Blocus, ràbia i por: com desxifrar els disturbis violents que la dreta vol convertir en vots el 29-N

"Manifestació per la qualitat de l'institut. Ja és hora que ens escoltin. Com a França, també nosaltres sortim al carrer a exigir el que ens mereixem". Blocus va llançar aquesta convocatòria per TikTok de cara a la nit del dissabte 24 d'octubre a Barcelona. L'anunci va circular després a través de canals privats de WhatsApp i Telegram. La narrativa era similar a la que -dies abans- havia portat a desenes de xavals a incendiar cotxes i contenidors a París, Lió o Marsella. La "manifestació" es va saldar amb 130 detinguts, 450 persones identificades i danys de 36.000 euros en el mobiliari urbà de la Ciutat Comtal. Els joves que van respondre a la crida també van saquejar una vintena de comerços. Aquesta cadena d'incidents coincideix en el temps amb les protestes pacífiques que reivindiquen el dret a l'habitatge en diferents ciutats d'Espanya.

Bilbao també clarejava aquest dimarts 27 d'octubre amb aparadors trencats i vehicles calcinats . El context en què es van forjar aquests disturbis té a veure amb un acte -frustrat- de Vito Quiles . L'agitador ultra tenia previst celebrar una mena de trobada a la Universitat de Deusto. La convocatòria va desencadenar una onada de contramanifestacions en rebuig a la seva presència. Els organitzadors d'aquestes protestes -moviments juvenils, sindicats, grups independentistes- es van desmarcar des del primer moment de la violència al carrer. Blocus i altres usuaris anònims han encoratjat noves accions aquest cap de setmana a ciutats com Madrid, Barcelona, Màlaga, Santiago de Compostel·la, Sevilla o València . "Els carrers són nostres". "Saquejar els rics". Aquests anuncis es produeixen una setmana després de les protestes antifeixistes que es van saldar amb una forta violència policial a la Corunya i dos mesos després de l'entrada de milers de persones migrants per la frontera amb Ceuta. La dreta i l'extrema dreta han intentat unir tots aquests esdeveniments i tractar-los com un únic assumpte. El nexe: la manca de seguretat que -en la seva opinió- enfronta el país.

"El que veiem aquí és un intent claríssim per barrejar-ho tot, però també una llarga llista d'incògnites i certs paral·lelismes amb el que ha succeït en altres ciutats d'Europa. Els saquejos i els disturbis estan certament desconnectats dels processos de protesta i organització política que s'han generat durant els últims mesos, per molt que certs partits intentin avançar i buscar connexions”, reivindica Juan Roch, professor de Ciència Política i investigador a la Universitat Autònoma de Madrid. "El fet que les manifestacions pacífiques que plantegen reivindicacions concretes i els episodis de disturbis es produeixin al mateix temps i a les mateixes ciutats no significa que responguin a la mateixa lògica, malgrat que ambdós fenòmens posen de manifest un malestar social més ampli, com és la sensació d'abandonament per part de les noves generacions”, afegeix Paolo Stuppia, sociòleg i coautor de Géopolitique de la jeunesse. Qui està darrere d'aquestes convocatòries i actes vandàlics? Per què els secunden els joves espanyols i europeus? Com poden irrompre en la campanya? I fins a quin punt tenen capacitat de beneficiar PP o Vox?

Qui hi ha darrere dels disturbis?

Blocus s'ha atribuït la convocatòria de Barcelona i les crides a sembrar el caos en una altra quinzena de ciutats d'Espanya. La xarxa utilitza TikTok per difondre els seus missatges sota el paraigua de – suposades - reivindicacions socials o estudiantils, però també s'organitza a través de WhatsApp o TikTok. Blocus no és una marca a l'ús amb membres i portaveus, sinó que funciona amb comptes d'un sol ús i resulta complicat saber qui està darrere, més encara si tenim en compte que les plataformes haurien de ser col·laboratives i facilitar dades de les persones connectades, tal com s'ha detallat en aquest article de Público. La Guàrdia Civil, de totes maneres, ha detingut aquest divendres 30 al presumpte fundador del canal a València -el jutge va decretar dissabte l'ingrés a la presó sense fiança d'aquest jove de 20 anys- i els Mossos d'Esquadra han arrestat diversos joves vinculats al mateix a Catalunya. L'Ertzaintza, paral·lelament, ha detingut gairebé una vintena de persones, la meitat, menors, pels incidents de dilluns a la nit a Bilbao, uns incidents en els quals es descarta –a priori- la implicació de Blocus.

"Aquests moviments no crec que tinguin cap reivindicació concreta al darrere, cap motivació política clara o estructurada. Les raons que s'argumenten en els cartells de les convocatòries semblen més aviat una excusa” , assenyala Jordi Muñoz, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. “Les xarxes són l'àmbit en el qual es mercadeja amb l'odi, tothom intenta rendibilitzar les més baixes passions [dels usuaris] en benefici propi. L'angoixa vital dels joves i la inseguretat existencial que arrosseguen són aprofitades per tots els que poden. El fet de buscar culpables en altres països i parlar dels xavals com un grup teledirigit, però, desplaça el problema de fons que és que tenim a una generació sencera que no se sent escoltada ni tinguda en compte. Els nivells de frustració que veiem als carrers estan més que justificats ", continua Víctor Sampedro, catedràtic de Comunicació Política a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid.

