això, "la resta seguiran rumb a Canàries, on esperen arribar en el termini de 3 o 4 dies. El port en concret encara no ha estat definit. Una vegada allí, tripulació i passatgers seran convenientment examinats, atesos i traslladats als seus corresponents països".

Fins ara, fonts ministerials explicaven que "s'intentarà que (...) s'evacuïn els casos simptomàtics i els contactes d'alt risc". Abans de l'anunci, afirmaven que "no hi hauria motiu clínic per fer, en la nostra opinió, una escala a les Illes Canàries tret que apareguessin nous casos simptomàtics durant el trajecte entre Cap Verd i les Illes Canàries". Encara que si això últim passés, "pel principi de prestació de socors, estaria justificada l'atenció", han especificat.

En el comunicat difós en la nit d'aquest dimarts també s'especifica que "com a part de l'operatiu, el Govern també ha acceptat una petició formal del Govern dels Països Baixos per acollir el metge del MV Hondius, que es troba en situació greu, i que serà transportat a Canàries en un avió hospitalari avui".

"Els hantavirus no són un virus nou –es coneixen des dels anys cinquanta, crec que des de la Guerra de Corea, i es van identificar als anys setanta–", informa al portal científic SMC Espanya Salvador Peiró, epidemiòleg, investigador a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO). "No és un virus de transmissió comunitària —res a veure amb la covid-19— i no es transmet entre persones —en alguna circumstància podria passar, però és molt difícil—", aclareix. En el seu lloc, el científic indica que es tracta d'una zoonosi. És a dir, una malaltia que afecta sobretot rosegadors i que "pot infectar els humans quan s'inhalen partícules –usualment pols– contaminades amb les seves orines o excrements".

Breu reconstrucció dels fets

L'OMS va rebre les primeres informacions el 2 de maig. El Regne Unit va notificar un brot de malaltia respiratòria aguda greu, que incloïa dues morts i un passatger en estat crític. Segons ha transcendit als mitjans, la primera mort es va registrar l'11 d'abril i es tractava d'un home holandès de 70 anys. La seva dona, de 69 anys, va morir posteriorment. El tercer decés, una passatgera adulta, va tenir lloc el mateix 2 de maig. Les proves de laboratori realitzades aquest mateix dia a Sud-àfrica van confirmar la infecció per hantavirus en un pacient en estat crític ingressat en vigilància intensiva.

El primer mort va presentar símptomes de febre, mal de cap i diarrea lleu els dies anteriors i més tard va desenvolupar dificultat respiratòria. El passatger va ser traslladat del vaixell a Santa Elena —territori britànic d'ultramar— el 24 d'abril. La seva dona també va desembarcar amb símptomes gastrointestinals. El seu estat va empitjorar durant un vol a Johannesburg (Sud-àfrica) i finalment va morir el 26 d'abril, en arribar al servei d'urgències. El 4 de maig es va confirmar mitjançant PCR que el cas corresponia a una infecció per hantavirus.

L'home alemany va acudir al metge del vaixell el 24 d'abril de 2026 amb febre, dificultat per respirar i símptomes de pneumònia. El 27 del mateix mes va ser traslladat a una UCI a Sud-àfrica i el 2 de maig una PCR va confirmar el diagnòstic del virus. En la mateixa data va tenir lloc la defunció d'una dona, que havia presentat els primers símptomes —febre i malestar general— el 28 d'abril. A més, l'OMS informa que tres casos sospitosos han presentat febre alta, símptomes gastrointestinals o totes dues coses.

Risc baix d'infecció

El director regional de l'OMS per a Europa, Hans Kluge, ha declarat aquest dilluns que "el risc per a la població en general segueix sent baix. No hi ha motiu per al pànic ni per imposar restriccions de viatge”. L'autoritat sanitària treballa amb els països implicats “per garantir una resposta coordinada i basada en l'evidència científica”. De fet, les veus científiques —les úniques amb autoritat en aquesta matèria— miren de desmuntar l'alarma social generada per aquesta situació. "És molt improbable que aquest brot suposi un risc més gran al Regne Unit o a qualsevol altre lloc d'Europa", recalca Paul Hunter, catedràtic de Medicina de la Universitat d'Anglia de l'Est (Regne Unit), en declaracions a l'SMC UK.