La resposta social a les crides

Europa assisteix des de fa anys a l'esclat d'una onada de revoltes estudiantils i mobilització als carrers . El denominador comú no és altre que el malestar generalitzat que arrossega l'anomenada Generació Z, una generació a la qual s'ha intentat ridiculitzar i menysprear des de diferents espais, molts d'ells, públics. França és un dels llocs que -més recentment, poc abans que Espanya- ha patit destrosses i violència als carrers, també en plena ratxa de protestes -pacífiques- contra les retallades educatives del Govern d'Emmanuel Macron.

"La primera similitud entre el que succeeix a les diferents ciutats del continent és la ràpida difusió de consignes, imatges i formes d'acció amb capacitat per creuar fronteres. Les xarxes socials permeten als joves adoptar símbols, lemes i actituds sense pertànyer necessàriament a cap organització", assenyala Paolo Stuppia. El professor considera així mateix que els que dissenyen aquestes mobilitzacions violentes aprofiten la "desconfiança en les institucions i la sensació d'abandonament" que hi ha en una part important de la joventut.

Aquesta és una màxima que defensen gairebé totes les veus consultades per Público. "Les mobilitzacions organitzades i els esdeveniments protesta que hem vist durant les últimes setmanes xoquen d'alguna manera amb les quedades que tenen com a objectiu la vandalització. El que sí que existeix és una certa interrelació: les accions d'aquest tipus prosperen majoritàriament quan els carrers estan mobilitzats, els convocants aprofiten segons quins contextos", recalca Juan Roch. El professor i investigador demana, no obstant això, "una reflexió política sobre com persones de 14 o 16 anys arriben al punt" de participar en disturbis i saquejos i assenyala les "bosses d'exclusió i separació" que existeixen a Espanya."Els participants en les revoltes urbanes d'aquestes característiques solen respondre al mateix perfil sociodemogràfic: homes joves i de classes populars, entre els quals tenen implicacions el component migratori i les desigualtats socials cronificades", conclou Jordi Muñoz.

La pugna per capitalitzar el caos als carrers

Els disturbis, els saquejos i les accions vandàliques han entrat -en major o menor mesura- en la carrera dels partits polítics cap al 29-N. Les esquerres han condemnat en massa les destrosses i la violència al carrer, desmarcant-se de les convocatòries. Les dretes han anat un pas més enllà i han començat –paral·lelament- a buscar culpables. Alberto Núñez Feijóo va parlar d'"un nou intent d'intimidació de l'esquerra violenta" després del que ha passat a Bilbao i va prometre "ordre i seguretat" als carrers en cas d'arribar a la Moncloa. Miguel Tellado, secretari general dels populars, va demanar també acabar amb "aquest clima d'inseguretat". I Santiago Abascal no va dubtar a assenyalar "les hordes de Sánchez" i criticar el "terrorisme de carrer" per després garantir "llei, ordre i deportacions" en cas d'arribar al Govern.

"La dreta i l'extrema dreta estan competint per veure qui capitalitza millor la por. El PP i Vox prefereixen desplaçar el debat de l'habitatge i els serveis públics cap a la seguretat , però també intenten competir entre ells . Feijóo vol demostrar que pot garantir l'ordre des de l'Executiu. I Abascal intenta radicalitzar el diagnòstic i presentar un país a la vora del caos", assenyala Anna López Ortega, politòloga i autora de L'extrema dreta a Europa (Tirant). La també professora creu que un altre dels objectius és "desgastar el Govern estatal", atès que -fins avui- no s'han presentat proves per determinar la responsabilitat de cap formació política."Aquest tipus d'estratègies no són noves: quan l'agenda la dominen qüestions relacionades amb la inseguretat, i més encara si es poden relacionar amb la diversitat cultural i les minories, les dretes sempre són les clares beneficiàries. El vot de la por no és necessàriament ideològic”, coincideix Jordi Muñoz.

Víctor Sampedro, per la seva banda, critica la doble vara de mesurar d'aquests partits, perquè “fan crides explícites a l'odi”, però després “criminalitzen” i rebutgen “l'expressió espontània” d'aquesta ràbia per part de les noves generacions. “Els mateixos que incendien el debat públic es queixen després de les fogueres que cremen els xavals”, matisa el catedràtic de la URJC. “Aquest relat els pot servir a la dreta i l'extrema dreta per projectar una imatge de caos i convertir-la en un argument electoral contra el Govern. La manca de proves, però, pot fer que perdin credibilitat”, continua Anna López Ortega. Paolo Stuppia acaba amb una reflexió: “La polèmica sobre la violència no pot fer oblidar els problemes que van desencadenar les mobilitzacions estudiantils”.