El Ministeri de Sanitat ha assegurat que realitza "un seguiment estret" amb l'OMS i que prendrà les decisions pertinents "en funció de les dades epidemiològiques que es recullin del vaixell en el seu pas per Cap Verd". Fonts de Moncloa informen els mitjans que la cartera de Mónica García avaluarà "la situació contínuament i prestarà la seva ajuda en el que sigui necessari, considerant en tot moment el balanç entre els riscos i els beneficis de les diferents actuacions".

“En un context com aquest, és clau portar el missatge de tranquil·litat a una població que està prou angoixada i té massa a prop el record d'aquella situació sanitària tan terrible que va ser la pandèmia”, valora a l'SMC Espanya Amós García Rojas, excap de servei d'Epidemiologia i Prevenció al Servei Canari de Salut. L'expert posa en relleu que si el creuer finalment arriba a les Canàries, el seu sistema sanitari compta amb "una infraestructura hospitalària que té prou múscul per assumir malalts d'aquest tipus".

Amós García Rojas, epidemiòleg: "És clau portar el missatge de tranquil·litat a una població que està prou angoixada"

En una línia similar s'expressa Mar Faraco, expresidenta i actual secretària de l'Associació de Metges de Sanitat Exterior (AMSE): "Arribi on arribi aquest vaixell, sigui a Canàries o a un altre país, el que cal fer és aplicar uns protocols de control dels casos, dels possibles contactes i anar fent el que es pugui fer". Un grup d'epidemiòlegs de l'OMS té previst realitzar una avaluació per determinar les accions a seguir. Mentrestant, García Rojas considera que convé mantenir la cautela. "És raonable que s'esperi a tenir les dades epidemiològiques del creuer per fer-se una idea aproximada de com s'ha produït el problema a l'interior del vaixell", comenta.

Res a veure amb la covid-19

L'epidemiòleg també insisteix que el brot detectat al creuer “no té absolutament res a veure amb la covid”. Recorda que la malaltia que va parar el món el 2020 "es transmetia per via aèria, això [l'hantavirus] no". A més, quan va esclatar la crisi sanitària es coneixia molt poc sobre "què era aquest microorganisme nou", mentre que els hantavirus sí que són coneguts i sabem com funcionen. Per aquest motiu, “la possibilitat de gestionar una situació de risc poblacional és baixa, com ha dit l'OMS, per no dir nul·la”, subratlla.

I què se sap sobre aquests organismes vírics que es troben al creuer? Per començar, “existeixen dos llinatges principals”, indica Charlotte Hammer, epidemiòloga especialitzada en malalties infeccioses de la Universitat de Cambridge. Una família procedeix d'Europa i Àsia i l'altra del continent americà. Assenyala que el més probable és que es tracti de l'hantavirus Andes, ja que el vaixell va partir de l'Argentina. Aquesta soca és endèmica al Con Sud i compta amb antecedents on se suggereix la transmissió persona a persona.

Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, EUA, Panamà, Paraguai i Uruguai van reportar casos de síndrome pulmonar per hantavirus (SPH). En total, van notificar 229 casos i 59 defuncions, segons informa el Ministeri de Sanitat. El panorama a l'Estat espanyol és molt diferent, ja que a la regió europea es troben les variants Puumala i Dobrava. D'acord amb el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC), Espanya va comptabilitzar dos casos el 2008 —primer de la sèrie històrica, que acaba el 2023— i un el 2017.

"El virus es transmet normalment dels rosegadors als humans a través d'aerosols en l'aire procedents d'excrements i orina", informa Paul Hunter. No obstant això, considera que "és massa aviat per especular sobre com es van infectar les persones afectades". Igual que la resta de científics, advoca per mantenir la calma a l'espera de futures informacions i reitera la improbabilitat que ens trobem davant d'una crisi sanitària que impliqui tota la població.